Resultats de la cerca

Collaborà en nombroses publicacions, com La Creu del Montseny , Lo Pensament Català , Almanac de lo Teatre Catòlic , etc Fou cofundador de la Societat Catalana de Bibliòfils, i publicà estudis sobre lexicografia Observaciones al Diccionario de la Real Academia , 1887 i diverses bibliografies com Impresores barceloneses És autor també de poesies catalanes i castellanes, recollides als volums Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor , etc, i de diverses traduccions Publicà Del amor al libro Aforismos rimados 1927 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1921

Fou director de “La Hormiga de Oro” i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres “La Creu del Montseny” i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i↑ Montserrat a “El Sarrianés” i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, i de diverses traduccions al castellà També publicà Del…

Autodidacte Exposà escultures femenines de pedra i bronze a les Exposiciones Nacionales de Barcelona 1944 i Madrid 1945 S’integrà al grup Lais i fou un dels signants del Manifest Negre 1949 La seva obra es caracteritza per una certa influència arcaïtzant

El general V Rojo acompanyat d’I Prieto en una visita al front d’Aragó, 1937-38 BNM Vicent Rojo va néixer a la Font de la Figuera, la Costera, el 1894 Va ingressar a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo el 1911, d’on sortí, tres anys després, amb el grau de segon tinent i el número quatre de la promoció La seva primera destinació va ser Barcelona, després el Marroc i, posteriorment, va passar a l’Escola de Guerra, on es va diplomar en Estat Major Durant la Dictadura de Primo de Rivera era capità professor de tàctica a l’Acadèmia de Toledo, on, juntament amb el seu company Emilio…

El bisbe de Barcelona, fra Joaquim Lluch, funda l’Institut Català d’Artesans i Obrers, de caire paternalista, que fracassa

Joan Llimona 1860-1926 Fragment de la cúpula del cambril de l’església del monestir de Montserrat 1896-98 FF En el context del Modernisme català, el Cercle Artístic de Sant Lluc representa una opció fortament caracteritzada per la seva ideologia d’inspiració catòlica i catalanista La seva incidència en la modernització de l’art religiós és molt considerable També cal remarcar la incidència que tingué en el desenvolupament de tendències idealistes o simbolistes sota la influència dels conceptes estètics que Josep Torras i Bages va transmetre als artistes de Sant Lluc Joan Llimona fou el…

Dedicat a combatre la política de la Restauració i el clericalisme, aconseguí una ràpida difusió el 1885 ja feia un tiratge de 20 000 exemplars i sofrí repetides persecucions judicials per injúries a la monarquia Interrompé la seva publicació en el número 113, quan Lluch i Soler era a la presó El títol, amb un gran prestigi en la memòria popular, fou aprofitat en diverses temptatives posteriors 1908, La Traca Nova , 1909 i 1911 El 1912 Vicent MCarceller en reprengué l’edició i n'accentuà el seu caràcter republicà i anticlerical, al qual afegí una bona dosi d’humorisme eròtic Pel…

Aquesta collecció fou editada després de la seva mort esdevinguda el 1937 per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Diplomatari de l’Orient català 1301-1409 Collecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1947 Rubió i Lluch s’inicià en l’estudi de la història de l’Orient medieval i, en particular, de l’expedició catalana a partir de 1879-80, amb la lectura de les obres de K Hopf, a les quals seguí l’estudi de les fonts bizantines i neohellèniques editades i, a partir del 1884, la recerca de fonts documentals en els arxius de…

Comprèn 938 documents d’entre el 1275 i el 1410, la major part extrets dels registres de la Cancelleria i de cartes reials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també aplega les colleccions documentals ja impreses i té en compte el material aportat per les monografies que Rubió i Lluch confrontà amb els documents originals El recull és fruit d’una recerca enorme, duta a terme en la documentació dels regnats de Jaume II, Alfons III, Pere III, Joan I i Martí I, per a la qual l’autor comptà amb la collaboració dels seus deixebles Jordi Rubió, Ramon d’Alòs-Moner, Francesc Martorell,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Osa Films Manuel Torres Larrodé, Madrid per a CIFESA València ARGUMENT I GUIÓ VLluch, José María Palacio, Mateo Cano FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tadeo Villalba MUNTATGE Antonio Ramírez MÚSICA Miguel Asins Arbó SO Plácido Colmenares INTERPRETACIÓ Mónica Pastrana María Teresa, Rafael Romero-Marchent Pedro, Rosario García Ortega Dolores, José María Lado Miguel, Rafael Arcos Juan, José Ramón Giner Eloy, Julio Riscal Ramón, Pedro Fenollar Luis ESTRENA Madrid, 23041956 Sinopsi Quatre joves d’un poble espanyol s’allisten a…