Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
satisfacció
Cristianisme
Reparació feta a Déu de la pena merescuda pel pecat.
El terme jurídic fou aplicat per Anselm de Canterbury a la redempció, en el sentit que la mort de Crist era una satisfacció vicària suficient i plena de condigno deguda a la justícia divina, satisfacció que era possible gràcies a la natura humana de Crist sense pecat i a la seva unió hipostàtica amb la segona persona de la Trinitat La mort de Crist no era ja considerada una redempció pagada al diable concepció antiga, sinó un deute pagat a Déu Pare Tot i la crítica de sant Bernat, l’escolàstica l’acceptà amb matisos diversos La teoria fou rebutjada per la Reforma
finalitat
Filosofia
Influx de la causa final en l’ésser que es mou o actua amb vista a un fi i la relació que en resulta.
La regularitat d’aquesta relació té la seva expressió en el principi de finalitat , que, en l’escolàstica, té una doble formulació la primera, que correspon al que hom pot anomenar nivell ètic , estableix que qualsevol agent actua per un fi omne agens agit propter finem , i la segona, que podria ésser caracteritzada com a ontològica , nega que una tendència natural pugui ésser vana o no tenir sentit impossibile est desiderium naturale esse in vanum La validesa d’aquest principi no ha estat afirmada, tanmateix, amb la fermesa i la relativa universalitat amb què durant segles…
predeterminació
Filosofia
Cristianisme
Presciència i decisió prèvia, per part de Déu, de concórrer en la realització dels fets que integren el procés del món i de la història i, més particularment, dels actes lliures de l’home mitjançant els quals aquest decideix la seva salvació o condemnació.
Diversament interpretada, en l’escolàstica, tant a partir d’una presciència o d’una ciència mitjana presciència, com a partir d’una premoció física o d’un concurs simultani premoció, la predeterminació és un postulat especulatiu conseqüent amb la concepció cristiana de Déu com a senyor absolut i de la gràcia com a do gratuït i transcendent la salvació no és obra de l’home tanmateix, alhora que defuig l’extrem pelagianista, mai no deixa del tot resolts els greus problemes de la llibertat de l’home i de la darrera responsabilitat d’aquest en la decisió del seu propi destí…
Restout
Pintura
Família de pintors francesos dels segles XVII i XVIII.
Marc Antoine Restout Caen 1616 — 1684 s’establí a Rouen, on realitzà quadres d’altar capella de Notre-Dame de la Délivrance, Douvres església d’Hermanville El seu net Jean Restout Rouen 1692 — París 1768 fou alumne de J Jouvenet es destacà en els temes religiosos Mort de santa Escolàstica , Musée des Beaux-Arts, Tours Baptisme de Jesús , Musée de Normandie, Caen El seu fill Jean Bernard Restout París 1732 — 1797 conreà preferentment el retrat i els temes d’història Retrat de Jean Restout , Musée de Versailles Adeu d’Hèctor a Andròmaca , Musée des Beaux-Arts, Orleans
Étienne Gilson
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Lilla 1913, Estrasburg 1919, París 1920, Harvard 1926 i Toronto 1929 Tomista i gran coneixedor de la filosofia medieval, publicà obres sobre Abelard, Agustí, Bernat de Claravall, Bonaventura, Dant i Duns Escot, i estudià les influències de l’escolàstica en la filosofia moderna, especialment en la cartesiana Entre les seves obres cal destacar La philosophie au moyen-âge 1922, L’être et l’essence 1948, Le philosophe et la théologie 1960, Linguistique et philosophie Essai sur les constantes philosophiques du langage 1969 i D’Aristote à Darwin et retour Essai sur quelques…
Tomás de Mercado
Economia
Filosofia
Pensador i economista andalús.
Dominic, residí a Mèxic, a Salamanca, a Sevilla i altre cop a Mèxic La seva obra principal fou Tratos y contratos de mercaderes y tratantes 1569, publicada el 1571 amb el títol de Suma de tratos y contratos , en què estudià des d’un punt de vista de l’ètica escolàstica el sistema mercantil castellà de l’època amb interessants referències als mercats de Sevilla i Medina del Campo i a les relacions econòmiques entre les Índies i Castella Situat dins l’escola mercantil, fou un dels primers autors que assenyalà la dependència entre la importació de metalls preciosos i la inflació
escola franciscana
Filosofia
Cristianisme
Direcció del pensament filosoficoteològic, pròpia dels franciscans medievals.
Fins a un cert punt hom la pot caracteritzar com a propera a l'augustinisme i en contraposició al tomisme escolàstica Hom sol distingir una escola franciscana antiga amb figures com Alexandre de Hales i Bonaventura, a París, i Robert Grosseteste i Tomàs de York, a Oxford, una altra de mitjana dins la qual es destaca John Peckham, adversari declarat de Tomàs d’Aquino i una altra de darrera el cap de la qual fou Joan Duns Escot A la darreria de l’edat mitjana la influència platònica derivà vers un conceptualisme que preparava el nominalisme i del qual és representant típic Guillem…
Francesc Garcia
Cristianisme
Teòleg.
Dominicà, fou professor a la Universitat de València És el monetarista més destacat de l’escola de València A diferència de l’escolàstica tradicional, afirmà que la causa del valor no és el cost, sinó la utilitat, establí una relació causal entre quantitat de moneda i preus, sostingué que la taxa de canvi entre dues monedes és la de la relació entre llurs poders adquisitius en ambdós països i justificà determinades taxes d’interès La seva obra prop de 1 400 pàgines Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, cuantos en los negocios humanos se suelen ofrecer València,…
Gaspar Fuster i Vidal
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fou ordenat de sacerdot a Tortosa 1675 passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Bríndisi, però fou refusat Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714 Quan Felip V ocupà l’illa 1717 es negà a reconèixer-lo Fou molt estimat i tingut en fama de sant És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí
Christian Wolff
![](/sites/default/files/media/FOTO/A002417.jpg)
Christian Wolf, en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble principal de Leibniz, exercí una gran influència en l’Aufklärung alemanya, en ordenar sistemàticament, d’una manera “escolàstica”, el pensament del seu mestre, que modificà, però, en certs punts La filosofia és l’ordenació racional de tots els conceptes fonamentals, tot basant-se en els principis de contradicció i de raó suficient El camp de la filosofia és, així, el de l’"ésser possible” o no contradictori, i el mètode essencial és el deductivoontològic la inducció només forneix coneixements probables És famosa la seva divisió de la filosofia en teòrica ontologia,…