Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
Václav Kučera
Música
Compositor i musicòleg txec.
Estudià musicologia al Conservatori de Moscou, on fou alumne de V Šebalin Es graduà el 1956 amb una tesi sobre Janácek Treballà a la radiotelevisió txecoslovaca, dirigí el Centre d’Estudis de Música Contemporània i arribà a secretari general de la Unió de Compositors Txecs Tot i estar lligada a motivacions polítiques i socials, la seva obra no rebutja les tècniques dodecatòniques, però no cau mai en la freda abstracció, com demostra el cicle de cambra Protesty ‘Protestes’, 1963 Produïda a l’estudi de música electrònica de Plzen, Lidice 1972, sobre la matança que hi perpetraren els nazis, és…
solidaritat
Sociologia
Concepte elaborat per E. Durkheim a De la division du travail social mitjançant el qual pretenia donar raó dels vincles d’uns individus amb uns altres per tal de formar la unitat d’ordre superior que constitueix la societat.
Durkheim distingueix dos tipus de solidaritat D’una banda, la solidaritat mecànica, que es correspon amb un estadi de la societat que ell qualifica d’arcaic, i en el qual la cohesió social neix d’una consciència collectiva que els individus prenen com a punt de referència La condició bàsica per a l’aparició d’aquesta mena de solidaritat rau en el fet que els individus desenvolupin funcions equivalents i intercanviables Hom se sent identificat amb el grup, doncs, per semblança amb una norma comuna, i les desviacions respecte a aquesta constitueixen el crim i el delicte D’altra…
carrerada
Ramaderia
Camí seguit de manera exclusiva pel bestiar transhumant en el seu desplaçament pendular i periòdic per tal d’aprofitar les pastures naturals.
Les carrerades són producte d’un sistema ramader arcaic i pròpies dels països de clima mediterrani i tropical, on la secada estiuenca agosteja les pastures de la plana, i les àrees muntanyoses tenen abundants prats naturals estiuencs S'ordenen formant xarxes jerarquitzades i són particularment abundants en aquells sectors en què la ramaderia gaudí d’una forta preponderància sobre l’agricultura durant l’edat mitjana, gràcies a l’existència d’organismes protectors monestirs, comunitats rurals, organitzacions com la Mesta castellana o la Casa de Ganaderos aragonesa Avui són en plena…
Jaume Pòrtulas i Ambròs
Literatura
Hel·lenista.
Catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona 1992, de la qual és membre de l’Aula Carles Riba Ha fet estudis sobre el món grec arcaic Píndar , Arquíloc , Homer , tragèdia Eurípides i sobre temes de tradició clàssica a Catalunya Ha publicat Lectura de Píndar 1977 i Introducció a la Ilíada Homer, entre la història i la llegenda 2008, premi Nacional de Cultura 2009 i, amb Carles Miralles , Archilochus and the Iambic Poetry 1983 i The Poetry of Hipponax 1988 Amb Cristina Serra, és autor de traduccions d’autors grecs antics Corpus Hermeticum y Asclepio 2000, Corinna…
Santa Maria de Matadars
Esgésia del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages).
L’església preromànica de Santa Maria de Matadars o del Marquet, de capçalera mossàrab o de tradició paleocristiana, se situa al costat de la masia del Marquet La primitiva església fou renovada amb una nau romànica al segle XI, però se'n va respectar la capçalera, abans de tres santuaris, amb arcs i finestres de ferradura i un antic cimbori, que fou restaurada i ara és un centre d’atracció per als amants de l’art antic És l’edifici religiós més arcaic i evocador de la comarca i es troba al peu de la carretera de Manresa a Sant Vicenç de Castellet El lloc o vila rural de…
sàtir
Religions de Grècia i Roma
En el món grecoromà, semideu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes.
Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el segle V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural, tors nu i…
viadera
Literatura
Genère líric, versemblantment d’origen galaicoportuguès quant al tractament tècnic, resultat d’una elaboració culta de l’arcaic paral·lelisme estròfic popular.
És constituït per un refrany glossat per dues sèries d’estrofes breus i respectivament parallelístiques, originàriament cantades per dos cors o dues veus a cada sèrie les estrofes s’enllacen mitjançant la repetició del darrer vers de cadascuna al començ de la següent cada estrofa de cada sèrie s’alterna amb l’estrofa corresponent de l’altra sèrie, de manera que el conjunt de la peça és fet de l’alternança de les estrofes parallelístiques de les dues sèries Tanmateix, els exemples conservats setze texts manquen sovint d’una de les sèries o bé de l’alternança de les estrofes Admet diversitat de…
Cançó de Santa Fe
Literatura catalana
Poema anònim (~1060).
Consta de 593 versos octosillàbics, organitzats en quaranta-nou sèries monorimes d’extensió desigual Les característiques lingüístiques del text, a mig camí entre l’occità i el català, permeten suposar que fou escrit en una zona que caldria situar entre Tolosa, Conques i el sud català de Narbona, concretament de Sant Miquel de Cuixà Aquesta darrera hipòtesi sembla probable per les contínues allusions del text a les contrades catalanes, per la devoció a la santa que hi existia i perquè, quan s’escriví la cançó, hom projectava de dedicar-li una església al monestir de Cuixà En tal cas, aquest…
,
arquetip
Biologia
Organisme arcaic —a vegades hipotètic— a partir del qual s’han diversificat les formes actuals d’un determinat grup d’animals, plantes, etc.
eòlic
Arquitectura
Capitell grec arcaic, d’origen oriental, compost per dues volutes simètriques, d’una gran amplitud, lligades per una palmeta eixamplada o un simple triangle.
En són els exemples més antics els de Larissa i Neàndria 570 aC El capitell eòlic apareix a Xipre, Frígia i Paflagònia, i els etruscs l’utilitzaren sovint Hom n'ha trobat un exemplar, probablement fenici, a Cadis