Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
Joan Carreras i Goicoechea
Literatura
Escriptor i periodista.
Fill de Joan Carreras i Martí , és titulat en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, i ha exercit el periodisme a la premsa escrita Avui , El Temps , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona i posteriorment a la CCMA, on ha estat guionista de diversos programes de ràdio i televisió, redactor d’informatius, i directiu, cap de gestió i coordinació de diversos departaments Professor de periodisme digital a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i a la Universitat Pompeu Fabra 2011-12 i posteriorment a la…
,
Rafel Ginard i Bauçà
Literatura catalana
Poeta, prosista i folklorista.
Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Collaborà a “Llevant”, “El Heraldo de Cristo” i “Bellpuig” i participà en diversos Jocs Florals El 1929 edità Croquis artanencs , un recull de proses que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Paisatge, franciscanisme i temàtica popular també són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Molt valorat com a folklorista, publicà El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció als quatre volums del Cançoner…
romanç
Literatura
Narració novel·lesca extensa, en vers o prosa, de les aventures d’un heroi.
El terme deriva del mot medieval francès roman , produït al s XII i que expressava primer simple versió a la llengua romanç de relats novellescs llatins, i tot seguit, els d’una literatura original en vulgar que desenrotllava, en vers —fonamentalment octosíllabs apariats— i, a partir del s XIII, en prosa, diverses matèries novellesques, molt especialment la bretona o artúrica, pròpia de l’anomenat roman courtois i elevada a una gran dignitat artística per Chrétien de Troyes i els seus seguidors, la qual fou compendiada en el cicle de Tristany i el corpus Lancelot-Graal i que generà els…
contrafer a l’espiritual
Literatura
Substituir el contingut profà d’una obra literària per un altre de sagrat per tal de convertir-la en un text de caire religiós (contrafet a l’espiritual).
Hom podia conservar-hi els elements externs de l’original, però era més freqüent de retenir-hi únicament un vers, i, amb aquell, la melodia o to de la peça Hom podia fer-ho amb els texts o bé amb els temes Ramon Llull emprà la refosa sagrada amb extensió i profunditat al Llibre de l’orde de cavalleria, al Llibre d’Evast e Blanquerna, a Lo Concili i a la melodia de Lo desconhort Hom contrafeia a l’espiritual balls, danses i cançons de melodia coneguda Així en dues poesies valencianes en honor del Corpus, del 1387-92, en el misteri dramàtic de l’Assumpció, de Tarragona vers el 1380…
Fernando Lázaro Carreter
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari aragonès.
Catedràtic de llengua castellana de la Universitat Autònoma de Madrid, a més de diverses edicions crítiques d’autors de l’edat d’or de la literatura castellana El Buscón de Quevedo, 1980 publicà nombrosos estudis tant en el camp lingüístic com en el literari Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII 1949, Lope de Vega Introducción a su vida y a su obra 1966, Lazarillo de Tormes en la picaresca 1972, Estilo barroco y personalidad creadora 1974, Estudios de poética 1976 i Estudios de lingüística 1980, De poética y poéticas 1990 El seu Diccionario de términos filológicos 1963 ha…
Jaume Mestres i Fossas
Jaume Mestres i Fossas Cases de la plaça Molina, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona (1917), formà part d’un grup de companys interessats en la nova arquitectura —com Folguera, Rubió i Tudurí, R.Reventós— mai no aglutinats al voltant de cap mestre de l’Escola.
Molt influït pel que representà l’exposició de les Arts-Déco de París 1925, inicià la seva tasca amb la construcció de la piscina coberta del Club Natació Barcelona 1929, l’any que projectà el pavelló dels Artistes Reunits de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, a la vegada que el pavelló de la Indústria Catalana de l’Exposición Iberoamericana de Sevilla 1929 Soci numerari del GATCPAC, no participà, però, activament en les tasques del grup La seva arquitectura, d’un racionalisme influït pel corrent europeu, però no portat a les últimes conseqüències, es manifesta plenament en les…
Roser Suñé i Pascuet
Política
Mestra i política andorrana.
Diplomada en magisteri per l’Escola Blanquerna de Barcelona 1980 i llicenciada en filologia catalana pe la Universitat de Barcelona 1983, inicialment es dedicà a la docència fou professora d’educació secundària 1983-90 i d’adults 1991-94 Dins del Ministeri d’Educació, fou directora de Formació Professional 1994-98 i del Centre de Formació per a Aprenents 1997-98 A partir d’aquest any, emprengué una trajectòria institucional, inicialment vinculada al Ministeri d’Afers Exteriors, com a ministra plenipotenciària a les Nacions Unides 1998-2002, ambaixadora a Suècia 1999-2005, a…
Frederic Mayor i Zaragoza
Frederic Mayor i Zaragoza
© Fototeca.cat
Bioquímica
Política
Bioquímic i polític.
Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid 1958, fou catedràtic de bioquímica 1963-73 i rector 1968-72 de la Universitat de Granada Sotssecretari d’educació i ciència 1974-75 i director del centre de biologia molecular del CSIC, que presidí en 1983-87 Cofundador 1974 i director 1974-78 del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa Diputat d’UCD per Granada 1977, en 1978-81 fou director general adjunt de la UNESCO i en 1981-82 ocupà la cartera ministerial d’educació i ciència Membre del CDS, en fou diputat al Parlament Europeu en 1987-89 Aquest mateix any fou elegit director general de la…
Jaume Aymar i Ragolta
Comunicació
Cristianisme
Sacerdot, historiador de l’art i periodista.
Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1993 i llicenciat en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya 1984 Fou ordenat prevere el 1986, i nomenat director del departament de mitjans de comunicació social de l’arquebisbat de Barcelona Degà president de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia, integrada en la Universitat Ramon Llull 1998-2005, i novament a partir del 2012, d’on fou cap del Departament d’Humanitats 2008-11, és professor titular des del 2006 de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna Collabora habitualment en diversos mitjans…
Joan Tomàs i Parés
Música
Musicòleg, director i compositor català.
Vida Feu els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Ll Millet, A Nicolau i E Morera El 1908 entrà en la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i collaborà en la secció de folklore de l’Instituto Español de Musicología durant vint anys…