Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Els camins, els ponts i les creus de terme
Art gòtic
El pont del Diable de Martorell, d’origen romà, per on passava la Via Augusta Va ser reconstruït al final del segle XIII i, novament, després de la Guerra Civil Espanyola ECSA – JTodó Els camins i els ponts tenen, evidentment, una estreta relació No és concebible un pont sense un camí al qual facilita el pas, salvant rius i, de vegades, altres accidents naturals També les creus solen estar molt lligades als camins, perquè era costum d’erigir-ne prop seu, a les entrades de les poblacions i sagreres i en cims o accidents notables del terreny Com és lògic, cadascun d’aquests elements té una…
Fons d’art romànic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Art romànic
El Museu El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona MNAT és en realitat el més antic del país, ja que, si bé es va crear per la fusió dels fons de la Comissió de Monuments i dels de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense l’any 1849, el seu origen es remunta a l’època de vida de la Societat Econòmica d’Amics del País de Tarragona, entitat formada l’any 1786, que començà a reunir materials provinents de colleccions privades i de les importants troballes romanes que s’anaven produint a la pedrera que servia per als treballs de construcció del nou moll del port de Tarragona Sota la figura de…
El segle XII i la renovació de l’escultura catalana
Les relacions amb el Rosselló i el Llenguadoc van comportar, a l’inici del segle XII, un gir cap a una renovació que es mantingué al llarg de tota la centúria Els edificis del Conflent i del Rosselló –el monestir de Sant Miquel de Cuixà i el priorat de Santa Maria de Serrabona–, amb l’activitat escultòrica desplegada als claustres i tribunes, originaren un corrent escultòric renovador, caracteritzat per la talla del marbre i els contactes amb el nord d’Itàlia, de la qual cosa derivaren molts models de la banda meridional dels Pirineus, en l’activitat desplegada, per exemple, pels anomenats…
Joan Cayrol
Literatura catalana
Poeta i rapsode.
Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà
Joan Cayrol
Literatura
Música
Poeta i rapsode.
Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de gups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantans, especialment a Gisela Bellsolà
Bartolomé González
Pintura
Pintor, sense relació aparent amb el retratista cortesà homònim a Castella.
Establert a Perpinyà 1609, executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l’Aglí 1616 i el d’Oleta
Pont d’en Xandre (Bula d’Amunt)
Art romànic
Situació Pont sobre el riu Bulès, un dels pocs exemples d’aquest tipus de construccions romàniques que han pervingut fins a l’actualitat ECSA - A Roura Pont situat al nord del poble de Bula d’Amunt, damunt el Bulès, al costat del molí d’en Xandre Resta actualment molt tapat per les plantes A més, tota la part oriental del pont actual, una ampliació, ha estat feta modernament Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 16’ 2” N - Long 2° 37’ 14, 4” E Des de Bula d’Amunt, aproximadament a 1 km, havent deixat a mà esquerra uns masos, hi ha a la dreta un…
Esglésies del Rosselló anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Rosselló anteriors al 1300 C Puigferrat Alenyà Santa Eulàlia d’Alenyà Sant Martí de Boaçà Argelers Santa Maria del Prat o d’Argelers Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall Sant Julià del Roar Sant Bernat Sant Jeroni Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava Sant Pere de la Cellera o dels Forquets Sant Llorenç del Mont Santa Maria de Torreneules Santa Maria de Vallbona Bages de Rosselló Sant Andreu de Bages Sant Joan de Rard Baixàs Santa…
Sant Esteve d’Orla (Perpinyà)
Art romànic
Situació L’església des del costat nord-est, amb l’absis, l’element avui dia més vistent d’aquesta antiga parròquia ECSA - JL Valls L’església, en part arruïnada, de Sant Esteve d’Orla és situada a la sortida sud-oest de Perpinyà, a la vora esquerra de la carretera N-162 A, a uns 3 km de Perpinyà És integrada en una masia de propietat particular PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 49,8” N - Long 2° 51’ 7,8” E Història El lloc d’Orla villam Orlam és esmentat per primera vegada el 832 com a afrontació nord de Vilanova de Raó i encara el 976 i el 988, com a afrontació sud de Baó “in ipsa…
Sant Llorenç d’Òpol (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Ruïnes d’una construcció integrada dins el castell, que hom sol identificar amb l’església de Sant Llorenç ECSA - A Roura Les restes de l’antiga església parroquial d’Òpol es troben englobades dins els vestigis del castell i la vila vella d’Òpol De fet, no és del tot segur a quina de les construccions del castell i del poblat correspon l’església L’itinerari per a arribar a l’edifici és el mateix que el descrit en la monografia precedent JBH Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 52’ 40,8” N - Long 2° 51’ 43,2” E Història L’església i parròquia de Sant Llorenç d’Òpol és documentada des de…