Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Les pannariàcies
Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…
Castell de Malgrat (les Valls d’Aguilar)
Situació Aspecte de la torre, la part més sencera de les tres construccions que formaven el castell ECSA – A Villaró És situat a la dreta de la carretera que va de Noves de Segre a Taús, dalt d’un esperó rocós És una casa dita avui cal Masover Mapa 34–11253 Situació 31TGC607845 És d’accés extremament difícil Primerament cal pujar al poble de Malgrat, per una pista que porta a un camp d’alfals vora el poble Des d’allí, intentar prendre el camí que des de la part baixa del poble va cap a la torre, i que en força trams és del tot impracticable sense l’ajut d’una eina de tall Les restes de la…
Els pomadàsids: xerles
La família dels pomadàsids o dels hemúlids, com també ha estat anomenada, és integrada per espècies de cos oblong i comprimit lateralment, amb un perfil cefàlic més o menys convex Les escates són ctenoides i revesteixen tot el cap, fora de la regió que es troba davant el rostre, dels llavis i del mentó La boca és petita i generalment de llavis molsuts i el mentó té de dos a sis porus anteriors, de vegades seguits d’un solc mitjà Les dents són còniques i es distribueixen en bandes estretes a cada mandíbula, de manera que la sèrie externa és la més gran, però, en cap cas n’hi ha de canines ni…
perigin | perígina
Botànica
Dit de la flor que té el periant i l’androceu situats al voltant de l’ovari, i el tàlem còncau i no soldat amb l’ovari.
vidre de rellotge
Química
Disc lleugerament còncau, de diverses dimensions, utilitzat com a tapadora de vasos de precipitats i com a suport de substàncies en pesar-les, transportar-les, assecar-les, etc.
La tortuga d’orelles vermelles
Àrea de distribució de la tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans als Països Catalans Els indrets on més abunda aquesta espècie són els aiguamolls, les basses, els canals i altres punts d’aigua de salinitat baixa de la façana litoral IDEM, a partir de fonts diverses La tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans és un rèptil introduït que s’ha importat en grans quantitats com a animal de companyia Pertany a l’espècie Trachemys scripta , d’àmplia distribució, i de la qual avui dia existeixen un gran nombre de formes diferents, de tal manera que se n’havien descrit…
Necròpoli i sitges de Can Massalleres o de Sant Pere (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Situació L’antic mas de Can Massalleres es troba situat al barri de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat, on ara hi ha els carrers de Mallorca i del Molí Vell Vora aquest indret hi havia hagut la capella de Sant Pere, d’origen romànic, enderrocada el 1837 Mapa 36-16420 Situació 31TDF202776 Necròpoli Planta aixecada el 1984 amb indicació de les sitges excavades Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya Al novembre de l’any 1984 el Servei d’Arqueologia de la Generalitat féu una excavació de salvament dirigida per A Biosca i losep M Puig al barri de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat, a…
toro de lídia

toro de lídia
(CC0 1.0)
Mastologia
Alimentació
Raça bovina originària del sud d’Espanya, utilitzada per al toreig, brevilínia i de perfil còncau, que es caracteritza per un gran dimorfisme sexual i una variabilitat dels caràcters morfològics.
La seva selecció es va iniciar al segle XVII, amb finalitats comercials, i fou destinat a espectacles taurins Alguns especialistes consideren que és el descendent més directe de l’ur Bos primigenius , l’avantpassat de totes les races bovines actuals, desaparegut al segle XVII
peziza
Micologia
Nom donat a diversos bolets ascomicets del gènere Peziza, de la família de les pezizàcies, d’ascocarp còncau, els ascs dels quals es tenyeixen de blau amb els reactius iodats.
pastera
Oficis manuals
Recipient o lloc còncau en el qual hom pasta alguna cosa, com és ara el guix o el morter del paleta, l’argila del terrisser o la mescla del vidrier.