Resultats de la cerca

Situació L’església de Sant Corneli de la Muga o Sant Corneli de Ribelles, en ruïnes ja fa molts anys, ha estat recentment netejada de bardisses pels afeccionats a l’art romànic de Figueres Es troba vora la font de Sant Corneli, entre prades Mapa 219M781 Situació 31TDG673889 Hom pot arribar a l’església per tres bandes des d’Albanyà i per la pista que es dirigeix vers ponent, hom passa pel pont sobre la Muga i el pont sobre el torrent de Bassegoda o de Corsavell, deixa el trencant a mà esquerra de la pista, que mena a Cal Nou i voreja la riba dreta de la Muga fins que s’enlaira a…

La primera referència documental del castell de Montsonís és del 1131 Es tracta d’una devolució de béns atorgada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 31 de maig de 1131 a l’abadia de Sant Pere d’Àger, en la qual ratificava anteriors donacions a la canònica del seu avi Arnau Mir de Tost, i n’afegia de noves, entre elles el “ kastrum vero de Montcenis ”, en propi alou, amb el seu terme, pertinences, delmes, primícies, oblacions, “ perguera ” i “ questa ” Disposà, així mateix, que el castlà posseís el castell sota la potestat de l’abat d’Àger, afegint que “ ipsum meum parentum cui dimisero…

Resta la masia de can Principi de Ribelles, al N de les ruïnes de l’església, separada del coll de Principi pel torrent de Principi , afluent del Llierca

La baronia fou concedida el 1464 a Elvira de Ribelles, casada en segones noces amb Joan de Montagut De la família Montagut passà a la dels Sorell, comtes d’Albalat i barons de Beneixida

Situació Turó on s’assenten les restes d’aquesta fortalesa que té l’origen en un hisn andalusí J Giralt El castell d’Artesa de Segre, conegut com el Castellot, és situat a l’est del nucli urbà, just a la punta del tossal on avui hi ha el viacrucis d’Artesa Mapa 33-13328 Situació 31TCG387398 Artesa és al peu de la carretera C-l 313, de Lleida a Puigcerdà, a 22 km de Balaguer Per accedir al castell cal prendre el carrer que porta fins als dipòsits municipals i continuar fins dalt la serra, per una pista asfaltada que arriba al cim on s’alça el monument al Sagrat Cor CAT-JGB Història No tenim…

Al principi del s XVII passà als Ruffo di Calabria, prínceps de Sicília, que encara el posseeixen La baronia de Licodia havia estat atorgada pels reis Martí I i Maria I el 1393 a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau i de Butera

Situació Esvelta torre del castell, recentment alliberada de construccions annexes i restaurada ECSA - JA Adell Del castell, en resta una torre situada al mig de la població de Vilamajor, que és a l’extrem dels altiplans que s’estenen al sud de la vall del Llobregós Mapa 34-13329 Situació 31TCG523336 Des de la carretera que va de Cervera a Ponts, trobarem a mà esquerra una carretera senyalitzada que porta fins al poble JBM Història La primera notícia documental que tenim d’aquest castell data del 24 d’agost de 1084 Aquest dia Bernat Senmir donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell…

Baró de Ribelles Presidí la Tercera Federació Regional de Caça, precursora de la federació catalana, des del 1953 Prohom de la Germandat de Caça de Sant Hubert, instituí la festivitat dels caçadors sota el patrocini d’aquest sant Formà part de la junta directiva de l’Associació de Munters de Catalunya i fou nomenat president honorari de l’Associació de Caçadors d’Alella

D’una periodicitat anual, la seva finalitat era la d’inventariar el que es publiqués en català o sobre Catalunya en un altre idioma Contenia també estudis bibliogràfics i catàlegs de manuscrits catalans Hi collaboraren, entre molts altres, Ignasi Casanovas, Lluís Nicolau d’Olwer, Miret i Sans, Ribelles i Comín, Rubió i Lluch, Rubió i Balaguer i Sanpere i Miquel

Membre de la directiva de la Unió Esportiva Lleida, un any com a tresorer i dos més com a vicepresident, el 1954 accedí a la presidència del club En la seva etapa destacà la collaboració amb el Futbol Club Barcelona en l’intercanvi de jugadors sorgits del planter lleidatà, com Gensana i Ribelles El descens de l’equip a la tercera divisió al final de la temporada 1956-57 provocà la seva dimissió