La societat anònima
La creació de L’Aurora, SA té un gran paral·lelisme amb la de La Gerundense, SA. Aquesta es constituí el 1843 i L’Aurora dos anys més tard. Les dues es proposen fer paper continu amb l’ajut d’energia hidràulica i les dues disposen d’una majoria de capital gironí i del suport de capital de fora de la ciutat.
L’Aurora, SA. Socis constituents (1845) i evolució del capital (1945-1912).
El 1843, mentre es constituïa La Gerundense, Francesc Reigt obtenia de l’ajuntament de Girona la concessió de la sèquia que rebia l’aigua de l’Onyar en forma d’emfiteusi perpètua. Si la primera s’instal·lava al barri del Mercadal, la segona ho feia als afores de la ciutat, a Pedret, a l’edifici dels Molins Nous. La societat anònima es constituirà el 30 de gener de 1845.
Si La Gerundense tenia quinze socis, L’Aurora en té tretze. Entre els de la primera hi havia barcelonins, mentre que la segona en té prou amb capitals de la província, ja que integra persones de la Bisbal, la Jonquera, l’Escala i Avinyonet. El seu capital serà inferior: 1 230 000 rals enfront dels 1 700 000 rals inicials de La Gerundense.
El capital també està molt repartit. Els gironins són majoria i entre ells destaca la incorporació de Miquel Armengol i, sobretot, de Felip Flores, que havien estat els autèntics promotors de La Gerundense, però que se separaren del projecte a l’hora de constituir-se la societat anònima.
L’Aurora fou aprovada per Decret ministerial el 12 de febrer de 1849, quan feia quatre anys que funcionava. L’empresa marxa molt bé ja que ha augmentat el seu capital en 642 505 rals, procedents d’autofinançament. Aquests beneficis, obtinguts en quatre anys, representarien una rendibilitat de més del 13% anual, que no està gens malament.
La nit del 25 al 26 de juliol de 1856 es va cremar la fàbrica. O va ser cremada, perquè aquesta és la possibilitat més versemblant, després de llegir les notícies de premsa de l’època i, especialment, de l’informe que figura adjunt i que és un model perfecte de l’estil de redacció dels militars del segle XIX, i de bona part dels del XX. L’incendi va començar alhora en dos llocs de l’edifici, quan estava desocupat. Girona, una bona part de Catalunya i una bona part de l’estat es trobaven aleshores en situació d’emergència com a conseqüència del que serà el final del bienni progressista, quan Isabel II destituí com a cap de govern Espartero i el substituí per O’Donnell.
Paper comercial, 1886. Cosme Reitg, successor de L’Aurora, s’associà amb Josep Flores, fabricant de pasta de fusta.
L’Aurora obrirà un despatx a Barcelona, al Carrer Nou de Sant Francesc, núm. 29. El 1860 el seu representant a la capital era Francesc Rubalcava. La seva producció era aleshores de paper destinat a la impressió, paper de carta i per a escriure i empaquetar. El seu capital havia passat d’1 230 000 rals a 1 400 000, i hi treballaven 58 persones.
La societat comanditària i la fàbrica de pasta de paper
A la meitat de la dècada dels anys seixanta es devia liquidar la societat anònima, coincidint amb un dels terminis per als quals s’havia constituït. La societat, però, continuà com a comanditària. I la majoria dels qui eren accionistes també es mantingueren, però ara com a partícips d’una societat d’aquesta naturalesa. No obstant això, l’any 1869 el titular de l’empresa és un tal Laurent, nom inequívocament francès i que no s’identifica amb cap dels socis coneguts.
Felip Vicens, S. en C., arrendatària de L’Aurora (1894).
La fabricacio de pasta de paper amb fusta
“La máquina consiste en una muela de piedra granujienta de grandes dimensiones, movida por una fuerza de sesenta caballos, contra la cual una serie de topes va aplicando otra serie de tarugos que se desgastan y desfibran por el poderosísimo roce que entre éstos y aquélla se establece.
Un mecanismo ingenioso hace descender gradualmente los topes al mismo compás en que se ha calculado que se va desgastando la madera, la cual nunca deja de estar en íntimo y apretado contacto con la muela, hasta la completa consunción, en cuyo momento un ruido estridente, que se produce en la máquina, avisa que hay que colocar un nuevo tarugo entre la muela y el tope.
Un chorro continuo de agua limpia diluye la pasta a medida que se produce, cayendo por una ancha abertura que hay en el fondo de una caja colocada en la parte inferior de la muela y formando un verdadero arroyo de pasta.
En tal estado solo hay necesidad de refinar el producto. Un sistema de cribas cilíndricas separa la pasta de primera clase de la de segunda; esta última se somete a la acción de un sencillo refinador, especie de molino formado por dos muelas de acero que se mueven horizontalmente, después de cuya operación la pasta de segunda clase queda tan fina como la de primera y ambas en disposición de ser mezcladas con una parte de pasta de trapo y de ser convertidas en papel en el espacio de minutos.”
Font: El Vigilante, 14 d’abril de 1870.
Al voltant del 1880 la fàbrica de paper continu, que porta el nom de Cosme Reigt i Companyia, està vinculada a una fàbrica de pasta de fusta, propietat de Josep Flores, que era un autèntic innovador. El cognom Flores és present a L’Aurora des de bon començament i s’hi manté a través de successors dels promotors. La fàbrica de Flores és a Sarrià de Ter i la pasta de fusta s’incorporà a la pasta de draps per a la confecció de paper, destinat a la impressió de diaris, especialment barcelonins.
