Resultats de la cerca

Es doctorà a Barcelona estudià matemàtiques i física a Zuric i seguí diversos cursos a les universitats de París, de Lovaina i de Friburg Catedràtic de filosofia de les ciències de la Universitat de Barcelona 1934, hi introduí la logística i la filosofia de les ciències Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i és considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana Característica seva és l’atenció que fa al llenguatge filosòfic i les estretes relacions que aquest manté amb el llenguatge científic i el literari La seva obra més important és Metafísica natural estabilizada y…

Començà l’activitat literària com a periodista Fou empresonat per motius polítics sota el règim de Machado, se n'anà clandestinament a França el 1928 i tornà a Cuba el 1939 sis anys més tard s’establí a Veneçuela, i el 1959 s’incorporà al govern revolucionari de Cuba La seva obra, molt reduïda en quantitat, tracta, amb una prosa sumptuària i barroca, molt influïda pels clàssics castellans, de la problemàtica vital i política del continent americà Deixant de banda Ecué-Yamba-O 1933, El reino de este mundo 1949 i les narracions de Guerra del tiempo 1958, les seves novelles més…

Afiliat a les joventuts comunistes 1932, n'esdevingué membre del buró polític Acabada la guerra civil del 1936-39 fou internat en un camp de concentració El 1946 s’exilià a París, on conegué Pierre Vilar, i esdevingué catedràtic a la Universitat de Pau Gascunya fins a la jubilació, el 1982 hi promogué, des del 1970, els Colloquis del Centre de Recherches Hispaniques En la seva producció hi ha monografies i obres de síntesi destinades a un públic ampli La España del siglo XIX 1961, Introducción a la historia del movimiento obrero 1965, versió catalana 1966, La España del siglo XX 1966, Medio…

Advocat, ingressà al cos de policia i els anys 1952-58 treballà en una comissaria de Rio de Janeiro El 1963 debutà amb el recull de narracions Os prisioneiros Autor d’una trentena de títols de gènere negre, entre novelles i narracions, la violència i l’erotisme extremament gràfics del seu llenguatge i les seves imatges el situaren al centre de controvèrsies, que arribaren fins a la prohibició d’alguns dels seus llibres Entre les seves obres més difoses, dins i fora del seu país, hi ha les narracions Lúcia McCartney 1969, Feliz Ano Novo 1975, O cobrador 1979 i Carne Crua 2018, i les novelles…

Després d’una formació humanística, s’inicià en la pintura Adoptà en la seva obra, testimoniatge plàstic del món actual, moltes de les possibilitats materials de l’art nou Són característiques les seves composicions bigarrades, plenes de rostres humans, elements calligràfics i inscripcions que defineixen la seva iconografia particular Plasmà l’obra en “cicles” Retaules de la gent 1956, Barques, Màquines 1957, I cicle de les Testes 1958, Testimonis, Empremtes, Paisatges concrets 1959-60, Abismes, Contemplacions espacials, L’home d’Hiroshima 1961, II cicle de les Testes 1962-63, Univers…

Del 1935 al 1937 visqué successivament a Madrid, València i Barcelona El 1938 anà a París i el 1941 es traslladà a Mèxic, on cursà lletres a la Universidad Autónoma, estudis que amplià, gràcies a una beca, a Princeton EUA, on fou deixeble d’ Américo Castro i es doctorà el 1949 Catedràtic d’Estudis Hispànics de la Universitat de Harvard del 1948 al 1988, l’any següent retornà a l’Estat espanyol, on romangué fins a mitjan anys noranta, que s’establí definitivament a Mèxic Liberal en la tradició de  Larra ,  Unamuno ,  Giner de los Ríos ,  Machado ,  Ortega i Gasset ,  Azaña , del…

Vida De formació bàsicament autodidàctica, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare El contacte que establí amb Manuel de Falla, a partir del 1929, fou essencial en el desenvolupament del seu talent Membre, com el seu germà Ernesto , de l’anomenada Generació del 27, les seves primeres obres s’adscriuen al neoclassicisme, però posteriorment s’interessà per llenguatges més avantguardistes com el dodecatonisme i el serialisme Durant la Segona República fou crític d’ El Sol En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic, on a partir del 1940 fou professor del Conservatori…

Estudià a la Universitat de Cambridge, on fou deixeble de JB Trend Professor de llengües i literatures hispàniques a la Queen’s University de Belfast 1950-72, des del 1962 com a catedràtic, i després a la universitat d’Essex 1973-94, d’on fou professor emèrit Entre els seus nombrosos treballs sobre literatura catalana cal destacar La poesia de Joan Maragall 1963, Catalan Literature 1972, Selected poems of Ausiàs March 1976, Sobre poesia catalana contemporània Riba, Foix, Espriu 1985, Quatre poetes catalans Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau 1991, Modern Catalan Poetry a European Perspective…

Estudià lletres a Madrid, fou lector a la Universitat de Roma 1949-55 i catedràtic d’estètica a la Universitat de Barcelona des del 1955 fins al 1965, que dimití per solidaritat amb els professors de Madrid ETierno Galván, JLLópez Aranguren i AGarcía Calvo, expulsats per motius polítics Aleshores anà a ensenyar als EUA i el Canadà, i el 1977 es reincorporà a la Universitat de Barcelona La seva poesia es mostra profundament religiosa i existencial cal destacar-ne Hombre de Dios 1945, La espera 1949, Versos del domingo 1954, Voces y acompañamientos para San Mateo 1959, La conquista de este…

Debutà molt jove amb novelles com Los Abel 1948, Las luciérnagas 1949, versió íntegra del 1993, Fiesta al Noroeste 1953, premi Gijón 1952, Pequeño teatro 1954, premi Planeta, En esta tierra 1955 i Los hijos muertos 1958, sobre la guerra civil de 1936-39, Primera memoria 1960, premi Nadal 1959, de gran difusió, Los soldados lloran de noche 1967, premi Fastenrath 1969, La trampa 1969 i La torre vigía 1971 A més, ha escrit llibres de versos De ninguna parte , premi Antonio Machado 1993, narracions com Los niños tontos 1958 o La Virgen de Antioquía y otros relatos , escrita el 1963…