Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Els ambients rupestres
Consideracions generals L’hàbitat i les espècies rupestres Els afloraments de roca que constitueixen les cingleres, les agulles, les crestes, les tarteres o les codines són elements que, indiscutiblement, formen part del nostre paisatge N’hi ha prou a pensar en Montserrat o en el Montsec, en el Montgó o en la Serra mallorquina, o en tants d’altres territoris, tots ells caracteritzats per la presència de superfícies de roca que, de manera singular, personalitzen cada un d’aquests paratges I si parlem dels Pirineus, el paper del rocam en la constitució del paisatge és encara més fonamental Per…
cobla
Literatura
Agrupament de versos travats pel sentit o, més generalment, per la rima o les rimes.
En la lírica medieval és sinònim d’estrofa Les cobles estrampes eren formades per un nombre determinat de versos generalment de vuit, blancs o solts, i en la lírica catalana medieval n’hi ha magnífics exemples, com ara el Cant espiritual d’Ausiàs Marc vint-i-vuit estrampes de versos decasíllabs o Just lo front port/vostra bella semblança de Jordi de Sant Jordi sis estrampes de vuit versos decasíllabs Els versos apariats poden arribar a constituir cobles de quatre, sis o vuit versos però no és adient de parlar de cobles quan els apariats només són elements constitutius de tirallongues…
música àrab
Música
Música pròpia dels àrabs.
Té com a base un conjunt de tradicions populars recollides d’antuvi oralment en els països afectats per la conquesta musulmana i codificades sota la influència de la teoria grega En el període preislàmic fins el 661 la música àrab, confinada a la península d’Aràbia, tingué un caràcter purament folklòric és el temps anomenat de la ignorància ǧāhiliyya , però amb una cultura poètica original i intensa, rica en imatges i accents, sobretot a l’islam Vers el segle V sorgí una forma sàvia, la cassida En el període dels inicis de l’islam 661-762 la dinastia dels Omeies, installada a Damasc, entrà…
combinacions mètriques
Literatura
Organitzacions rítmiques, unitàries i sovint autònomes, provinents de l’enllaç de diferents versos.
La forma més elemental és la tirada o sèrie de versos monorims, sobretot llargs, com els de 5E5, 6E6 i 7E7 síllabes emprada per la cançó de gesta i altres gèneres poètics narratius, evolucionà diversament, en especial per bipartició dels versos llargs en dos de curts, els parells portant la rima i els senars restant lliures la poesia catalana presenta tirades liriconarratives de versos de cinc, sis i set síllabes però la forma més coneguda és la del romance heptasíllab castellà, de la qual, tanmateix, hi ha indicis de conreu català independent La sèrie monorima pot organitzar-se en grups del…
Els ambients ruderals
Nitrificació dels riberals Les retingudes dels rius dipositen a la ribera nombroses restes orgàniques que produeixen, espontàniament, una nitrificació, raó per la qual hom troba en aquests indrets el fons florístic de les comunitats ruderals riu Llobregat, a Monistrol, Bages J Nuet i Badia El darrer d’aquesta sèrie d’ambients que hostatgen comunitats permanents és també el menys agraciat, i la vegetació que hi viu, la més desprestigiada Es tracta dels erms, runams, cledes i amorriadors del bestiar, vores de camins i llocs habitats, indrets, tots ells, on el factor ecològic decisiu és la…
llengües romàniques
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües derivades del llatí, que formen part, doncs, de la branca itàlica de la família de les llengües indoeuropees.
Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen principalment per l’Europa sud-occidental, pel nord-est dels Balcans, per gairebé tota l’Amèrica del Sud i Central i per part de l’Amèrica del Nord, terres que en conjunt reben el nom de Romània Quant al nom, té relació amb Romanus , que, ampliant el seu primitiu valor ètnic i jurídic, d’àrea inicialment restreta, es cobrí progressivament d’un sentit lingüístic al seu costat sorgí Romania parallel de Gallia, Hispania , etc Més tard, romanus i romanicus s’especialitzà en el sentit de ‘llengua vulgar’ oposada a latinus ‘…
Sant Pere de Bellver de Sió (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església, des del costat sud-est, on destaca el bonic absis romànic ornat per una filera d’arquets cecs recolzats sobre mènsules esculpides ECSA-M Cirera L’església parroquial de Sant Pere s’emplaça a la part més elevada del poble de Bellver de Sió, el qual és situat sobre un petit tossal de 400 m d’altitud, a la dreta del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG483236 Bellver de Sió és a uns 13 km de Cervera per la carretera L-303 que mena a Agramunt Al pla de l’església s’hi pot accedir amb vehicle des de la carretera JNB Història El lloc de Bellver de Sió formà part del…
La persistència de l’associacionisme
Les dictadures toleren amb dificultat l’organització dels ciutadans Cridades a ser règims polítics que es basen en un intens control social, reserven un paper essencial —al marge o confós amb les institucions— al partit únic En conseqüència, en règims inspirats en les doctrines feixistes, el paper del món associatiu modern és força reduït Durant el franquisme, als Països Catalans calia afegir a aquesta qüestió prèvia el fet que els referents cultural-nacionals autòctons s’havien sustentat gairebé sempre en estructures associatives independents i en bona part alternatives a l’estructura de l’…
Castell de Molins (Pont de Molins)
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell, amb el que resta de la torre F Tur El castell de Molins es troba en un planell una mica enlairat i a poca distància de la riba dreta de la Muga A l’altre costat d’aquest riu hi ha els llocs de Molins i Pont de Molins, els dos agrupaments de població del terme municipal Mapa 258M781 Situació 31TDG938888 Per arribar-hi cal agafar un camí a Pont de Molins que s’inicia a tocar del pont vell, just al costat del cap de pont de la dreta del riu És un camí de terra que cal seguir en direcció a ponent, aproximadament uns 500 m fins a…
eslau | eslava

Expansió dels pobles eslaus fins añ segle IX
© fototeca.cat
Història
Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropees establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats.
Els eslaus eren limitats pels pobles germànics, bàltics i tracis i tenien relació amb la cultura de Lusàcia Anomenats vendes per llurs veïns germànics, el nom d’ eslau apareix documentat al segle VI Al segle III s’expandiren cap a l’est i al sud, però foren frenats pels pobles bàltics, finesos i gots Els antes poble eslavitzat, que vivia a Ucraïna foren conquerits pels gots, els quals formaren un imperi que s’estenia des de Polònia fins a la mar Negra, dins el qual sotmeteren altres pobles vendes Destruït aquest imperi pels huns 370, els eslaus restaren sota llur domini però, en iniciar la…