Resultats de la cerca

La Cotonera fou constituïda com a societat anònima el mes de març del 1853 Tenia un capital de 150000 duros o 3 milions de rals, representat per 600 accions de 5000 rals cadascuna, totalment desemborsat Situació de la fàbrica “Plànol de Barcelona”, 1858 La Cotonera SA tingué dotze anys de vida i fou víctima de la “fam de cotó” provocada pel bloqueig dels ports de la Confederació durant la guerra de Secessió americana El domicili i la fàbrica es trobaven al carrer de Fernandina de Barcelona Primerament figuren al núm 18, que després es converteix en el núm 34 En el moment de la seva liquidació…

Roget, Fontrodona i Castelló Roget, Fontrodona i Castelló va ser la primera gran refineria de sucre de Catalunya S’installà a Badalona el 1865, prop de l’estació de ferrocarril L’edifici central de la fàbrica tenia 50 m de façana, 30 d’amplada i cinc pisos d’alçada Dos edificis veïns de menors proporcions eren ocupats pel magatzem del sucre brut, que arribava del port de Barcelona, i pel laboratori i les oficines, respectivament vegeu “Diari de Barcelona”, febrer del 1868, pàg 1 373 i següents L’energia era el vapor, amb dues màquines i calderes de 50 cavalls de força cadascuna,…

Les canonades són necessàries per a la conducció de líquids o de gasos Les primeres a construir-se foren de fang cuit, però la industrialització introduí les metàlliques de plom, de coure o de ferro Per a l’aigua i els gasos, que són les dues grans necessitats de la població urbana del segle XIX, el metall més utilitzat era el ferro Les canonades de coure són més cares i no aptes per a la canalització de l’aigua, per l’aparició de verdet Les de plom resultaven també cares i s’aixafaven fàcilment Totes les grans ciutats europees utilitzaran les canonades de ferro colat per a transport d’aigua…

Ferrocarril de les mines d’Ojos Negros a Sagunt A final del segle XIX, l’empresari basc Ramon de la Sota y Llano es va interessar per les mines de ferro situades a Ojos Negros Terol L’interès de l’empresari basc es devia al progressiu esgotament de les mines del litoral cantàbric, però el problema era el transport des d’uns jaciments tan allunyats de la costa Així, quan a l’agost del 1900 Sota i el seu soci Eduardo Aznar van arrendar les mines, el primer problema fou el de construir una línia ferroviària fins al litoral mediterrani i, allà, erigir un moll de càrrega Van sorgir, d’aquesta…

L’edifici de l’arquitecte Muncunill a Terrassa, a començament de segle L’empresa es constituí el 1892 És una mica tard amb relació a l’objectiu d’aquesta obra, que es proposa presentar els creadors del teixit industrial de Catalunya Quan es creà Aymerich, Amat i Jover a Terrassa, aquesta ciutat ja havia vist passar algunes generacions d’industrials llaners Però potser es trobaria a faltar més el nom d’aquesta empresa pel fet que construïren el que és un dels edificis més significatius i més ben conservats de la vella indústria catalana El 1892, Josep Aymerich i Grané, Francesc Jover i Barba i…

La seva importància és deguda al fet que suposa un considerable estalvi de combustible

La família Arbós era de Sant Hipòlit de Voltregà Osona Allí nasqué el 1824 Jaume Arbós i Tor, que aviat es convertí en barceloní, ja que la seva família s’installà a la capital catalana el 1830 Jaume Arbós La Ilustració Catalana , 1904 El Dr Jaume Arbós perfeccionà el sistema de l’enllumenat per gas assajat per primera vegada a Catalunya pel Dr Josep Roura Jaume, un dels fills del matrimoni Arbós, entrà a l’escola de química que tenia a la Llotja la Junta de Comerç de Catalunya el 1843 Estudià a les ordres de Josep Roura, el segon catedràtic de l’assignatura a l’escola i la persona que el…