Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
umbel·líferes

Apiàcies o umbel·líferes: sanicula europaea, pastanaga borda, chaerofyllum aureum, bupleurum baldense, umbel·la contreta, herba del meu, fulla i brot florit d'api de cavall
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’umbel·líflores integrada per plantes normalment herbàcies, de fulles alternes, embeinades i amb freqüència molt dividides, de flors petites, generalment actinomorfes, hermafrodites, pentàmeres, d’androceu isostèmon i d’ovari ínfer, bicarpel·lar i amb estilopodi, disposades en umbel·les, habitualment compostes, i de fruits esquizocàrpics en diaqueni.
Consta d’unes 2800 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Umbellíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethusa cynapium etusa , julivertassa, cicuta silvestre Ammi visnaga bisnaga , escuradents Anethum graveolens anet , fonoll pudent Angelica archangelica angèlica Angelica silvestris angèlica borda , angèlica Anthriscus cerefolium cerfull Anthricsus silvestris cerfull bord Apium graveolens api , api bord Apium nodiflorum creixen brod , gallassa Astrantia major astrància Bupleurum fruticosum matabou Carum carvi comí de prat , matafaluga borda…
turió
Botànica
Brot tendre que neix d’un rizoma, esblanqueït i amb fulles rudimentàries.
Són típics els turions de les esparregueres, o espàrrecs
Francesc Sales i Coderch
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1981 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les alveolars a la Romània 1982 i després s’especialitzà en narrativa infantil i juvenil, amb una àmplia producció Fugir 1985, Les cartes de la Mila 1985, premi Vaixell de Vapor, El secret de les màquines 1988, El trencament 1991, Escrit a l’ordinador i El meu amic 1992 També conreà la narrativa per a adults Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura universal per a joves També traduí diversos autors italians i dirigí les colleccions “L’Odissea” Empúries i “El …
tipificació
Medicina
Qualsevol dels mètodes utilitzats per a diferenciar soques de microorganismes que presenten diferències biològiques i bioquímiques molt petites.
La tipificació d’espècies patògenes és molt útil per a determinar l’agent causant d’un brot d’una malaltia infecciosa La tipificació clàssica es feia mitjançant l’ús de marcadors fenotípics, com ara la presència de bacteriocines, produïdes per soques de l’organisme que hom vol tipificar o a les quals poden ésser sensibles de fags que poden atacar algunes soques de l’espècie en qüestió d’anticossos que poden causar la formació d’antígens en diferents llocs de la cèllula d’agents antimicrobians als quals poden reaccionar de diversa manera les diferents soques Actualment també s’…
Francesc Sales i Coderch
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor de llengua i literatura de batxillerat Conreà sobretot el conte, i el 1981 obtingué el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les Alveolars a la Romània 1982 Seguiren altres reculls, entre els quals cal esmentar Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 En narrativa infantil i juvenil escriví, entre altres obres, Fugir 1985, Les cartes de la Mila premi Vaixell de Vapor 1985, El secret de les màquines 1988 i Escrit a l’ordinador 1991, El trencament 1991 i El meu amic 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura…
,
síndrome respiratòria aguda greu
Patologia humana
Malaltia causada per un virus de la família dels coronavirus caracteritzada per l’aparició de febre alta, tos, cefalees, miàlgies i, sovint, pneumònia.
És coneguda per la sigla SARS, del nom en anglès severe acute respiratory syndrome S’originà a la província de Guangdong, a la Xina, i el primer cas fou detectat el 16 de novembre de 2002 Estesa a 29 estats, la major part dels casos tingueren lloc a l’Àsia oriental L’Organització Mundial de la Salut declarà contingut el brot el 5 de juliol de 2003, i des d’aleshores no se n’ha documentat cap nou cas Fins aquesta data hi hagué 8437 persones afectades, 813 de les quals moriren, en la seva majoria persones de més de 60 anys La transmissió de la malaltia és per aire, per gotes i per…
Joaquim Palmada i Butinyà
Música
Compositor i director de cobla català.
Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys Excellí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant Dugué a terme una important tasca com a folklorista reconstruí el…
Salvador Perarnau i Canal
Salvador Perarnau i Canal
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Participà assíduament als Jocs Florals, on el 1965 fou proclamat Mestre en Gai Saber Collaborà a La Tralla , Fornal i El Poble Català de Tolosa Llenguadoc Escriví poesia, que aplegà en els volums Cant a la vida 1918, Ritmes sentimentals 1925, La rel 1929 —una selecció de la seva obra lírica—, Amb l’infinit a les mans 1936 i Caps de brot 1966, on recollí una tria de les millors poesies ja publicades més algunes d’inèdites La seva poètica recull la precisió estilística de l’herència noucentista i se situa sobretot en la línia més moralista de Josep M López-Picó Publicà també els…
,
Les grossulariàcies
Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben oberta, amb…
equitant
Botànica
Dit de la fulla conduplicada que embolca les fulles del brot més joves que ella.