Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
cometa Bennett
Astronomia
Cometa descobert el 28 de desembre de 1969 per l’astrònom sud-africà Bennett.
Assolí el periheli el 20 de març de 1970 a 0,54 UA del Sol, i des de mitjan febrer fou visible a simple vista El satèllit OGO-5 Orbital Geophysical Observatory hi detectà un enorme núvol d’hidrogen atòmic que, estenent-se més enllà de 10 milions de quilòmetres, envoltava el centre Posteriorment, hom ha detectat aquest núvol en tots els cometes observats des de vehicles extraatmosfèrics
observatori de Meudon
Astronomia
Observatori astronòmic situat als voltants de París.
Fou fundat l’any 1876 com una secció de l’observatori de París especialitzada en astrofísica Té un telescopi d’1 m de diàmetre, dues ulleres de 83 i 62 cm, respectivament, i un coronògraf Els seus camps de treball són la detecció de cometes i de novae i l’observació dels planetes i del Sol En aquest darrer camp, l’observatori es dedica especialment a estudiar l’espectre de les protuberàncies i de la cromosfera
Caroline Lucretia Herschel
Astronomia
Astrònoma anglesa d’origen alemany.
Germana del també astrònom sir William Herschel, amb el qual compartí la carrera professional, descobrí diversos cometes, ajudà en la construcció de telescopis i realitzà importants catàlegs d’estels Fou nomenada membre honorària de la Reial Societat Astronòmica d’Anglaterra i rebé la Medalla d’Or de les ciències del rei de Prússia Jordi III d’Anglaterra li concedí un salari de 50 lliures anuals, raó per la qual és considerada la primera astrònoma professional de la història
Friedrich Wilhelm Herschel
Astronomia
Astrònom alemany.
Començà estudiant música i el 1757 es traslladà a Anglaterra on, empès per la seva afecció a l’astronomia, construí un telescopi de reflexió 1773-74 L’any 1781 descobrí el planeta Urà Pensionat per Jordi III d’Anglaterra, estudià un gran nombre de nebuloses desconegudes, estels dobles, els cometes del 1807 i del 1811, dos satèllits de Saturn, etc Féu notar l’existència de raigs calorífics més enllà del vermell de l’espectre solar raigs infraroigs
Theodor von Oppolzer
Astronomia
Astrònom txec.
Fou catedràtic d’astronomia i geodèsia a la Universitat de Viena El 1873 fundà un observatori astronòmic privat i es dedicà principalment a l’estudi de la mecànica celeste Del 1870 al 1880, publicà un tractat sobre la determinació de l’òrbita dels asteroides i cometes i, més tard, organitzà els treballs que, després de la seva mort, constituïren un catàleg de tots els eclipsis de Sol i de Lluna des de l’any 1207 fins al 2163, conegut com a Canon der Finsternisse
Jean-Henri Lambert
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic alsacià.
Escriví indistintament en llengua francesa i en llengua alemanya És autor, entre altres obres, de Photometrie , on féu una exposició de noves tècniques per a mesurar la intensitat de la llum, de Pyrometrie , en la qual exposà el concepte de “zero absolut”, i de Zur Theorie der Parallellinien , on insinuà la possibilitat de geometries no euclidianes Establí la fórmula que duu el seu nom sobre les radiacions lluminoses i estudià el moviment parabòlic dels cometes Fou un dels primers a demostrar la irracionalitat de π Per l’obra Novum organum és considerat un precursor del criticisme kantià
Francesc Arau i Sanpons
Tècnic.
El 1829 fou nomenat maquinista de la Casa de Caritat i es dedicà a la construcció d’aparells de física i mecànica i d’instruments de matemàtiques Fou professor de mecànica a l’Institut Industrial de Catalunya 1848, i a l’Escola Industrial de Barcelona 1851 El 1832 construí una esfera copernicana, per encàrrec de l’abat Safont del Collegi de Sant Pau, que comprenia les òrbites d’alguns cometes Escriví, entre d’altres obres, Tratado de maquinaria teórico y práctico 1848, Tratado de delineación 1853, Tratado de hilatura con los nuevos adelantos 1853 i Tratado de mecánica práctica 1856
Édouard Roche
Astronomia
Astrònom llenguadocià.
Fou professor d’astronomia a Montpeller 1849-82 Treballà, sobretot, en problemes de mecànica celeste, i considerà particularment els mecanismes de formació dels cossos sòlids celestes per contracció d’una nebulosa gasosa Estudià també les pertorbacions que una gran massa sòlida ja constituïda podia produir sobre la formació d’altres cossos sòlids a partir d’un núvol de gas, i arribà a la conclusió que existia una distància mínima al cos principal anomenada límit de Roche , a partir de la qual les pertorbacions produïdes per les marees permeten la condensació de nous cossos Estudià també les…
element d’una òrbita

Cinc elements d’una òrbita planetària del sistema solar (a,c/a/i/Ώ,w)
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels paràmetres que determinen les característiques de l’òrbita d’un astre i la seva disposició en l’espai, com també la posició de l’astre sobre aquesta òrbita.
Són determinats mitjançant l’observació astronòmica En el cas dels planetes i cometes periòdics, que segueixen òrbites ellíptiques al voltant del Sol, els elements de l’òrbita són sis dos elements que determinen la forma i grandària de l’ellipse orbital semieix major a i excentricitat e = c/a dos que especifiquen l’orientació de l’òrbita en l’espai inclinació i del pla orbital respecte al pla de l’eclíptica i longitud eclíptica ς del node ascendent N , que és l’angle determinat sobre l’eclíptica des del punt vernal fins el node ascendent un element que dóna l’orientació de l’òrbita en el…
sonda còsmica

Esquema de la sonda còsmica europea Ulysses, amb les antenes desplegades
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat explorat amb les…