Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
Els tardígrads
Característiques del grup Els tardígrads formen un grup homogeni d’organismes diminuts, generalment de vida lliure, que viuen al medi aquàtic, marí o continental, o al medi terrestre, en ambients sempre humits Es tracta d’organismes descoberts tardanament les primeres observacions daten de 1773, quan Goeze els anomenà ossets d’aigua donat el seu aspecte i la naturalesa dels seus moviments El nom de tardígrads, que significa "animal groguenc de moviments lents", els el donà Spallanzani l’any 1776, que pogué estudiar-los gràcies als progressos de la naixent microscòpia Actualment se’n coneixen…
priapuloïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats, exclusivament marins, que atenyen com a màxim 8 cm i tenen el cos vermiforme, dividit en prosoma, on hi ha la boca amb espines disposades en anells concèntrics que serveixen per a capturar els aliments, i tronc amb segmentació superficial.
Ni l’aparell circulatori ni el respiratori no són òrgans diferenciats El sistema nerviós és format per un anell periesofàgic i un cordó nerviós ventral El sistema excretor té solenocits i el digestiu presenta faringe espinosa, intestí rectilini de paret ondulada i anus amb dos apèndixs ramificats de funció desconeguda Els sexes són separats Comprèn 3 espècies, que s’alimenten de poliquets
Els copèpodes
Característiques del grup Els copèpodes constitueixen un dels grups animals que ha tingut més èxit evolutiu No únicament és un grup molt diversificat se’n coneixen prop de 8500 espècies, sinó que s’han sabut adaptar a pràcticament tots els ambients aquàtics Entre les espècies de vida lliure, les espècies planctòniques constitueixen un dels grups d’organismes més abundants a la natura i, a més, tenen una gran importància a les cadenes tròfiques de tots els ecosistemes aquàtics, marins i continentals Les espècies paràsites, bé que menys freqüents, també es troben molt diversificades 2500…
banya
Anatomia animal
En alguns animals, protuberància o apèndix, nasal o frontal, que té semblança amb una banya.
Per exemple, els tentacles dels cargols, les antenes de les papallones i d’altres insectes, els plomalls cefàlics del duc i d’altres estrigiformes, els apèndixs cefàlics del banyut i d’altres blènnids i les protuberàncies nasals que tenen els rinoceronts, en nombre d’una o dues, les quals són purament epidèrmiques, sense os i formades per fibres còrnies soldades amb ceratina, fibres que contenen papilles dèrmiques
plomall
Feix d’apèndixs filiformes que formen com un plomall.
malacostracis
Carcinologia
Subclasse d’artròpodes de la classe dels crustacis que comprèn els representants més coneguts d’aquest grup.
Tenen el cos format per vint segments cinc de cefàlics, vuit de toràcics i set d’abdominals, amb una closca que recobreix el tòrax Els apèndixs del sisè segment abdominal són amples i plans, i, juntament amb el tèlson, donen lloc a una aleta caudal en forma de ventall El desenvolupament té lloc normalment a través dels estadis de zoe i metazoe, bé que en algunes formes hi ha la fase de naupli
Els crustacis
Els crustacis són, després dels insectes, el grup d’artròpodes que ha tingut més èxit evolutiu, si jutgem pel nombre d’espècies existents entorn de 30 000 i per la diversitat d’ambients on es troben Es tracta d’un grup quasi exclusivament aquàtic, adaptat perfectament, tant a les aigües marines com a les continentals En aquest sentit, hom considera que, per l’espai que ocupen i per la funció que hi fan, són els equivalents als insectes, fonamentalment terrestres, en el medi aquàtic De fet, també hi ha espècies de vida terrestre, però en molts casos la seva permanència al medi terrestre és…
Joan Gassiot i Llorens
Història del dret
Advocat.
Assistí a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans En collaboració amb R Albert, publicà Parlaments a les Corts Catalanes 1928 Més tard, promogué els apèndixs especials sobre legislació i jurisprudència del Principat —corresponents als anys de la Catalunya autònoma—, de l' Enciclopedia Jurídica Española , la qual codirigí amb el seu pare, Josep Gassiot i Magret Olot, Garrotxa 1883 — Barcelona 1963 Aquest, coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña 1962
Origen i evolució dels artròpodes i grups afins
Els criteris i les tendències actuals Origen i desenvolupament dels artròpodes al llarg dels diversos períodes geològics La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber, a partir de Moore 1959 Els artròpodes constitueixen un grup animal d’origen antic Els fòssils més antics que se’n coneixen daten del Cambrià, i, d’altra banda, molts es poden reconèixer com a representants de grups vivents actualment Aquest fet i la manca de proves paleontològiques fan difícil d’establir quin és el prototipus ancestral que els…
proturs

protur acerentòmid
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels apterigots que inclou espècies microscòpiques (no passen mai dels 2 mm).
No tenen antenes ni ulls composts i les peces bucals són de tipus picador Al tòrax, sense ales, hi ha els tres parells de potes, i les anteriors, més grosses, són dirigides cap endavant com si fossin les antenes Poden tenir sistema traqueal, però alguns no presenten aparell respiratori diferenciat L’abdomen consta de dotze segments, els tres primers amb un parell de petits apèndixs ventrals i l’últim amb l’orifici genital Es troben, àmpliament distribuïts, en indrets humits i entre la fullaraca del terra