Resultats de la cerca

Titulat a Barcelona el 1899 Fou deixeble i collaborador de Domènech i Montaner, l’obra del qual, juntament amb el Modernisme centreeuropeu, constituí la seva principal influència, tal com es desprèn de la seva obra més important a Barcelona, la casa Heribert Pons 1907-09, a la Rambla de Catalunya Amb Guàrdia i Vial projectà el Mercat Central de València 1910-28, obra cabdal de l’arquitectura modernista valenciana Projectà també els monuments al Pare Claret, a Sallent, i a Rafael Casanova, a Barcelona 1914-16 El 1929, amb J Llopart, projectà el Palau de la Indústria a Montjuïc Com…

Llicenciada en filologia clàssica 1966 i diplomada en biblioteconomia i documentació 1974 Restablerta la Generalitat de Catalunya, fou cap del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic entre el 1980 i el 1983 Durant aquest període, i amb la collaboració de Pilar Llopart, contribuí decisivament a posar les bases de l’actual sistema bibliotecari de Catalunya, a partir de la creació de l’Institut Català de Bibliografia, la promulgació de la Llei de biblioteques, l’adaptació i la traducció al català de la normativa de catalogació internacional i l’inici del mapa…

Imitadora del Front de Salut Nacional rus entre 1992 i 1993, volgué crear un front “antisistema” que aplegués neofeixistes i comunistes Els seus referents són “Ernst Jünger, Ramiro Ledesma, Jean Thiriart y los autores de la Revolución Conservadora Alemana” Pertany a un Frente Europeo de Liberación, difusor de tesis paneuropees neofeixistes, i volia crear un partit per concórrer a les eleccions, Alternativa Europea-Liga Social Republicana Preconitza una tercera república i un Frente Ecologista de Liberación editor d’ Identidad El 1997 tenia 50 militants, seu a Barcelona i seguidors a València…

El 1994 s’installà a Catalunya després d’haver aconseguit el títol mundial de 50 km 1993 Entre el 1996 i el 2000 s’entrenà a les ordres de Jordi Llopart Aconseguí quatre títols catalans de marxa en ruta 2009-12, en la distància de 20 km, i sis més de pista, en 10000 2002, 2003, 2004 i 5000 m 2009, 2010, 2011 En l’àmbit estatal assolí quatre títols en 50 km 1997, 2000, 2007, 2012, la seva autèntica especialitat Competí en dotze Mundials d’atletisme, entre el 1993 i el 2015, fita que el convertí en l’atleta internacional en categoria masculina amb més participacions A més del títol…

Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de la violència en determinades situacions, aspira a imposar als…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé classes de cant de Concepció Callao a partir dels dotze anys Guanyà un premi de cant de l’Ajuntament de Barcelona i el 1955 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Tolosa de Llenguadoc Posteriorment amplià la seva formació a Itàlia amb Mercè Llopart i Adelaide Saraceni i debutà a València amb Il Trovatore El 1957 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb Faust , i un any després hi cantà Les noces de Fígaro   La seva important carrera internacional —centrada especialment en teatres d’Alemanya i Àustria, on fou membre…

Sorgí de l’escola de marxa atlètica del Prat de Llobregat, a les ordres de Jordi Llopart Vinculat inicialment al Grup Cultural i Recreatiu La Seda assolí títols i rècords estatals en categories de promoció i un subcampionat europeu júnior de 10 km 1985 Fou campió de Catalunya de 20 km marxa en pista 1986 i sis vegades de marxa atlètica en ruta, sobre 30 km 1987, 1989, 1991, 1996, 1999, 2000 En els Campionats d’Espanya aconseguí el títol de 20 km en pista 1986, 1989, i de 20 km 1996 i 50 km 1999 en ruta En l’àmbit internacional, l’or en 20 km en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992…

Fundat el 1972, destacà en la pràctica de la natació, del waterpolo i del triatló Moisès Llopart i Antoni Subirana en foren els principals promotors amb l’impuls de la construcció de la primera piscina coberta als terrenys del Fondo d’en Peixo Subirana en fou primer entrenador i aportà la seva experiència com a nedador i waterpolista olímpic El 1978 el club es dissolgué però poc després, el 1979, fou refundat Alguns dels esportistes més destacats són Maria del Mar Sanromà, també seleccionadora espanyola de waterpolo femení Joan Carles Castañé, medallista i plusmarquista en uns…

Començà immediatament després d’haver-se acabat la Guerra Civil de 1936-39, però no fou fins a l’alliberament de França per part dels aliats 1944 —la qual cosa permeté l’entrada d’homes des de l’altra banda dels Pirineus— que el maquis tingué ressò El període de màxim apogeu foren els anys 1944-49, però, amb alts i baixos, el maquis romangué actiu fins a les acaballes dels anys cinquanta Animat fonamentalment pel Partit Comunista i també pel PSOE Astúries i la CNT Catalunya, el maquis arribà a plantejar veritables problemes a les autoritats franquistes, que en diversos casos hagueren de…

A Catalunya, el primer intent corporatiu del collectiu vinculat a l’exhibició es produí el 1912, quan es constituí el Sindicat d’Empreses Cinematogràfiques de Catalunya, la primera junta del qual fou presidida per Manuel Belio El 1914 aparegué la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, presidida per Josep Vidal Gomis, que es veié desbordada per l’embranzida del negoci, cosa que el 1925 propicià la creació de la Societat d’Empresaris d’Espectacles Públics de Catalunya, dirigida per Josep Maria Bosch Durant la dècada del 1930 funcionà amb el nom d’Associació d’Empresaris d’Espectacles…