Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
tapioca
Alimentació
Fècula obtinguda de l’arrel de la mandioca, sotmesa a un procés de fermentació (per tal d’hidrolitzar el glucòsid cianhídric), rentatge i assecatge (que elimina el cianhídric alliberat).
És la font energètica més important en l’alimentació de moltes poblacions africanes i sud-americanes Als països desenvolupats, hom la utilitza com a ingredient de productes alimentaris complexos sopes, galetes, preparats infantils, etc
salcuit
Tecnologia
Defecte o tara de la pell, en la cara de la flor, causat per una temperatura excessiva, superior als 40°C, en el seu primer assecatge després de l’espellament.
ram
Indústria tèxtil
Màquina en la qual les peces de teixit, esteses i subjectades per les vores, són sotmeses a diferents tractaments, tals com l’eixamplament, el vaporatge, l’assecatge, la termofixació, etc.
Antigament era formada només per dues llargues barres paralleles proveïdes d’agulles on hom clavava manualment el teixit per les vores per tal de deixar-lo assecar Les dues barres podien ésser separades més o menys segons l’amplada del teixit i la tensió o l’eixamplament que hom li volgués donar Posteriorment han aparegut els rams continus, en els quals les agulles són fixades en les baules de dues cadenes que llisquen per dues llargues vies paralleles Les vores del teixit són clavades en agulles a l’entrada de la màquina, i hom les desclava a la sortida A diferència del ram d’agulles , en el…
premsatge
Tecnologia
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les pells adobades, i eventualment tenyides, molles per tal de facilitar-ne l’assecatge posterior en reduir el seu contingut d’aigua fins a un 40%.
pergamí
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Pell prima d’ovella, cabra o ase, sotmesa només a pelada, assecatge, rentatge, desgreixatge i allisatge, translúcida o opaca, de superfície llisa, que permet d’escriure-hi i pot ésser impresa o emprada en enquadernació, etc.
apilar
Tecnologia
En l’adob vegetal, posar les pells, quan surten del bombo o dels nocs, formant piles i deixar-les reposar, generalment entre 12 i 48 hores, cobrint-les a fi de minimitzar l’oxidació i l’assecatge.
L’operació d’apilar té per objecte de facilitar la fixació, sobre la substància dèrmica, dels tanins o combinats
te

Te gelat
© Corel
Alimentació
Economia
Producte obtingut per preparació amb fermentació o sense de fulles joves i gemmes o brots de te.
La qualitat del te depèn del lloc de producció, l’època de collita, la part de la planta i el mètode d’elaboració Segons aquest darrer, pot ésser verd no fermentat, negre fermentat i oolong semifermentat El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc eventualment és aromatitzat amb flors camèlies o magnòlies L’elaboració del te negre el més corrent als Països Catalans comprèn les següents operacions emmusteïment de les fulles,…
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…
Del paper de tina al paper continu
El paper full per full Anunci de paper de tina aromatitzat de la casa Guarro Catalunya va rebre dels àrabs el sistema tradicional de fabricació de paper en tines i full per full La primera matèria era el drap de lli, de cotó, seda, llana o cànem, és a dir, de qualsevol tipus de teixit Però els draps de lli i de cotó eren els que donaven un paper de més qualitat i eren els que s’havien d’utilitzar si es volia obtenir paper per a escriure o per a imprimir, mentre que si es pretenia fabricar paper d’estrassa o cartó, qualsevol tipus de drap era bo Abans que res, calia classificar el drap segons…
antimaculador
Disseny i arts gràfiques
Dispositiu situat a la sortida del paper de les màquines d’imprimir, el qual projecta pols fina o líquid assecant sobre els fulls ja impresos per tal de facilitar-ne l’assecatge i protegir cada full de la tinta fresca d’un altre.