Resultats de la cerca
Es mostren 224 resultats
absis
Absis 1) de planta quadrangular amb absidioles de ferradura, de Sant Quirze de Pedret (segle X); 2) de planta trilobulada, de Sant Pere de Terrassa (segle IX); 3) de planta quadrangular exteriorment i de ferradura a l’interior, de Santa Maria de Terrassa (segle X); 4) de planta semicircular amb edicles a l’interior, de Santa Maria de Roses (segle XI); 5) de planta composta d’absidioles poligonals, de la Catedral de València (segle XIII)
© fototeca.cat
Arquitectura
Construcció adossada a la nau o a les naus d’una església.
Els absis, com a lloc d’honor, començaren a tenir veritable importància a les basíliques i altres edificis públics romans A causa de la seva forma d’edicle foren considerats com a lloc d’honor de la sala i reservats als magistrats, als presidents d’assemblees i a les estàtues de personatges importants Després de l’edicte de Milà establert el 313 per Constantí I i Licini, les basíliques passaren a ésser edificis destinats al culte cristià, i hom installà a l’absis el presbiteri amb l’altar Aquesta disposició, amb lleugeres modificacions, ha perdurat fins avui L’absis ha estat objecte d’una…
el Burgal
Capçalera de l’església del monestir de Sant Pere del Burgal
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, al terme de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.
La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri Secularitzat el 1570,…
Sant Serni de Baiasca (Llavorsí)
Art romànic
Situació L’absis d’aquesta església, disposat exteriorment en dos pisos amb les seves arcuacions i lesenes, és un cas totalment singular en el romànic català ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Serni és a la part alta del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH474083 S’arriba a Baiasca per una carretera de vuit quilòmetres, sense asfaltar, que surt de la carretera de Sort a Esterri d’Àneu, al costat del pont sobre el torrent de Baiasca JAA Història Segons s’extreu del Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, la vall de Baiasca era anomenada…
Martí Sureda i Vila
Grup escolar a Girona, de Martí Sureda i Vila
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte municipal de Girona (1890-1920).
Fill de Martí Sureda i Deulovol Titulat a Barcelona el 1890 Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera 1894-1915 —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres 1895 i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab 1898 Promogué la installació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de la fàbrica L…
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Museu
Museu creat el 1982 per un acord entre el bisbat i l’ajuntament de Solsona i la Generalitat de Catalunya.
Bàsicament es tracta d’una remodelació de l’antic Museu Diocesà de Solsona fundat el 1896 pel bisbe Ramon Riu, i ordenat i sistematitzat per Joan Serra i Vilaró des del 1909 i també, a partir del 1913, pel bisbe Francesc Vidal i Barraquer, que li donà un gran impuls i en facilità la installació definitiva a la seu actual, el palau episcopal, construït a partir del 1776 Hi destaca la collecció prehistòrica estacions hallstàttiques de Merlès i de Tiurana, mina de coure de Riner, materials de tres poblats ibèrics i de coves i de sepulcres de la comarca i, de l’art medieval, les pintures murals…
L'Aurora. Paper continu i pasta de paper
La societat anònima La creació de L’Aurora, SA té un gran parallelisme amb la de La Gerundense, SA Aquesta es constituí el 1843 i L’Aurora dos anys més tard Les dues es proposen fer paper continu amb l’ajut d’energia hidràulica i les dues disposen d’una majoria de capital gironí i del suport de capital de fora de la ciutat L’Aurora, SA Socis constituents 1845 i evolució del capital 1945-1912 El 1843, mentre es constituïa La Gerundense, Francesc Reigt obtenia de l’ajuntament de Girona la concessió de la sèquia que rebia l’aigua de l’Onyar en forma d’emfiteusi perpètua Si la primera s’…
Joan Roig i Solé
Escultura
Escultor.
Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures…
Antoni González i Moreno-Navarro
Arquitectura
Arquitecte.
El 1970 obtingué el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona Fou cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local SPAL de la Diputació de Barcelona 1981-2008, organisme des del qual impulsà i dirigí nombroses actuacions de restauració monumental Sobre la base del restauro crítico , González renovà en l’àmbit espanyol la teoria de les intervencions en patrimoni cultural enunciant la restauració objectiva com un mètode de restauració monumental basat fonamentalment en un coneixement específic de l’objecte arquitectònic des d’una perspectiva multidisciplinari, i que anomenà…
Cercs
Vista del pantà de La Baells dins el terme de Cercs
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà estès a la dreta del Llobregat i al N de la ciutat de Berga.
Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…
monestir de Roses
Ruïnes del monestir de Roses
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Roses
) situada dintre l’antiga ciutadella de Roses
, a l’entrada de la vila moderna.
Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de Sant Pere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna,…