Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
Francesc Manald
Música
Violinista i compositor.
Fill de Cristòfol Manald i Maria Calafell, fou violinista de la capella reial de Madrid des del 1737 fins al seu òbit Entrà a la dita capella substituint Mateo Bayer Tocà, també, a Aranjuez en l' "ópera que han tenido los Sres Infantes tocando con los violines de la Real Capilla" És probable que rebés classes de violí de l’italià Jaime Facco, primer violí de la capella reial El 1757 publicà a Madrid la seva obra de sonates dedicades al duc d’Osuna Obra harmónica en seis sonatas de cámara de violín y bajo solo, dedicadas a l’Excmo Sr D Pedro Téllez Girón, duque de Osuna Les…
Jaume d’ Oleza i d’España
Historiografia catalana
Historiador i militar.
Tinent coronel d’infanteria, publicà diversos articles en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Com a investigador, és autor de diferents treballs genealògics i biogràfics Edità diversos estudis sobre temples i monestirs de Palma del donat Ramon Calafat També elaborà una història del Collegi de Monti-sion En aquest sentit destaquen Noticias genealógicas de la familia Oleza 1914, Enterraments y òbits del Real Convent de Sant Domingo de la Ciutat de Mallorca copia de un manuscrito del donado Ramón Calafat 1923, Enterraments y òbits del Real de Sant Francesch de la Ciutat de Mallorca…
Jesús Gil i Calpe
Historiografia catalana
Arxiver.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou arxiver de les delegacions d’hisenda de Tarragona i Sant Sebastià, i també bibliotecari de la Facultat de Medicina de la UV Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, exercí com a secretari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles València, i dirigí la revista d’aquesta entitat Archivo de Arte Valenciano , on publicà alguns articles És autor dels opuscles Noticia biográfica del director de número Dr D Juan Luis Martín Mengod 1919, “El cervantismo en Valencia” addenda al llibre Vida de Cervantes , edició…
Josep Quevedo
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i teòleg.
El 1825 entrà com a novici al monestir de jerònims d’El Escorial, d’on fou professor de grec i bibliotecari i, a més de diversos càrrecs eclesiàstics, fou també professor i rector del Seminari de Badajoz La seva tasca investigadora se centrà fonamentalment en el monestir d’El Escorial, sobre el qual escriví nombrosos treballs, molts dels quals romanen inèdits Publicà sobre aquest tema Historia y descripción del Escorial 1849, ed facs 1984 i Historia sobre el Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comunmente del Escorial 1849 i 1854, ed facs 1986, en el qual descriu la història del monestir i…
Lluís Maria de Moixó i López-Fuertes
Història del dret
Jurista.
Tercer baró de Juras Reales Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí i nebot del bisbe Benet Maria de Moixó i de Francolí Fou fiscal de l’audiència de Xile i de les províncies de La Plata Capturat i empresonat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l’Estat espanyol En referència a la seva experiència publicà Entretenimientos de un prisionero en las provincias del Río de la Plata, por el barón de Juras Reales, siendo fiscal de SM en el Reino de Chile 1828 Vers el 1831 fou nomenat regent de l’audiència de Càceres i, més tard, ministre de la de Barcelona Publicà El…
Joan Mestres i Calvet
Música
Productor i empresari català.
Vida Regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 El seu principal objectiu fou renovar l’activitat del teatre, obrir-lo a les avantguardes artístiques de l’època i sotir de la rutina d’un repertori que s’estava quedant obsolet Això es materialitzà amb la presentació d’òperes russes - Borís Godunov 1915, El príncep Ígor 1922 i La fira de Sorotxinski 1924-, l’actuació de noves veus -F Viñas, M Barrientos, H Lázaro, T Ruffo, M Fleta, etc-, i l’estrena d’òperes com El cavaller de la rosa i Intermezzo , de R Strauss 1925, Pelléas et Mélisande…
so envoltant
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels diferents sistemes de so que reprodueixen més de dos canals d’informació d’àudio per tal que l’oïdor pugui situar la font sonora en l’espai.
Els primers sistemes foren desenvolupats per al cinema al principi dels anys cinquanta i disposaven d’un mínim de quatre pistes d’àudio sistema CinemaScope enregistrades sobre material magnètic situat en un costat de la pellícula Malgrat tot, les pistes magnètiques eren molt estretes i la fidelitat del so no era gaire bona A l’entrada dels setanta aparegueren en el mercat diferents sistemes domèstics, anomenats quadrafònics, que combinaven les dues pistes estereofòniques per obtenir canals auxiliars que permetessin de reproduir una illusió de so espacial Aquests sistemes tingueren poc èxit a…
Les interpretacions anglosaxones de Lluís Companys
La consideració que Lluís Companys valgué als seus contemporanis anglosaxons ocupa un ventall que va des de l’admiració com a líder polític de Catalunya fins a la indignació davant del que s’entenia com a subordinació als anarquistes Com es podia esperar, l’admiració generalment es troba en els escrits dels observadors, tant britànics com nord-americans, amb un mínim de coneixement de Catalunya i d’afecte vers el país Les crítiques més acerbes tendeixen a procedir dels diplomàtics conservadors, sobretot dels representants de la Gran Bretanya Atès que els britànics tenien importants negocis a…
El far
Cinematografia
Pel·lícula del 1997; ficció de 83 min., dirigida per Manel Balaguer.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Octubre Produccions Fèlix Riera, Barcelona ARGUMENT MBalaguer GUIÓ MBalaguer FOTOGRAFIA David Omedes color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pau Ros, Sandra Rubiés MUNTATGE Vicenç Turmo MÚSICA Eduardo Arbide SO Ricard Casals estudi, Joan Maria Quilis directe INTERPRETACIÓ Cristina Brondo Maria, Mathieu Carrière Mike, Sílvia Munt Cristina, Tomás Martín Jasin, Joan Dalmau Sebastià, Pau Gómez Biel, Samira Bakkari Hafida, Pitu Costa sr Joan, Joan Villalonga Paquito, Armand Pons ESTRENA Barcelona, 09101998 Sinopsi Cinc vides s’encreuen a l’illa de…
Ramon Coll i Rodés

Ramon Coll i Rodés
© Fototeca.cat
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Milità a la Lliga Regionalista, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat provincial i alcalde de Barcelona 1935 Es dedicà a l’estudi del dret català i al seu ensenyament des de molt jove Fou ponent de divisió territorial universitària al Primer Congrés Universitari Català 1903, secretari de la Federació Escolar Catalana 1904 i director de l’Escola d’Administració Pública de la Mancomunitat Fou també president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1917 i catedràtic de dret civil català a la Universitat 1932 Fou, encara, membre de la comissió compiladora del dret…