Resultats de la cerca

Començà la seva formació musical a Estrasburg com a nen del cor catedralici El 1776 s’establí a París, on tingué gran èxit en els salons de la noblesa, especialment com a intèrpret dde vidre El seu opus 1, unes sonates per a teclat, el dedicà a Maria Antonieta, esposa de Lluís XVI Arran de la Revolució Francesa s’exilià a Londres, on es guanyà la vida com a professor i clavecinista Tota la seva producció musical se centra en obres per a clavicèmbal o piano, vint-i-una de les quals són sonates amb violí opcional o obligat Les primeres obres, els opus 1 a 11, es publicaren a París entre el 1773…

Fou deixeble i amic de Dürer, a l’obrador del qual treballà com a oficial vers 1502-08 A Friburg de Brisgòvia féu el políptic de l’altar major de la catedral 1512-17, la seva obra més important Estigué relacionat amb el grup d’humanistes d’Estrasburg en moltes de les seves obres s’expressà amb un erotisme robust, i conjuminà el culte renaixentista al nu amb un simbolisme morbós d’arrel germànica, cosa que el fa un dels millors representants del manierisme alemany Cap als darrers anys de la seva vida pintà obres com La mort i les edats de la dona ~1540, Museo del Prado i Les set…

Professor a la Universitat d’Estrasburg, dirigí un gran nombre d’estudis arreu del món, en particular a França, a l’Àfrica de parla francesa i a Sud-amèrica, per a la millora o l’establiment de comunicacions, l’acondiciament de vessants, plans hidràulics, explotació de recursos naturals, valoració de terres i sòls, etc Creà també l’Institut de Géographie Appliquée 1956 en aquella universitat i fou membre de diverses comissions de geomorfologia de la Unió Geogràfica Internacional Entre les seves obres cal esmentar Le relief de côtes 1949, La partie orientale du Bassin de Paris…

Es formà al Gymnasium d’Estrasburg i més tard amb S Calvisius a Leipzig Obtingué el grau de magister a la Universitat de Wittenberg i el doctorat a Giessen Poc després li fou oferta una plaça com a professor de teologia a la seva ciutat natal, però morí abans d’ocupar-la La seva aportació més important a la teoria de la música es troba en el seu llibre Synopsis musicae novae Estrasburg, 1612, on es descriu el funcionament del baix continu

La seva formació musical es basà en el Gradus ad Parnassum , de JJ Fux, i és possible que estudiés amb el mateix Fux a Viena El 1740 esdevingué mestre de música del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg a Kempten Probablement, a partir del 1746 o el 1747, fou també músic a la cort de Carles Teodor a Mannheim Al teatre de la cort d’aquesta ciutat figurà com a cantant en els llibrets de les òperes que s’hi representaven Així, per exemple, consta com a virtuoso di camera en el llibret de L’Opimpiade 1749, de B Galuppi Les seves obres sacres ja havien rebut reconeixement a la cort palatina de…

El 1774 es traslladà a París, ciutat on ben aviat assolí fama com a compositor d’estil italià, intèrpret de clavicèmbal i piano i professor d’aquests instruments Seguidor del moviment jacobí durant la Revolució Francesa, el 1789 ocupà càrrecs administratius a Estrasburg, i per disputes i intrigues entre faccions acabà essent guillotinat En el seu catàleg destaca, per extensa, l’obra instrumental -sonates per a clavicèmbal, quartets, concerts i simfonies- Algunes indicacions de fraseig en les sonates suggereixen que foren concebudes per a l’incipient pianoforte També compongué…

Estudià composició a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Zuric i Munic, ciutat aquesta darrera on fou deixeble de M von Schillings Fou director a Estrasburg 1907, Ulm 1908, Barmen 1909, la Volksoper de Viena 1911, Nuremberg 1913 i Munic 1920, abans de dirigir l’Òpera de Viena en 1925-33 Aquest últim any es traslladà a Berlín, on dirigí la Staatsoper Després de la Segona Guerra Mundial romangué a Berlín fins el 1950, any que tornà a Munic Parallelament a les seves activitats a Alemanya i Àustria, dirigí diverses vegades al Covent Garden de Londres,…

Es formà com a violinista al conservatori de la seva ciutat natal, on el seu pare era professor d’orgue Posteriorment amplià els seus coneixements a París i Berlín Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà des de l’exèrcit alemany, fou professor del Conservatori d’Estrasburg 1919-26 i violí solista de la seva orquestra Més tard exercí la docència a Leipzig 1926-32 i fou violí solista a la Gewandhaus El 1932 debutà a París com a director i el 1935 fundà l’Orquestra Filharmònica de París, que dirigí fins el 1938 Entre el 1938 i el 1946 s’encarregà de la Societat de…

Seguint la voluntat paterna, inicià els estudis de teologia, que més tard abandonà per tal de dedicar-se a la composició Entre el 1826 i el 1835 compongué nombroses obres de diferents gèneres, com òperes, simfonies i serenates per a instruments de vent El 1835 rebé un ajut econòmic de l’ajuntament d’Estrasburg per a anar a estudiar al Conservatori de París, on fou alumne d’A Rejcha contrapunt i fuga i HM Breton composició Tanmateix, no fou amb la composició que es guanyà una sòlida reputació, sinó amb els treballs teòrics i pedagògics El seu Traité général d’instrumentation ,…

Estudià orgue i composició al Conservatori de París i a la Schola Cantorum de la mateixa ciutat i, a partir del 1920, musicologia amb A Pirro a la Sorbona, on es doctorà el 1930 Bibliotecària qualificada, dugué a terme una important tasca de catalogació de documents autògrafs al conservatori 1933 i organitzà el departament de música de la Biblioteca Nacional 1934-37 Fou Maître de conférences 1937 i posteriorment professora 1948 a la Universitat d’Estrasburg, a més de professora convidada en diferents universitats alemanyes i suïsses També impartí cursos a l’Institut Americà de…