Resultats de la cerca

Durant les primeres edicions l’organitzà la Penya Ciclista Nostra Senyora del Carme d’Òdena, i era puntuable per al Cinturó de Barcelona El primer recorregut fou Òdena-Igualada-Òdena Des del 1959 l’organitzà Educación y Descanso, i posteriorment, la Unió Ciclista Igualadina, que introduí la fórmula de cursa per etapes Arribà a constar de vuit jornades i recorria indrets com Binèfar, Capellades, la Pobla de Lillet i Fraga El 1966 el disputaren juvenils i guanyà Sebastià Parra Entre altres guanyadors, destaquen Jaume Vitrià, Luis Enric i Antonio Terrones El 2001 s’integrà en el…

Aquesta església és situada en l’antic terme del castell de Jorba No sembla que tingués cap altra funció que la de sufragània de la parròquia de Jorba El terme de Jorba es documenta a partir de l’any 960 Tanmateix l’església apareix per primera vegada en la documentació l’any 1137 La seva funció com a sufragània es constata l’any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i feu constar que tenia l’església de Sant Genís com a sufragània Actualment continua tenint culte per als habitants del poble de Sant Genís, vinculada a la parròquia de Jorba

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló Inicialment fou considerada com a sufragània de la parroquial de Sant Vicenç de Torelló L’església és documentada a partir de l’any 1286 en el testament de Torelló L’any 1357 en una visita episcopal es fa constar que el rector de Sant Vicenç celebra a la capella de Santa Maria de Borgonyà, sufragània de l’esmentada parròquia Però l’any 1686, quan la visità el bisbe Pasqual, ja havia passat a ser una simple capella o un santuari marià Fou reedificada al començament del segle actual i ara és la capella de la…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, també conegut amb el nom de Fontanet Fou l’església parroquial del terme, condició que manté en l’actualitat El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955 En aquesta data Duran i la seva muller Vènia donaren el monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia que anomenen Piera Apiana L’església s’esmenta per primera vegada l’any 1063, data en la qual els vescomtes de Barcelona, Udalard Bernat, i la seva muller, la comtessa Guisla, permutaren els castells de Piera i…

Prop de Lavansa hi ha les ruïnes d’una capella, de la qual es conserva només part del mur sud, construït amb un aparell de carreuó escairat, disposat en filades uniformes i ordenades, que evoca les tecnologies pròpies de la construcció del segle XI També es poden observar vestigis d’un absis semicircular, orientat a llevant, que devia capçar l’única nau d’aquest edifici, que, si hom ha de jutjar pel gruix del mur, devia haver estat cobert amb volta de canó Malgrat constar en l’inventari d’esglésies de la Noguera fet per JM Gavín Gavín, 1982, vol 12, pàg 196, no ens ha estat…

El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s’hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l’emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars Les condicions pactades foren incomplertes…

Reorganitzada durant el s XV i enriquida amb privilegis i gràcies extraordinàries per diversos papes, gaudí d’un gran favor a la península Ibèrica, Itàlia, França, Alemanya, els Països Baixos i Amèrica, on fou un dels principals vehicles difusors de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat Modernament ha arribat a constar d’uns 250 centres, 160 dels quals radicats a Catalunya, uns 30 a la resta de l’Estat espanyol i uns 60 a Europa i Amèrica Renovellada el 1981 en l’aspecte d’associació de pelegrins, té com a òrgan oficial “Montserrat Butlletí del Santuari”, publicat d’ençà del…

Rector de Cornellà de la Ribera, traduí en vers Los psalms penitencials amb versos catalans segons lo sentit literal Barcelona 1806, que obtingueren molt d’èxit i dels quals es feren nombroses edicions, la majoria al sud de la frontera, encara que generalment sense fer constar el nom de l’autor Mercer, que signava amb les formes de Marcé i Sentaló , se serveix d’una llengua popular, amb la intenció explícita de defugir tant els castellanismes com els gallicismes Publicà també un llibre d’agronomia en francès Perpinyà 1785 i un Exercitium diurnum parochorum Avinyó 1788 Un ritual…