Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
difenilamina
Química
Substància obtinguda per escalfament de l’anilina.
Es fon a 53-54°C, i és insoluble en aigua i soluble en benzè, èter i sulfur de carboni És emprada en l’obtenció de colorants, com a estabilitzador de la nitrocellulosa i en l’anàlisi química per a identificar el NO₃ - i el ClO₃ -
anilisme
Patologia humana
Intoxicació per l’anilina que ocasiona metahemoglobinèmia
.
La ingestió d’un gram del producte pot resultar mortal La intoxicació aguda es caracteritza per cefalees, vertigen, hipotensió, convulsions i coma si l’episodi és superat pot aparèixer després icterícia i anèmia La intoxicació crònica és més benigna El tractament bàsic consisteix a corregir la metahemoglobinèmia
quinolina

fototeca.cat
©
Química
Base heterocíclica nitrogenada, que és un líquid incolor, que s’enfosqueix lentament per acció de l’aire i la llum, d’olor característica, poc soluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics habituals, que es congela a -15°C, bull a 238°C i té una densitat de 1,093.
Presenta caràcter aromàtic i és una base relativament feble K b = 3,2×10 -10 , que experimenta moltes de les reaccions de les amines terciàries i de les piridines, i també les corresponents als hidrocarburs aromàtics en l’anell no nitrogenat Fou descoberta l’any 1834 en el quitrà de carbó Actualment hom l’obté en petita proporció d’aquesta font i, més correntment, per síntesi de Skraup, a partir de l’anilina Tant la quinolina com els seus derivats gaudeixen d’una gran importància industrial i són la primera matèria per a la preparació dels colorants de cianina La quinolina és…
hidroquinona
Química
Difenol obtingut sovint per oxidació de l’anilina.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 170°-171°C i en presència de l’aire s’embruneixen a causa de l’oxidació És emprat com a revelador fotogràfic i com a antioxidant
gasoil
Química
Líquid inflamable, incolor o lleugerament groguenc, menys dens que l’aigua, que hom obté en la destil·lació del petroli, entre 220° i 360°C.
És format per una mescla d’hidrocarburs de 14 a 20 àtoms de carboni i és utilitzat com a carburant en els motors dièsel ràpids La seva propietat més important és la d’autoinflamar-se en presència de l’aire quan és comprimit en el cilindre del motor La capacitat d’autoinflamació és mesurada per l’ índex de cetà cetà, el qual ha d’ésser superior a 50, o bé amb l’ índex dièsel, que relaciona el punt d’anilina amb la densitat Hom fixa també el percentatge de sofre < 0,5% pels problemes de corrosió del motor i de contaminació ambiental El gasoil que conté una proporció de sofre…
violeta de genciana
Biologia
Farmàcia
Química
Colorant d’anilina bàsica violeta, barreja de pararosanilines metilades.
És utilitzat com a antisèptic, antihelmíntic, antifúngic i bactericida té acció selectiva davant bacteris grampositius i sobre la lignina
nitrobenzè
Química
Derivat mononitrat del benzè, el més simple i, alhora, el compost nitrat aromàtic més important.
Es presenta en forma de líquid oliós, incolor quan és pur, i generalment d’un color groc feble quan és impurificat Fa una olor característica d’ametlles amargues essència de mirbà Bull a 210,9°C i es fon a 6°C el punt d’inflamació és de 89°C Industrialment hom l’obté per nitració del benzè per l’àcid nítric concentrat, en medi sulfúric La reducció del nitrobenzè en medi bàsic dóna diversos productes de reducció, que provenen de la condensació, en un primer temps, de dos intermediaris, el nitrosobenzè i la fenilhidroxilamina, segons les reaccions següents En medi àcid, el nitrobenzè pot…
sal de diazoni
Química
Compost que resulta de la reacció de l’àcid nitrós i una amina primària aromàtica, en unes condicions experimentals determinades (diazotació).
Així, per exemple, l’anilina dóna el clorur de fenildiazoni el mecanisme d’aquesta reacció, i de la majoria d’aquesta mena, no és encara conegut del tot hom postula, tanmateix, com a ruta possible, que és a través de l’ió fenilnitrosoamoni El clorur de fenildiazoni o de benzendiazoni i d’altres sals de diazoni similars són molt solubles en aigua i completament insolubles en èter i altres solvents orgànics Les sals d’aquesta mena són completament dissociades en solució aquosa, en cations orgànics i en anions inorgànics Les sals de diazoni són substàncies molt descomponibles que, fins i tot en…
amina

Propietats físiques de les amines
©
Química
Nom genèric dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac NH₃ per substitució d’un o més àtoms d’hidrogen per grups hidrocarbonats R.
Les amines són primàries RNH₂, secundàries R 1 R 2 NH o terciàries R 1 R 2 R 3 N, segons que hi hagi un, dos o tres hidrògens substituïts En la nomenclatura sistemàtica, les amines primàries s’anomenen afegint el sufix -amina bé al nom del grup R, bé al nom del compost RH Exemples metilamina CH₃NH₂, benzofuranamina Les amines secundàries i terciàries simètriques s’anomenen afegint els prefixos di- i tri- , i les no simètriques considerant-les productes de substitució de l’amina primària més complicada Exemples trietilamina C₂H₅₃N, N,N- dimetilciclohexilamina Quan el grup NH₂ no és el…
tintura
Tecnologia
Conjunt d’operacions necessàries per a donar al cuir o a la pell adobada una coloració determinada, sia només superficial, en tot el seu gruix o en una part.
El cuir o pell pot ésser tenyit amb diferents matèries colorants, però hom sol emprar actualment colorants sintètics —els anomenats també d’anilina — de caràcter iònic, l’afinitat dels quals amb el cuir depèn en gran manera del tipus d’adob i dels eventuals tractaments a què ha estat sotmès després de l’adob i abans del tenyit Els procediments de tintura més emprats són en bombo, en pastera, a pistola i a la taula o al raspall La tintura en bombo és la més corrent per a cuirs i pells de tota mena amb adob mineral o vegetal Les pells i el bany de colorant entren en contacte a l’…