Vessant obac de Sa Talaiassa (el punt més alt de la serra de Sant Josep), cobert per pinedes de pi blanc.
Ernest Costa
La Talaia de Sant Josep (2.4), entre els principals espais naturals de les Pitiüses.
La màxima altitud de les Pitiüses es troba al sud de Sant Josep: la Talaiassa o Talaia de Sant Josep, amb una cota de 475 m. Aquest espai és a la vegada muntanyenc i costaner, ja que comprèn el litoral del cap Pelat i del cap d’Es Jueu. Aquesta és una costa abrupta, alta, tret del tram de cala d’Hort, una platja oberta cap al migjorn. Són especialment notables els penyals dels Cubells i el cap de l’Oliva, on una antiga torre de defensa (la Torre d’Es Savinar) sembla el contrapunt d’Es Vedrà, que s’alça just al davant.
Geològicament, és una zona molt similar a la Serra Grossa. Des del punt de vista botànic, resulta més diversa. La major part de l’espai és poblat de vegetació natural: bosquines denses cobertes de pi blanc i savina, i brolles xèriques. Els conreus de secà tenen també una bona representació, però pateixen un procés progressiu d’abandonament. Hi ha bones timonedes, on creix la popular farigola (Thymus vulgaris), absent a les Balears majors, i la frígola borda (Micromeria inodora). Les torrenteres són poblades de murta. Entre els elements botànics d’interès cal esmentar l’arraià (que viu ací i al migjorn valencià), Genista dorycnifolia (ginesta eivissenca que hi abunda), Silene hifacensis, la farònia (Elaeoselinum asclepium) i el teucri groc (Teucrium flavum subspècie glaucum), molt localitzat als vessants nord i oest del massís. També s’hi pot observar Cephalaria squamiflora. A la tardor, en unes poques localitats, floreix Scilla numidica.
Els valors faunístics no són molt destacats. Com a característics, hom pot esmentar alguns alàudids en conreus i timonedes (terrerola vulgar, cogullada fosca), on també es poden observar la puput, el trobat, el capsigrany, el cruixidell i la cadernera; a les formacions arbustives són característics el tallarol capnegre i la tallareta sarda. Les pinedes són el refugi de la mallerenga carbonera i el gafarró. El corb és la més gran de les aus presents a l’interior, però ja a la costa, és continuada la presència dels corbs marins emplomallats, les gavines i les baldrigues, que tenen els seus punts de cria als illots propers d’Es Vedrà i d’Es Vedranell.
Aquest espai pateix d’una sèrie d’agressions disperses, com la construcció disseminada o l’obertura de pistes i carreteres, que han malmès alguns elements paisatgístics. Afortunadament, aquestes malifetes són limitades, i l’espai representa encara un dels paisatges més esplèndids de l’illa.