Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Coma i mort cerebral
Patologia humana
Definició És anomenat coma el trastorn de la consciència caracteritzat per una alteració de resposta als estímuls externs o els interns, pèrdua de la motilitat voluntària i conservació de les funcions respiratòria i cardíaca La mort cerebral es caracteritza per una pèrdua absoluta i irreversible de l’activitat encefàlica El manteniment de l’organisme només és possible si les funcions vitals, la respiratòria i la cardíaca, es mantenen amb mitjans artificials Causes L’estat de coma pot ésser provocat per diverses causes, perquè es presenta quan s’alteren les estructures del sistema nerviós…
tortuga mediterrània

Tortuga mediterrània
katunchik (cc-by-sa-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm de llargada, cuirassa bombada i oval, placa supracaudal doble i cua acabada en un tubercle corni de forma cònica amb un canal longitudinal.
És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia continental i…
sabel·limorfs
Helmintologia
Ordre de poliquets sedentaris els individus del qual habiten dins un tub corni o mucós que segreguen ells mateixos i del qual només emergeix un ventall de filaments que actuen a la manera de brànquies.
La família més important d’aquest ordre són els sabèllids
música de Palma
Música
Música desenvolupada a Palma (Mallorca).
Les primeres dades sobre la vida musical a Palma són del segle XIII i estan relacionades amb la catedral El 1244 es fundaren a la seu diverses dignitats -càrrecs establerts- de caràcter musical i el 1269 el capítol catedralici organitzà els cants de l’ofici diví El 1332 es concretaren les Ordinationes pro Choro de la catedral Pel que fa a la figura del mestre de cant, tot i que és molt antiga no està documentada a la seu fins el 1472 L’activitat musical profana consta, amb caràcter àulic, en les Lleis Palatines de Jaume III de Mallorca promulgades el 1337 Altres testimonis de la vida musical…
Tortuga mediterrània
Morfologia La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada La tortuga mediterrània té una closca d’uns 20 cm de longitud, dorsalment molt bombada, més ampla a la part posterior i sovint desigual Presenta una escata còrnia grossa a la punta de la cua, curta i cònica, dues plaques supracaudals i no té esperó a les cuixes El seu cap és robust i pla, i els ulls…
Les demosponges
Un exemple de demosponja mancada d’espícules és l’oscarèllid Oscarella lobularis , de tacte suau i tou, que adapta la seva forma a la del substrat És especialment freqüent en ambients foscos, on adquireix la coloració pàllida de l’exemplar de la fotografia Josep M Gili La classe dels demospongis o demosponges és la que té més espècies, que es distribueixen des del nivell superficial litoral fins a la zona hadal Alhora, té representants a les aigües salabroses i dolces, i a tota mena de biòtops marins Aquestes esponges tenen l’esquelet format per espícules silícies, monaxones o tetraxones, o…
sabel·la
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabèl·lids, amb el cos completament situat dins un tub cilíndric, mucós, membranós o corni, incrustat en la sorra o en el fang; ateny 1 cm de diàmetre i 100-250 mm de llargada.
El cos comprèn dues regions la toràcica, amb pocs segments, i l’abdominal, amb segments nombrosos El primer segment porta un coll del qual surt un gran plomall branquial, sensitiu, ramificat, multicolor i terminal, que volta la boca i s’obre en ventall L’espècie principal del gènere, Sabella pavonina , molt comuna a les mars dels Països Catalans, a poca profunditat, és anomenada també cuc emplomallat
tortuga grega

Tortuga grega
Jakob Fahr (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm, molt semblant a la de Hermann, però amb la cuirassa dorsal més bombada, placa supracaudal simple, cua sense tubercle corni i esperó a la cuixa ben palès, d’un color groc verdós amb taques fosques.
Habita en els mateixos llocs que la tortuga de Hermann, i, com ella, és l’objecte d’una activa persecució com a animal de jardí Habita al N d’Àfrica, el SW de la península Ibèrica, els Balcans Albània i Grècia i el SW d’Àsia Als Països Catalans hom només la troba a les contrades meridionals del País Valencià
cerasta
Herpetologia
Serp de la família dels vipèrids que ateny fins a 60 cm de llargada i es caracteritza pel fet de tenir el cap molt ample i presentar en la regió supraciliar dues protuberàncies en forma de banyes recobertes per un estoig corni, sovint de més de mig centímetre.
La coloració de les parts superiors del cos és grisenca, amb taques grogues visibles que sovint varien de color segons l’ambient S'alimenta de rosegadors, saures, ocells, etc Viu en zones desèrtiques, als oasis o prop d’ells, i s’enfonsa a la sorra amb gran rapidesa
Els octocoralls o alcionaris
Aspecte general extern dels octocoralls A Esquema general d’un fragment de colònia de gorgonaci concretament de corall vermell, Corallium rubrum , amb un detall de les espícules que formen el seu esquelet calcari A’ i un tall transversal que mostra la disposició dels mesenteris A" B Esquema general d’un gorgonaci Eunicella cavolini i detall de les espícules més representatives B’ C Esquema general d’un estolonífer Clavillaria ochracea i detall de les principals espícules C’ D Esquema general d’un alcionaci Alcyonium acaule i espícules més representatives D’ E Esquema general d…