Resultats de la cerca

S'expressa en termes de la cultura pròpia del grup humà i des del punt de vista del nadiu, respectant les seves pròpies formulacions, conceptes i definicions Estudis etnobotànics com els que ha dut a terme Brent Berlin a Mèxic i al Perú han demostrat la complexitat i la naturalesa científica de les classificacions botàniques dels indígenes A la selva tropical amazònica, els nadius posseeixen taxonomies botàniques més detallades i precises que les de la ciència moderna occidental Per exemple, distingeixen sovint espècies diferents allà on la ciència botànica només en reconeix una En el seu…

De molt jove començà a collaborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959 Durant els seus estudis a la universitat tingué com…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor de botànica 1924-30, i es doctorà a la de Madrid 1928 Amplià estudis a la Universitat de Ginebra i a l’institut i jardí botànic de Berlín-Dahlem Ha contribuït al coneixement de la flora bètica amb la seva tesi Estudios sobre la flora y la vegetación del macizo de Mágina 1929 El 1931 obtingué la càtedra de botànica descriptiva de la facultat de farmàcia de Madrid fou cap de la secció de flora tropical i posteriorment 1936 director del Jardín Botánico de Madrid Després d’un viatge a Colòmbia 1932 publicà Plantae…

L’estàquia marítima Stachys maritima , protegida legalment, és una de les espècies vegetals més amenaçades dels Països Catalans Recentment s’han començat a prendre mesures per a recuperar aquest tàxon, com ara el reforçament poblacional en una de les poblacions naturals platja de Pals, el manteniment d’un viver amb un centenar d’individus i la conservació de llavors al Jardí Botànic Marimurtra de Blanes Jordi López-Pujol La biologia de la conservació és una disciplina científica recent que té com a objectiu l’estudi de la biodiversitat per tal de proporcionar les eines necessàries per a la…

El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero…

Cala Trebalúger, a la costa de migjorn de Menorca Els cursos fluvials dels barrancs menorquins moren a cales on sovint originen petits aiguamolls Oriol Alamany Altres barrancs menorquins 28, entre els principals espais naturals de Menorca L’esquema descrit per a Algendar es repeteix diverses vegades al migjorn de Menorca Es pot parlar de set grans barrancs més el més oriental és el de Cala en Porter, a Alaior posteriorment els de la Vall i Atalis aboquen a Son Bou Els segueix el de Binigaus, i després els de Son Fideu i Trebalúger, que moren a la cala d’aquest nom A l’oest d’Algendar es troba…

El cap de Barbaria, amb l’antiga talaia i els alts penya-segats calcaris que el delimiten Ernest Costa El cap de Barbaria 29, entre els principals espais naturals de les Pitiüses L’extrem meridional de les Balears és constituït l’àrid i pedregós vèrtex sud-occidental de Formentera És el cap de Barbaria, o simplement el Cap dels formenterins Es tracta d’un altiplà elevat, que es correspon a la característica plataforma vindoboniana, que aflora també als migjorns de Mallorca i Menorca És la contrada menys habitada de l’illa, fenomen explicable per la pobresa dels seus sòls, molt pedregosos i…

Vida i obra Es formà a València, amb Marià Seguer, i fou membre del cercle d’erudits científics al voltant de Gregori Maians Cursà gramàtica i filosofia a València 1740-41 i lleis a Salamanca 1744 El 1745 tornà a València i hi estudià matemàtiques i medicina, com també filosofia i llengües modernes i clàssiques, epigrafia i numismàtica No aconseguí accedir a la docència universitària i inicià la carrera de metge per diverses poblacions d’Andalusia, la Manxa, Madrid i Toledo El 1761 tornà a València i ingressà en la Reial Societat de Ciències de Göttingen, davant la qual presentà comunicacions…

Vessant obac de Sa Talaiassa el punt més alt de la serra de Sant Josep, cobert per pinedes de pi blanc Ernest Costa La Talaia de Sant Josep 24, entre els principals espais naturals de les Pitiüses La màxima altitud de les Pitiüses es troba al sud de Sant Josep la Talaiassa o Talaia de Sant Josep, amb una cota de 475 m Aquest espai és a la vegada muntanyenc i costaner, ja que comprèn el litoral del cap Pelat i del cap d’Es Jueu Aquesta és una costa abrupta, alta, tret del tram de cala d’Hort, una platja oberta cap al migjorn Són especialment notables els penyals dels Cubells i el cap de l’…

Procedent de Manaus, el vapor “Amazonas”, a mitjan mes de maig del 1876, salpà del port de Belém amb un carregament d’“espècimens botànics extremament delicats”, segons figura a la declaració duanera Només atracar a Liverpool, la càrrega fou immediatament transferida a un ferrocarril especial que la dugué tot seguit als Royal Botanic Gardens, a Kew, prop de Londres Eren 70 000 llavors d’una espècie arbòria brasilera, rebudes amb tanta cura pel personal del jardí com l’exhibida durant el viatge oceànic per Henry Wickham, un illustrat plantador britànic installat a Santarém De fet, havia estat…