Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
sidra

Gots amb sidra
© Corel
Alimentació
Beguda alcohòlica, de color ambrat, resultat de la fermentació total o parcial del most de poma, el qual és obtingut per trituració, premsatge i difusió o centrifugació, i posteriorment és sulfitat i clarificat amb bentonita o pectasa.
Conté els productes normals de la fermentació alcohòlica alcohols, àcids orgànics, diòxid de carboni i els propis d’un suc vegetal pectines, àcid màlic, polifenols, substàncies nitrogenades, minerals El seu contingut d’alcohol és de 5-6% i el de sucres és de 0,7-2%
apicultura

Apicultor
© marc munari - Fotolia.com
Apicultura
Art de la cria de les abelles a fi d’aprofitar-ne els productes, principalment la mel i la cera.
L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs i dels romans se'n troba…
assecatge
Tecnologia
Operació que consisteix a separar un líquid del sòlid que el reté físicament per procediments no mecànics.
Per a l’estudi de tota operació d’assecatge cal considerar que per a efectuar l’assecatge d’un producte cal fornir-li l’energia tèrmica necessària per a la vaporització del líquid quantitat que és calculable per un balanç tèrmic entre el producte que cal assecar i l’agent calefactor que l’assecament d’un producte sòlid humit només és possible quan la fugacitat del líquid que reté és superior a la del producte en la fase de gas, o sigui quan la pressió de vapor del líquid és superior a la pressió parcial del producte en la fase de gas condició termodinàmica de desequilibri que permet de…
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…
Donació de sang
Patologia humana
Els elements sanguinis necessaris per a resoldre nombroses situacions en la pràctica mèdica diària són els que componen la mateixa sang humana, ja que a hores d’ara encara no s’ha trobat un compost artificial que pugui ésser emprat com a substitut Per aconseguir sang humana cal extreure una certa quantitat d’elements sanguinis d’una persona, sempre que el defecte ocasionat no comporti cap trastorn i es pugui recuperar per mecanismes de compensació naturals Com que la legislació del nostre país determina que només es pot obtenir sang humana amb finalitats mèdiques exclusivament quan una…
Prova de coagulació
Patologia humana
Les anomenades proves de coagulació es duen a terme per tal de valorar l’estat de l’hemostàsia, és a dir, el mecanisme que es desenvolupa per impedir l’hemorràgia deguda a un esquinçament d’un vas sanguini Hi ha proves molt variades que permeten de valorar l’estat del procés, per bé que habitualment se n’utilitzen només algunes, segons les necessitats de cada cas Els procediments que hom empra poden tenir com a objectiu d’estudiar el primer pas de l’hemostàsia, és a dir, l’hemostàsia primària, o bé avaluar-ne la segona fase, la coagulació Per tal d’estudiar els elements que actuen en l’ he…
sedimentació
Química
Procediment emprat en anàlisi química immediata per a classificar els cossos segons les dimensions de llurs partícules, basat en el fet que com més gran és llur massa més ràpida és llur separació del fluid que les conté quan la suspensió és sotmesa a un camp de forces, natural (com la gravetat) o artifical (com en la centrifugació).
oli

Oli
© Istockphoto
Oleïcultura
Greix de procedència animal o vegetal, líquid a la temperatura de 20°C.
Químicament els olis són formats, quasi totalment, per triglicèrids d’àcids grassos saturats i insaturats, els quals es troben en diferents proporcions segons l’oli La part no constituïda per triglicèrids és anomenada insaponificable i té com a principals components esteroides, hidrocarburs, vitamines liposolubles, etc Són obtinguts per pressió amb trituració prèvia o no, fusió sense passar de 100°C o extracció amb dissolvents autoritzats Perquè siguin comestibles han d’ésser refinats La refinació pot ésser feta per diversos procediments, segons els casos, els més emprats dels quals són la…
cautxú
Recollida de làtex per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Química
Elastòmer extret del làtex de diverses plantes (arbres, lianes o herbes) generalment pròpies de la zona intertropical, de les quals l’única que té importància industrial és l’hevea (Hevea brasiliensis).
El làtex és constituït per una suspensió colloidal de cautxú en medi aquós, amb partícules a la ratlla de 05μm que coagula en medi àcid El cautxú és un polímer de l’isoprè o 2-metilbutadiè, amb llargues molècules filiformes, constituïdes per l’agrupament en posició cis de 3000 a 4000 grups isoprè, d’un pes molecular mitjà a la ratlla de 200000 a 300000 Presenta les reaccions d’addició pròpies dels dobles enllaços La molècula es trenca per oxidació bo i iniciant un procés de degradació el primer resultat del qual és un augment de plasticitat, que és total quan ha fixat l’1% d’oxigen, amb la…
Anàlisi d’orina
Patologia humana
La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…