Resultats de la cerca

Passà tota la vida a la seva ciutat natal Atret per la teologia fou educat en un pietisme rigorós i, després, per la matemàtica i per la física de Newton, es graduà i ensenyà 15 anys com a lector i des del 1770 com a professor ordinari de lògica i metafísica a la universitat En la seva primera època es dedicà als problemes de les ciències, en relació amb els sistemes de Leibniz i de Wolff féu diversos cursos de geografia decenni del 1750 i elaborà una teoria sobre l’origen del sistema solar , recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace La dissertació De mundi…

Desenvolupament enciclopèdic Escrita en alemany Die Balearen In Wort und Bild geschildert , aparegué de manera anònima en set volums després de la primera visita de l’autor a les Illes 1867 S’estructura en quatre llibres –dedicats a Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca– dividits en dues parts la primera fa una descripció de caràcter general, i la segona, més específica, analitza els nuclis urbans i les zones rurals De caràcter enciclopèdic, tracta amb gran detall els aspectes geogràfics, demogràfics, econòmics, socials i culturals de cada illa, i també la situació administrativa i…

L’aparell genitourinari modifica igualment l’activitat que li correspon El fet més destacable és que els ronyons perden pes i la funció renal disminueix de manera progressiva Així, mentre que en l’adult jove ambdós ronyons pesen uns 300 g, als 60 anys en pesen 250, als 70 uns 230 i cap als 80 anys uns 190 g Entre d’altres modificacions anatòmiques cal destacar la pèrdua de nefró o l’engruiximent de la membrana filtrant de la sang En definitiva, disminueix fins a un 50% el flux sanguini renal i disminueix en un 40 a 45% el filtratge glomerular Tanmateix, però, en condicions normals tot plegat…

Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…

Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i Brocà Començà estudis al seminari de Tarragona però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà el periòdic teatral El Juglar 1843, el primer d’aquest gènere a Catalunya, i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada…

El conjunt de les dues parts està compost per 20 llibres, que historien des de “La entrada de los moros en España” títol del primer capítol fins a “La entrada del rey y de la reina en la ciudad de Granada” títol del darrer Nomenat cronista oficial del Regne d’Aragó el 1548, es dedicà a investigar en els arxius de la Corona, en especial a Barcelona i Saragossa, i deu anys després enllestí la primera part El breu preàmbul constitueix una declaració de principis i una reflexió sobre la disciplina històrica hi manifesta la seva coneguda aversió als relats fantasiosos sobre els temps més remots i…

Desenvolupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un autor, que comprèn el període 1162-84 un primer afegiment que historia el regnat d’Alfons I el Cast i que fou escrit entre el 1200 i el 1208 una segona…

Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…

Vida i obra Fou frare trinitari Estudià gramàtica a la Universitat de València L’any 1648 prengué l’hàbit al Reial Convent de Nostra Senyora del Remei de València, i professà el 1649 Estudià arts al convent de Xàtiva, i teologia al de València En el seu orde, entre altres, tingué els càrrecs d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València, vicari provincial definidor dels convents d’Aragó i cronista general En la tertúlia del marquès de Villatorcas entrà en contacte amb el cercle preillustrat valencià, i es beneficià de la influència del degà d’Alacant, Manuel Martí, i dels altres membres d…

L’Europa Lotaríngia, la franja ampla del continent europeu que s’estén des dels Països Baixos fins a la Toscana, ha estat la zona on s’han configurat els temps moderns El seu gran dinamisme polític, econòmic i intellectual es deu al fet que es trobava entre fronteres entre el Sacre Imperi Romanogermànic, el ducat de Borgonya i els Països Baixos, Lió, el Delfinat, la Confederació Helvètica, la Savoia, el Milanesat i la República de Venècia Humanistes catalans a la Lotaríngia L’eix del creixement econòmic europeu actual, la blue banana Londres-Milà, de fet correspon a aquesta franja multilingüe…