Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Valentí Montoliu
Art gòtic
Si es considera que la primera notícia de l’activitat professional del pintor tarragoní Valentí Montoliu data del 1433, que vers el 1439 ja estava casat, que el seu fill gran va néixer cap al 1440, i que la darrera notícia referent a ell és del 1469, es pot suposar que el pintor havia nascut vers el primer decenni del segle XV El seu destí quedà lligat a la població de Sant Mateu Baix Maestrat des del seu enllaç amb Caterina, que era filla d’un botiguer de Tarragona i d’Eulàlia Rossell, una dona originària de Sant Mateu i amb forts lligams familiars amb aquella població Nicolau Ros, oncle d’…
tossal de la Nevera
Cim
Cim (1 281 m) del municipi de Catí, al límit amb el de Morella, al sector muntanyós que separa els Ports del Maestrat.
rambla de Cervera
Rambla del Baix Maestrat, que es forma als vessants orientals del Peiró de Vallibona, dins els termes de Morella (Ports) i Catí (Alt Maestrat).
Travessa després, per Xert, l’inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l’Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s’endinsa desguassa a la mar prop de Benicarló
mossàrab
Lingüística i sociolingüística
Parlar romànic que empraven els mossàrabs i també els muladís o indígenes renegats del cristianisme.
Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…
Els pintors del bisbat de Tortosa
Art gòtic
Diversos investigadors, especialment Àngel Sánchez Gozalbo, han contribuït a la difusió d’un nombre significatiu de referències documentals que ajuden a conèixer la vida de diversos artistes actius a les terres del bisbat de Tortosa Malauradament, aquesta documentació no es correspon amb les poques obres artístiques conservades procedents d’aquesta zona, que, com passa a Girona, ha patit la desaparició o disseminació de gairebé tota la seva producció pictòrica La manca d’obres conservades i documentades implica un cert desconcert a l’hora d’apropar-nos a la imatge pictòrica de cadascun dels…
tossal de la Barbuda
Cim
Cim de la serra que separa les conques de les rambles Carbonera i de les Coves, entre els termes municipals d’Albocàsser i de Catí, a l’Alt Maestrat.
venta de l’Aire
Hostal
Antic hostal sobre la carretera de Vinaròs a Morella, a l’extrem septentrional del municipi de Catí (Alt Maestrat), al punt de contacte amb el Baix Maestrat i els Ports.
Olesa
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner387.jpg)
Armes dels Olesa
Llinatge de ciutadans honrats i després cavallers mallorquins originari, segons la tradició familiar, de la vila d’Olesa.
Té per genearca conegut Jaume d’Olesa , procurador del rei Jaume I, el qual acompanyà a la conquesta de Mallorca i a la de València amb el seu fill Jaume d’Olesa i Cerdà i els seus parents Bernat, Arnau i Ferrer d’Olesa A Mallorca tots reberen béns en el Repartiment que el rei hi feu Jaume d’Olesa i Cerdà s’establí a l’illa, on fou procurador del rei Jaume II fou pare de Bernat d’Olesa i Martí , doctor en lleis, que sembla que passà a Barcelona, on radicà, i de Jaume d’Olesa i Martí , que anà de capità 1330 en una expedició contra els genovesos Aquest fou pare de Bernat d’Olesa i Torrebadal…
Santa Maria de Llongarriu (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’edifici des del costat de llevant amb la capçalera J M Melció Aquesta església, antiga parròquia i actual santuari de la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu es troba a 740 m d’altitud, al costat del gran casal dels Llongarriu, al vessant septentrional de la serra de Malforat i dominant la riba esquerra de la riera d’Oix Mapa 256M781 Situació 31TDG548787 De la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, passat el Capsacosta i abans d’arribar a la masia de Maibosc, baixa, a mà dreta, una pista forestal, la qual passa vora Sant Feliu del Bac i Santa…
Les cases dels consells municipals i la Generalitat
Art gòtic
Fou dins de la societat feudal que en les ciutats de la Mediterrània occidental emergiren sòlides formes d’autogovern, encapçalades per sectors patricis que en diferents correlacions de força s’imposaren als altres poders que hi senyorejaven Aquest fou un llarg procés, a voltes conflictiu, que als Països Catalans es va desenvolupar al segle XIII i no va desembocar fins al segle XIV en governs municipals plenament modelats A partir de llavors aquests bastiren seus estables, més o menys monumentals, amb les quals palesaren el seu afermament, al mateix temps que buscaren posicions de…