Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Pere de Bell-lloc
Història
Militar
Militar, fill de Bernat, senyor del castell de Bell-lloc (Vallès Oriental).
Succeí el seu pare el 1442 Serví el rei Alfons IV com a governador de Menorca 1450 el 1461 fou un dels 45 membres de la comissió elegida pel Consell del Principat per a l’afer de Carles de Viana El 1462 abraçà la causa de la diputació contra Joan II i fou nomenat cap de l’avantguarda de l’exèrcit del Principat, en què acredità la seva habilitat en la presa incruenta d’Hostalric Collaborà al setge de la Força de Girona, però caigué presoner dels assetjats a l’església de Sant Feliu Alliberat ben aviat, fou elegit diputat del braç militar 1463 i enviat a l’Empordà amb plens poders per a endegar…
Carles Grandó

Carles Grandó
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Poeta, dramaturg i escriptor.
Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El català al…
,
conquesta de Nàpols
Militar
Campanya militar de conquesta del regne de Nàpols, sota domini angeví, per part d’Alfons IV de Catalunya-Aragó.
Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí 1268 Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa 1282 i havia posat el peu a Calàbria 1283 Jaume II, en 1285-91, ostentà el títol de rei de Sicília, del ducat de Pulla i del principat de Càpua Ja el 1415 Alfons IV havia intentat el casament del seu germà Joan amb Joana II de Nàpols , sense èxit Anys després, la reina Joana demanà l’auxili del rei català…
Ponç Andreu de Vilar, abat comendatari de Ripoll (1467-1470)
El 22 de juliol de l’any 1467, dia de Santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ponç Andreu de Vilar – Ripoll 1489, abat comendatari del monestir de Ripoll diputat militar Galceran de Vilafreser, donzell diputat reial Jaume Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Cusida, canonge de Barcelona oïdor militar Joan Ramon de Vergós, canceller de Vic oïdor reial Joan Desvern, ciutadà de Girona Ponç Andreu de Vilar és descrit en la ressenya històrica del monestir de Ripoll, del qual fou abat fins a la seva mort, el 1489, com un home devot i hàbil…
Guillem I de Nassau-Orange

Guillem I de Nassau-Orange
© RVD
Història
Stadhouder d’Holanda, Zelanda, Utrecht (1559) i Frísia (1581), primogènit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg-Katzenellnbogen.
Heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d’Orange 1544 Educat per l’emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat membre del consell d’estat 1555 i governador i lloctinent d’Holanda, Zelanda i Utrecht A poc a poc s’apartà de la política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos, i el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Flandes, fou citat al Tribunal de la Sang i li foren confiscats els béns El mateix any atacà, sense èxit, l’exèrcit del duc d’Alba i es refugià a Alemanya Sostingué els hugonots 1569, que l’ajudaren en la…
Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar
Història
Cinquè comte d’Adernò.
Fill de Joan de Montcada i d’Alagó Fou gran senescal, mestre justicier 1453-66 i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials 1458 Intervingué al Principat en afers de la Vall d’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Vall d’Aran 1438, per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols 1442 o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, amb una filla del rei francès 1444 El 1439…
Bertran d’Armendaris
Història
Militar
Militar d’origen navarrès, baró de Palafolls (Maresme).
Amb Joan de Beaumont passà a Catalunya, on esdevingué un notable cap militar en la revolta contra Joan II Sobresortí en la defensa de Lleida 1463-64 i en la batalla entre Calaf i els Prats de Rei 1464 Entre altres fets militars, contribuí a abastar Cervera, assetjada per Joan II, i la defensà fins a la rendició 1465 Pere IV de Catalunya li concedí la baronia de Palafolls el matrimoni amb Joana Estefania de Pinós li donà opció al patrimoni dels vescomtes d’Illa i de Canet El 1466 fou nomenat capità de l’Empordà pro indiviso amb el seu germà Joan i amb Pere Joan Ferrer i també del bisbat de…
Felip Maria I de Milà
Història
Duc viscontià de Milà (1412-47).
Fill de Joan Galeàs I, succeí el seu germà Joan Maria I L’emperador li concedí el comtat de Pavia 1396, el qual, en morir el seu pare 1402, li arrabassà el favorit del seu germà Facino Cane, amb la vídua del qual, Beatrice Ventimiglia-Làscaris, comtessa de Tenda, es casà a la seva mort 1412 Cercà la neutralitat per al seu ducat, i es dedicà a la recuperació de Como, Lodi, Piacenza, Cremona, Bèrgam i Brescia Obligà el papa Nicolau III a cedir-li Parma, i ocupà Gènova 1421 i, per la batalla d’Arbedo 1422, les valls frontereres amb Suïssa Per la pau de Ferrara 1428, ratificada el 1433, cedí a…
Joan Sarriera
Història
Cavaller.
Fill de Pere Sarriera, ell mateix fou anomenat a vegades també Pere Pel seu casament amb Violant de Margarit i Bertran emparentà amb la poderosa família gironina dels Margarit En iniciar-se la guerra contra Joan II, es posà al costat de la generalitat Amb el seu pare intervingué en el setge de la Força de Girona dut a terme pel comte de Pallars 1462 lluità contra els remences de Verntallat i caigué presoner en un intent de penetrar a Girona Alliberat, fou batut a Llagostera El 1468 fou nomenat batlle general de Catalunya i capità de Girona reconquerida Tanmateix, el 1471 es deslligà de l’…
Nancy
La plaça Stanislas de Nancy
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del departament de Meurthe i Mosel·la, França.
Situada a les ribes del Mosella, del Meurthe i del canal navegable del Marne al Rin, es destaca pel conjunt urbanístic s XVIII, format per la plaça Stanislas, l’arc de triomf i la plaça de la Carrière, tancada pel palau del govern i vorejada per la gran zona verda de la Pépinière Ultra un centre administratiu, és també nucli industrial siderúrgic i metallúrgic, funció derivada de la seva situació prop dels importants jaciments fèrrics lorenesos Les àrees industrials modernes se situen a Heillecourt, al S, Seichamps, al NE, i Ludres, al SE, mentre que el sector de Le-Haut-du-Lièvre constitueix…