Aquesta fàbrica de pasta de paper fou construïda el 1870 (El Vigilante, 14 d’abril de 1870, segons transcripció de Josep Clarà). La maquinària va ser construïda a la mateixa Girona, segons plànols i indicacions del mateix Flores, el qual devia seguir el model de les que havia vist funcionar a França.
El 1890, Cosme Reigt, titular de la fàbrica L’Aurora, té despatx a Girona, al núm. 9 del carrer de Ciutadans. A la seva mort l’empresa passà a la seva vídua, i l’any 1894, a Felip Vicens i Flores.
Aquest any el capital era de 160 000 ptes —3 200 000 rals—. L’empresa ha duplicat àmpliament els seus recursos propis. Els partícips són en la seva majoria successors dels fundadors de l’anònima. Els qui canvien són els titulars de la societat comanditària. Ho seran Manuel Laporta, al final de segle, i Manuel Vancells, el 1912.
Anunci de L'Aurora de Manuel Vancells (El Autonomista, 1928). El darrer titular de L’Aurora serà Manuel Vancells.
La societat en comandita Manuel Vancells es fundà el 1912 amb els socis partícips següents: Dolors Armet; Lluís Palahí i Hidelago; Manuel Vancells i Tomàs; Antoni Laporta i Brugat; Francesc Oliveras i Maranges; Josep Maria Reigt i Martí; Otó Rosa i Valls; Francesc Vicens i Flores; i Cosme Reigt. Des dels seus incis el 1845 fins aquell 1912, L’Aurora havia pres les denominacions socials següents:
- 1845-? - L’Aurora, SA
- ? - Laurent i Companyia
- ? - Cosme Reigt
- ? - Viuda de Cosme Reigt
- 1894-? - Felip Vicens i Flores
- ? - Manuel Laporta
- 1912 - Manuel Vancells, S. en C.
Manuel Vancells, propietari de la Bisbal, esdevindrà anys més tard president de la Cambra de Comerç de Girona. L’Aurora tancà el 1932. Tenia aleshores 62 treballadors. El seu titular, Manuel Vancells, morí poques setmanes després.
L'incendi de l'Aurora (1856)
“Batallón de Milicia nacional de Gerona, primero de línea.— Guardia de la Puerta de Francia.
Excmo. Sr.:
El oficial que suscribe, comandante, dá parte á V.E. de que á eso de media noche el centinela apostado en la muralla que mira hácia la carretera de Francia, ha dado aviso de que en aquella dirección se divisaba un fuego de alguna importancia, lo que ha puesto en espectación á toda la fuerza que existía en el punto de mi cargo.
Convencido de que el fuego se hallaba en la fábrica de papel contínuo, “La Aurora”, que por la clase de productos y materiales para su fabricación era probable de que tomase repentinamente un incremento difícil de atajar, me decidí á trasladarme á dicho punto, con parte de la fuerza que estaba á mis órdenes, dejando la restante, y el punto confiado á mi cuidado, al mando de D. Narciso Pérez que se hallaba en aquella ocasión en el mismo lugar por asuntos de servicio.
Al pasar por la calle de Pedret, dí el grito de alarma á sus habitantes para que acudieran al punto del incendio con los necesarios utensilios, y que al propio tiempo dejaran sus ventanas iluminadas. Llegado con la mayor celeridad al lugar de la catástrofe, llamé á uno de los empleados de la fábrica y le pregunté si consideraba que el incendio hubiese sido casual, ó bien producido por algun mal intencionado, quien me contestó que lo único que podia decirme era que al divisar el fuego, reparó había principiado al estremo norte del edificio, y por dos distintos parajes, con la circunstancia de que en el dia anterior no habia entrado nadie en aquella parte del edificio, habiendo él tenido guardadas las llaves en el bolsillo.
Viéndome falto de útiles indispensables para atajar el incendio procuré salvar los efectos que me fué posible, y habiéndose presentado en aquel momento el ayudante de campo de V. E., D. Manuel de Rich, y el arquitecto titular y capitán de zapadores D. Martín Sureda con las bombas y demás enseres, se encargó dicho señor de la dirección de los trabajos, pero fue tanta la rapidez con que se propagaron las llamas, que fueron inútiles todos los esfuerzos del arte, y en menos de dos horas quedó todo el edificio devorado por el fuego y hasta sus mismas paredes calcinadas.
Debo hacer presente á V. E. en obsequio a la verdad, que tanto los nacionales que estaban á mis órdenes, como los bomberos y demás que acudieron á dicho punto, han rivalizado en valor y denuedo, desafiando el peligro con la más heróica impavidez, sin que haya llegado á mi noticia el que en medio de la confusión consiguiente en tales casos, hubiese tenido lugar el mas pequeño desman ni atentado, continuando el incendio á la hora en que escribo el presente, ofreciendo un cuadro aflictivo á la vista del espectador, el ver que un edificio de los mas notables de las cercanías de la ciudad, haya sido en pocos momentos presa de la voracidad de las llamas.
Dios etc. —26 de julio de 1856 á las 6 de la mañana.—Jaime Font.—Sr. Comandante general interino de esta provincia.”
Font: Diari de Barcelona, juliol del 1856, pàg. 6 196.
Bibliografia
- Clarà, Josep, “La Aurora, fàbrica de paper continu (1845-1932)”, Girona al segle XIX, 1978, diversos autors.
Carrer de Pedret (Àlbum fotogràfic de la ciutat de Girona 1900, Amadeu Mauri, fotògraf).
Barri de Sant Pere, Pedret i Galligants el 1877 (Joan Martí, Girona 1877). La societat L’Aurora SA es constituí el 1845 i també es proposa fer paper continu a la seva fàbrica de Pedret als afores de Girona.