Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
sang
Bioquímica
Líquid que, amb la limfa i el líquid intersticials, forma part del medi intern del cos.
És constituïda pel plasma, líquid incolor compost de sèrum i fibrinogen, i pels elements cellulars glòbuls vermells, dits també hematies o eritròcits, glòbuls blancs o leucòcits i plaquetes o trombòcits La sang és una suspensió de cèllules en un medi líquid, de color vermell en els vertebrats a causa de l’hemoglobina dels eritròcits i lleugerament alcalina pH = 7,4, que circula pel sistema cardiovascular del cos dels animals circulació aparell circulatori Fora del cos es pren es coagula a causa de la formació dels qualls de fibrina insoluble coagulació de la sang hemostàsia, dels quals, per…
billó
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge d’argent i de coure, emprat per a la fabricació de monedes de petit valor a la major part dels estats europeus, des del segle X fins al XIX.
A Catalunya, el billó aparegué al segle XI, sota Ramon Berenguer I, per la necessitat de donar cos a monedes de contingut d’argent molt petit entorn dels 0,30 grams entre els segles XI i XIV dins un mercat on circulava en exclusiva la moneda-valor El percentatge de plata que inicialment fou del 50%, anà disminuint al llarg del segle XII i sota Jaume I era només d’un 16,5%, cosa que, juntament amb algunes emissions fraudulentes de coure argentat, despertaren una forta oposició i obligaren a retornar a una millor llei Fou creat, així, el diner de tern amb un 25% de plata, percentatge que es…
Palpitació
Patologia humana
La palpitació és una sensació desagradable, incòmoda o fins i tot de vegades gairebé dolorosa, que hom experimenta al pit en percebre o esdevenir conscient del batec cardíac com que gairebé sempre es tracta de més d’un batec, hom parla en general de palpitacions, en plural Aquestes palpitacions solen ésser descrites pels malalts com a sacseigs o cops al pit, o bé com a salts del cor En general, les contraccions cardíaques no es perceben, és a dir, són inconscients De vegades, però, tant en circumstàncies normals com per l’existència de diversos tipus de trastorns esdevenen conscients i…
sagnia blanca
Sagnia que hom practica aplicant lligades a les extremitats, per tal de produir una acumulació de sang en aquestes i disminuir, consegüentment, el volum de sang circulant.
El que cal saber dels traumatismes
Els primers auxilis dels traumatismes s’han de dirigir sempre inicialment a preservar les funcions vitals, i només quan aquestes estan garantides s’han de tractar les lesions locals que tingui l’accidentat La principal causa de mort consegüent a traumatismes greus correspon als accidents de trànsit, les principals complicacions fatals del quals són les hemorràgies greus, els traumatismes crànio-encefàlics i l’obstrucció de la via aèria, que pot ésser produïda per la pròpia llengua en cas d’inconsciència És molt important que les víctimes d’un accident greu rebin primers auxilis adequats en el…
Dispnea
Patologia humana
La dispnea és un símptoma habitual en diverses alteracions càrdio-vasculars que es pot definir com una sensació de respiració dificultosa i sensació de manca d’aire El terme dispnea es relaciona amb el grec antic, llengua en què dys significa ‘mal’ o ‘alterat’, i pnein, ‘respirar’ Si bé la dispnea pot ésser deguda a malalties de l’aparell càrdio-vascular, pot tenir un origen molt divers Així, aquest símptoma pot ésser degut a trastorns de les vies respiratòries com ara emfisema o bronquitis crònica a alteracions metabòliques, com en el cas de la intoxicació per monòxid de carboni a trastorns…
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…
icterícia
Patologia humana
Augment de la bilirubina circulant, que provoca l’aparició d’un color groguenc a la pell i a les mucoses especialment a l’esquena, al coll i a la cara.
Hom ha classificat les icterícies en prehepàtiques, flavíniques o hemolítiques quan augmenta la bilirubina del plasma a causa d’una hemòlisi exagerada, parenquimàtiques, rubíniques o intrahepàtiques motivades per una insuficiència hepatocellular i obstructives o verdíniques produïdes per una retenció de la secreció biliar Tanmateix, atès que, llevat de les hemolítiques, totes les altres icterícies presenten un cert grau de colèstasi, és preferible de dividir-les en hemolítiques i colestàtiques El quadre clínic de les icterícies hemolítiques és el següent absència de pruïja, orina pigmentada…
Colitis isquèmica
Patologia humana
És anomenat colitis isquèmica un trastorn caracteritzat per una isquèmia aguda de l’intestí gros , és a dir, una disminució sobtada de la irrigació sanguínia d’aquest òrgan, que provoca la necrosi o mort d’un sector més o menys extens del teixit intestinal per manca d’una aportació d’oxigen adequada La causa més freqüent d’isquèmia aguda de l’intestí gros, i per tant de colitis isquèmica, és la trombosi d’una artèria intestinal, l’obstrucció d’una artèria intestinal deguda a la formació d’un coàgul de sang a l’interior Aquests fets solen afectar persones d’edat que ja pateixen d’aterosclerosi…
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…