Resultats de la cerca

Hom els troba en basses i estanys d’aigua poc moguda en forma d’agregats, de poques cèllules, de coloracions blanc groguenques degudes al sofre No són mòbils

Les seves aigües desemboquen a la Mediterrània, a les basses d'en Coll , de nou al terme de Pals, després de recórrer breument el sector sud del terme municipal de Torroella de Montgrí

Els procediments d’obtenció de la sal, diferents segons que hom parteixi d’aigües salades o de sal gemma o salmorra, depenen també de la durada i de la intensitat de la insolació de l’indret on són les salines En les zones d’insolació llarga i intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat En les basses de la primera sèrie l’aigua de mar, l’aigua salada de fonts o de llacs o la salmorra obtinguda per dissolució es concentra, alhora que es precipiten al fons algunes de…

Són freqüents a les vores d’aigua rius, llacs, basses, etc i als llocs clars i assolellats Els gèneres més importants, Aeschna i Anax , tenen espècies comunes als Països Catalans, com Aeschna grandis i Anax imperator , que és l’espiadimonis europeu més gros de tots

Els aiguamolls i les dunes que ocupaven la plana del baix Ter s’han vist progressivament reduïts a petites restes aïllades En aquesta imatge de l’any 1981, s’hi aprecien els estanyols del Ter Vell els salobrars propers han estat ja parcellats Ernest Costa Els aiguamolls del Baix Empordà 24, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els aiguamolls del Baix Empordà són situats a la plana del Baix Ter, de manera contigua a la platja Les restes actuals de major importància són l’anomenat Ter Vell, les basses d’en Coll —ambdós llocs són, bàsicament, petites llacunes…

En el dret tradicional català, les Ordinacions d’En Sanctacília fan referència a les limitacions de construir basses prop de les parets del veí modernament hom ha considerat que regia a Catalunya la disposició del Codi Civil espanyol que estableix la servitud forçosa de desguàs de patis i corrals voltats per altres i sense sortida per a l’aigua pluvial

Situat al sud de l’actual gola de Migjorn, a l’indret de les actuals basses de l’Alfacada i de les Platjoles, cegat ja vers la fi del s XIV per la sorra i conegut més tard, fins al s XVII, amb el nom del Pantà, època que s’inicià el dessecament i la bonificació intensius Al sud es formà el port nou dels Alfalcs

El rascló Rallus aquaticus no és un ocell que es deixi veure fàcilment, tot i que és força abundant als nostres aiguamolls i basses, sempre que disposin d’un cinyell de joncs o canyissos al voltant Més petit que la fotja i la polla d’aigua ateny 28 cm, el caracteritzen el llarg bec vermell i el ratllat negre i blanc dels costats, que s’aprecia a la fotografia José Damián Navarro Medina El rascló, és un ocell sedentari i nidificador per tot el territori estudiat, llevat d’Andorra, on no és citat, i de les Pitiüses, on només es presenta en migració i durant l’hivern Fora del…

Antic vinyet fins al final del s XIX, actualment les seves terres són dedicades a oliverar i, especialment, als conreus d’horta Hi passa la carretera de Lleida a Montsó, al costat de la qual es troben les basses d’Alpicat , construïdes entre el 1901 i el 1932 per depurar l’aigua del canal de Pinyana que hi arriba a través de la séquia del Cap, destinada al proveïment d’aigua potable a la ciutat hi ha també unes piscines públiques

Explotades des del 1782, en temps de Carles III, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l’evaporació de l’aigua de mar La producció, al darrer quart del s XIX era de 10 000 quintars Havien estat comprades a l’estat pel marquès de Vivel foren tancades per antieconòmiques vers el 1900 i el marquès les donà el 1926 a l’exèrcit, al cos d’enginyers militars En crear-se els centres d’instrucció de reclutes, les salines foren convertides en camp de tir d’un destacament d’enginyers