Resultats de la cerca

Després d’estudiar al Conservatori de Viena i de dirigir en diversos teatres, el 1869 esdevingué director al Theater an der Wien Durant els catorze anys que es mantingué en el càrrec, es guanyà una gran reputació com un dels millors mestres de l’opereta vienesa gràcies a obres com Gräfin Dubarry 1879, Apajune der Wassermann 'Apajune, l’esperit de l’aigua', 1880 o Der Bettelstudent 'L’estudiant captaire', 1882, amb la qual assolí un èxit mundial Els seus triomfs li permeteren retirar-se de la direcció i dedicar-se només a compondre Entre les seves obres posteriors destaquen Gasparone 1884 i…

S’inicià amb C Orff, i posteriorment estudià música a l’Acadèmia de Música de Munic del 1920 al 1924, any en què fou nomenat professor Dirigí el Bachgeschellschaftchor des del 1928 Durant la Segona Guerra Mundial ensenyà composició al Conservatori de Graz, del qual esdevingué professor titular el 1944 Dos anys després es traslladà al Conservatori de Stuttgart, on ensenyà composició i teoria, i el 1955 fou designat director de l’Escola de Pedagogia Musical Per damunt de tot, Marx es dedicà a la música vocal i coral, i feu aportacions destacades a la música per a joves a Alemanya, utilitzant…

Músic precoç, fou alumne de F Liszt a Weimar Entre el 1854 i el 1868 visqué a Londres, on guanyà fama com a director i pianista El 1868 anà a viure a Moscou i durant disset anys fou professor al conservatori, on feu amistat amb PI Cajkovskij El 1882 tornà a Alemanya i, juntament amb Joseph Joachim, dirigí els Concerts Filharmònics de Berlín i la Societat Wagner de Potsdam Collaborà amb R Wagner, el qual li encarregà la reducció per a piano d’algunes de les seves òperes Klindworth realitzà nombrosos arranjaments d’obres pianístiques, entre els quals destaca una nova orquestració per al Concert…

El seu pare era també clarinetista i d’ell rebé les primeres lliçons d’aquest instrument Fou alumne de la Hochschule de Berlín, on es diplomà l’any 1957 El mateix 1957 fou contractat com a clarinet solista de la Komische Opera de Berlín i dos anys després ingressà a l’Orquestra Filharmònica de Berlín Ha collaborat sovint amb el Quartet Amadeus, el Quartet Brandis i el Quartet Vermeer, i també amb l’Ensemble Wien-Berlin, format per solistes de les orquestres filharmòniques de Berlín i Viena i del qual fou un dels fundadors Ha enregistrat el Concert per a clarinet , KV 622, de WA Mozart, amb la…

Estudià al Conservatori de Duisburg i el 1961 debutà a Münster Formà part de la companyia del teatre d’òpera d’aquesta ciutat fins el 1965, any en què es traslladà a Düsseldorf Dos anys més tard es presentà a Bayreuth i al Metropolitan de Nova York i inicià la seva projecció internacional com a destacat intèrpret de papers wagnerians El 1968 debutà a l’Òpera de Viena i en 1974-75 cantà sota la direcció de H von Karajan al Festival de Pasqua de Salzburg També ha destacat, ocasionalment, en papers còmics d’òperes italianes de WA Mozart, especialment en el Bartolo de Les noces de Fígaro El 1967…

De formació autodidàctica, debutà a Stuttgart amb Der Evangelimann 'El recitador d’evangelis', de W Kienzl Entre el 1908 i el 1912 cantà a Lübeck i Stuttgart, i el 1913 fou contractat a l’Òpera de Munic, on debutà en el paper titular de Lohengrin , de R Wagner El 1917 cantà a l’estrena de Palestrina , de H Pfitzner, sota la direcció de B Walter S’especialitzà en el repertori mozartià, que sovint interpretà amb la seva dona, la soprano Maria Ivogün Combinà les òperes de Mozart amb títols d’autors contemporanis i obres de R Wagner, CM von Weber i ChW Gluck Colpit per dos accidents, encara…

De petit es traslladà a Xile amb la seva família i a tretze anys tornà a Alemanya, després de la mort del seu pare A Berlín, seguint els consells del seu padrastre, estudià música a la Universitat Humboldt Parallelament es formà al Conservatori Stern, on fou deixeble d’A von Fielitz, amb qui estudià direcció d’orquestra Més tard anà a Viena per estudiar composició amb H Kauder El 1932 fundà una orquestra de cambra, amb la qual, a causa de les circumstàncies polítiques i de la Segona Guerra Mundial, mantingué una activitat irregular El 1946 el govern nord-americà li encarregà la formació de l’…

Estudià música a la Hochschule für Musik de la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Leonhardt en la disciplina de direcció orquestral i estudià composició Alumne de CH Krauss, W Furtwängler i H Abendroth, en 1941-43 dirigí l’Orquestra Simfònica de Hannover Després de la Segona Guerra Mundial creà l’Orquestra de Cambra de Stuttgart, formació amb la qual s’especialitzà en l’obra per a conjunt instrumental de JS Bach i que dirigí fins el 1987 El 1966 fundà l’orquestra Klassische Philharmonic Stuttgart amb l’objectiu de donar a conèixer obres del Classicisme alemany Ha realitzat diverses gires…

Deixeble de Paul Baumgartner en 1942-45 al conservatori de Basilea, continuà els estudis a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot La seva carrera com a solista, iniciada el 1948, experimentà un gran impuls a partir del 1952, després de guanyar el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1952 i el Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni de Bolzano 1953 Les seves interpretacions de la integral de l’obra per a piano de WA Mozart i de L van Beethoven es convertiren en un referent Especialment notable és la seva visió romàntica de la música de Mozart, que aproximà l’obra d’aquest…

Estudià a Heidelberg i Berlín Professor a l’University College de Londres, s’interessà des del 1890 per l’aplicació dels mètodes matemàtics i estadístics de la biologia El 1902 fundà la revista Biometrika , que fou mundialment famosa en el camp de l’estadística El 1907 fou nomenat director del laboratori Francis Galton, on ideà un mètode d’aplicació de l’estadística a l’antropometria Per les seves recerques, teories, mètodes d’aplicació, etc , hom el considera com un dels fundadors de l’estadística moderna, que continuà després R A Fisher Publicà diverses obres i nombrosos articles Com a…