Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
Gombau de Camporrells
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1192-1205).
D’un llinatge d’homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona S'educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera 1150 el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major El 1192 el capítol el nomenà bisbe Clogué el concili provincial obert el 1190 Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III 1195 una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d’Osca L’any 1193 encomanà a Pere de Coma l’obra de la seu, iniciada el 1203 Fou enterrat en aquesta…
Santa Maria de l’Albi
Art romànic
La primera menció de l’església parroquial de l’Albi es troba en una butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es confirmen les esglésies integrades en l’arxidiòcesi de Tarragona, entre les quals hi ha la de l’Albi El 1201 n’era capellà un tal Berenguer El rector de l’Albi contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280, el primer any amb 95 sous i 9 diners i el segon amb 74 sous i 2 diners Al final del segle XV la parròquia era de collació de l’arquebisbe El temple actual es construí entre els anys 1744 i 1751 i no conserva traces de l’edifici medieval
Xavier Regàs i Castells
Literatura catalana
Comediògraf.
Doctor en dret 1925 i collaborador de La Publicitat , “La Ciutat” i “L’Opiniót Fou empresari teatral i director dels Cicles de Teatre Llatí 1958-69 El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau 1937, on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres, Tieta estr 1947, una comèdia melodramàtica Tobruck estr 1949 El marit vede visita…
Santa Magdalena de Pradell de la Teixeta
Art romànic
El 1179 el prior d’Escornalbou va donar el lloc “desert” de Pradell a Pere de Déu perquè el repoblés L’església, doncs, s’havia de formar a partir d’aquesta data De tota manera, és possible que el 1194 encara no existís, ja que no figura a la butlla de Celestí III que només cita, dins la baronia d’Escornalbou, l’església de Colldejou, al Baix Camp El rector de Pradell apareix documentat per primera vegada en la dècima papal del 1279 L’església parroquial de Pradell, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona Fou sufragània de la parròquia de Pradell l’…
papa
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ésser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l'alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l'elecció i ordenat de bisbe, si no ho era,…
Sant Victorià d’Assan
Monestir
Monestir i antiga quadra del municipi d’El Pueyo de Araguás, a la Fova de Terrantona, al sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca, vinculat al comtat de Ribagorça i, fins al començament del s XIV, a Catalunya.
Fou fundat al principi del s XI El nou cenobi pretengué ésser el continuador del vell de Sant Martí d’Assan Sota Ramir I 1035-63 esdevingué monestir de propietat reial — capella regis —, i augmentà ràpidament el seu patrimoni Amb Sanç Ramires i Pere I 1063-1104 esdevingué el més important monestir de Sobrarb i Ribagorça se li uniren les cases d’Ovarra, Taverna, Santa Justa, Sant Just i Pastor d’Orema, Barbastre i Graus Celestí III 1192-98 el supedità al bisbat de Lleida i el monestir maldà, creant diversos documents falsos que entorpeixen la seva història, per alliberar-se'n,…
Sant Llorenç de Colldejou
Art romànic
La parròquia de Colldejou va dependre en un primer moment de l’arquebisbat de Tarragona, i passà més tard, segurament durant el segle XIII, a ésser subjecta al bisbat de Tortosa, situació que s’ha mantingut fins a l’actualitat Colldejou, a l’extrem de ponent del Camp, va disposar d’església des dels primers temps de l’ocupació cristiana ja apareix esmentada en la butlla d’Anastasi IV del 1154 En aquest moment sembla estar relacionada amb l’església de Pratdip, ja que, a diferència de la resta d’esglésies, en aquest cas són esmentades conjuntament També és mencionada de nou en la…
Sant Joan dels Arcs (Vinyols i els Arcs)
Art romànic
Antiga església parroquial, avui desapareguda, del terme del castell dels Arcs Era situada a la partida del mateix nom, al sud del municipi actual L’església de Arcubus és documentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194, on consta que pertanyia al precentor de la catedral El rector d’ Arcubus pagà 45 sous els anys 1279 i 1280 en concepte de dècimes papals L’església dels Arcs, que al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, tenia com a sufragània l’església de Santa Caterina de Vinyols, que amb el temps…
Santa Maria de l’Espluga Calba
Art romànic
Aquesta església, parròquia del poble de l’Espluga Calba, va dependre en un primer moment del bisbat de Vic Per aquesta raó l’església de l’Espluga Calba apareix en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII Entre el 1148 i el 1154 passà a l’arxidiòcesi de Tarragona, on pertany encara actualment L’any 1154 el papa Anastasi IV va confirmar a l’arquebisbe Bernat Tort “ ecclesiam de Spellunca Calva ” El 1194, una altra butlla de Celestí III adreçada a l’església de Tarragona torna a mencionar l’església de l’Espluga Calba…
Juli Francesc Guibernau
Literatura catalana
Poeta, comediògraf i narrador.
Vida i obra Fou argenter d’ofici La seva activitat literària es concentrà gairebé exclusivament en les publicacions populars que impulsà l’editor Innocenci López Amb els pseudònims Fantàstic , A March i Matias Bonafè publicà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa milers d’articles que se situen entre la crònica d’actualitat i l’anotació costumista Reservava per a la poesia i el teatre humorístics el pseudònim de Celestí Gumà , o C Gumà Continuador de la línia de Serafí Pitarra , es feu molt popular amb obres com Guia còmica de l’Exposició Universal , més festives que…