Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Cristina I de Suècia
Història
Reina de Suècia (1632-54).
Filla de Gustau II Adolf, succeí el seu pare a sis anys, i el consell de regència fou presidit per Axel Oxenstierna El 1650 fou coronada reina de Suècia, i sota el seu regnat Suècia es convertí en la primera potència bàltica El desori administratiu, el luxe i les tendències catòliques de Cristina l’enfrontaren amb els protestants i l’obligaren a dimitir 1654 a favor del seu cosí Carles X Viatjà per Europa, es convertí al catolicisme i conspirà contínuament per assolir el tron de Nàpols, el de Suècia 1660 i el de Polònia 1667 Establerta definitivament a Roma, combinà la seva intensa activitat…
sistema de coordenades
©
Matemàtiques
En un cert domini X, conjunt de funcions tal, que els valors en un punt el determinen, de manera que mitjançant un sistema de coordenades cada punt és definit per un conjunt de nombres, que són les coordenades del punt.
Segons els casos les funcions d’un sistema han de complir certes condicions Així, en el pla, un sistema de coordenades lineal consisteix en dues funcions lineals independents Els eixos del sistema són les rectes que corresponen al valor zero de cadascuna de les funcions La intersecció dels dos eixos és l' origen de coordenades Si els eixos són perpendiculars, el sistema és rectangular i les coordenades són rectangulars o cartesianes Si els eixos són oblics, les coordenades són obliqües o rectilínies obliqües En aquest cas, hom pot considerar les coordenades covariants o contravariants , que…
Baruch de Spinoza
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof holandès de família jueva originària de la península Ibèrica, d’on havia hagut d’exiliar-se.
Educat a la sinagoga d’Amsterdam, en fou expulsat per les seves idees Zelós de la seva independència ideològica, es marginà de totes les confessions religioses i també dels medis universitaris, vivint pobrament de la seva professió de rellotger i sovint de la caritat d’alguns amics Imbuït de l’exigència matematicoracionalista, que tant l’impressionà en Descartes, perseguí tot rastre d’arbitrarietat en la concepció de la realitat res no pot no ésser necessari, determinat Aquesta convicció és la raó fonamental de la seva hostilitat a tot el sobrenatural i el lliure entès com a…
António R. Damásio
Medicina
Científic portuguès.
Estudià medicina a la seva ciutat, on es doctorà l’any 1974 i on cursà l’especialitat de neurologia Posteriorment marxà als EUA on actualment és professor i director del Departament de Neurologia de l’Hospital de la Universitat de Iowa i Professor de l’Institut Salk de La Jolla Califòrnia El seu camp de recerca és la neurobiologia de la ment, i treballa especialment en les bases neuronals de la presa de decisions, les emocions, el llenguatge i la memòria, i també en la millora del coneixement de diverses malalties neurològiques, com la malaltia de Parkinson o d’Alzheimer Ha publicat diversos…
Alexandre Astruc
Cinematografia
Realitzador i teòric cinematogràfic francès.
Formulà una sèrie de teories que culminaren amb la de la caméra-stylo , que trobà la seva aplicació en l’excepcional curtmetratge Le rideau cramoisi 1953 És autor, també, entre d’altres, dels films Une vie 1958, L’éducation sentimentale 1962, Le Puits et Pendule 1963, Flammes sur l’Adriatique 1967 i Sartre par lui-même 1972 Posteriorment dirigí produccions televisives Louis XI , 1978 Une fille d’Ève , 1990 Conreà també l’escriptura, i publicà, entre d’altres, les novelles Le serpent jaune 1977, Quand la chouette s’envole 1979, Le permissionnaire 1982, L’autre versant de la…
Samuel Pepys
Música
Compositor i intèrpret anglès.
Rebé lliçons de cant i fou alumne de composició de John Birchensha Estudià teoria musical a partir de les obres de Th Morley i J Playford i arribà a posseir diversos tractats musicals importants, com els d’A Kircher, M Mersenne o R Descartes Destacà com a intèrpret de flauta de bec, viola, tiorba i guitarra Contractà el músic C Morelli perquè transcrivís, en tabulatura per a guitarra, una collecció de les seves peces preferides, algunes de les quals s’han conservat Pepys fou un profund coneixedor de la música i del període de la Restauració Ell mateix posseïa una habilitat innata…
reflex
Biologia
Psicologia
Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d’un òrgan (efector) a un impuls que té el seu origen en un receptor extern (exteroceptor) o intern, tant visceral com osteoarticular o muscular (propioceptor).
Els elements anatòmics que intervenen en el reflex constitueixen l’anomenat arc reflex , constituït esquemàticament pels següents elements un receptor perifèric una via centrípeta o aferent que condueix l’impuls nerviós cap als centres un centre nerviós constituït per una neurona reflex monosinàptic o més reflex polisinàptic una via eferent que condueix l’impuls cap a la perifèria, i una òrgan efector múscul, glàndula, etc Aquesta organització elemental es complica per les derivacions i influències en els centres nerviosos i pel control dels centres nerviosos de nivells superiors tronc…
mode d’ésser
Filosofia
Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.
Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut molt diversament interpretat en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees espai, duració, nombre, infinitud i complexos de qualitats, etc…
Jordi Sales i Coderch
Filosofia
Filòsof.
Des del 1968 és professor a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1973, de la facultat de filosofia de la qual fou degà 1995-98 i 2006-09 i on ha exercit una important tasca docent El seu treball filosòfic se centra en la relectura d’alguns autors clàssics Plató, Descartes, Kant i Husserl com a moment preliminar de l’elaboració d’una teoria de la racionalitat que ha estat exposada com a programa en el llibre Coneixement i Situació 1990 És també autor de diversos Estudis sobre l’ensenyament platònic , publicats des del 1992, i de A la flama del vi El convit de Plató 1998…
intuïció
Filosofia
Psicologia
Coneixement directe i immediat obtingut sense discurs reflexiu.
Plató féu de la intuïció una forma de coneixement superior, al qual s’ordenava el coneixement deductiu, i que tenia per objecte la visió de les idees L’escolàstica li donà una funció parallela —possibilitar la visió beatífica— i la distingí de l’abstracció Per a Descartes la intuïció es referia al coneixement de les evidències més simples, com ara el cogito , però fou Spinoza qui en sistematitzà l’aportació fent-ne un coneixement de tercer grau, cert i infallible, que aporta la pau a l’esperit amb el saber suprem que li proporciona Kant només admeté una intuïció empírica, o…