Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Pietro Nardini
Música
Violinista i compositor italià.
Probable alumne de P Tartini a Pàdua, del 1736 al 1744 apareix com a violinista en la festa de la Santa Croce a Lucca El 1760 era a Viena, i entre el 1762 i el 1765 a Stuttgart com a primer violí de l’orquestra dirigida per N Jommelli, on conegué Leopold Mozart El 1766 tornà a Liorna i collaborà amb F Manfredi, GMG Cambini i L Boccherini en el Quartetto Toscano El 1770 era director de les músiques de la cort ducal de Florència, càrrec que mantingué durant més de vint anys, fins a la seva mort Gairebé tota la producció musical de Nardini és violinística i es caracteritza pels…
Marino Moretti
Literatura italiana
Escriptor italià.
Es donà a conèixer amb el versos de Fraternità 1906, La serenata delle zanzare 1908, Poesie scritte col lapis 1910, d’inspiració pascoliana i crespuscular, com també ho foren en certa mesura les primeres obres en prosa que descriuen un món provincial, petitburgès, sense grans passions, amb personatges destinats al sacrifici i a la derrota, com Il sole del sabato 1916, La voce di Dio 1921, Il segno della croce 1926, Il romanzo della mamma 1924, L’Andreana 1935, La vedova Fioravanti 1941, per a molts la seva millor novella, i les singulars proses, nascudes d’una actitud més…
Pazzi
Història
Família florentina, els orígens de la qual es remunten, segons la llegenda, a un tal Pazzo di Rinieri, condottiere de la primera croada.
Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent, perquè…
Sança de Mallorca
Història
Reina de Nàpols.
Filla segona Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix Fou casada el 1304 amb el rei Robert I de Nàpols , de qui fou la segona muller Fundà a Nàpols els monestirs i convents de Santa Chiara on es retirà en restar vídua, professà —prengué el nom de prengué el nom de Clara de la Santa Creu— i morí, Santa Maddalena, Santa Maria Egizziaca i la Santa Croce Comprà vers el 1335, amb el seu marit, al soldà d’Egipte, uns terrenys a Jerusalem, on fundà el convent d’observants del Sant Sepulcre i l’església de Mont Sió Fou defensora fervent del franciscanisme rígid, i la seva copiosa…
Uto Ughi
Música
Violinista italià.
Estudià violí a partir de quatre anys, i quan en tenia set debutà en un recital al Teatro Lirico de Milà, on interpretà la partita número 2 de JS Bach i alguns dels 24 capricci de N Paganini Estudià als conservatoris de Ginebra i Milà i fou deixeble de George Enescu a París i Siena Al final de la dècada dels cinquanta inicià la seva carrera de concertista Ha collaborat amb la majoria d’orquestres i directors més importants del món, tant en sales de concerts com en estudis de gravació El seu repertori inclou algunes de les obres més virtuosístiques per a violí de compositors com N Paganini i P…
Giacomo Vincenti
Música
Editor italià.
Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca…
comèdia madrigal
Música
Mot emprat modernament per a descriure una variant molt desenvolupada del gènere madrigalesc sorgida a Itàlia al final del segle XVI.
En el seu sentit més ampli consisteix en una sèrie de peces vocals profanes, especialment madrigals madrigal , unides per un argument més o menys ben definit El primer teòric que definí i utilitzà el terme fou el musicòleg Alfred Einstein al principi del segle XX L’exemple més famós del gènere apareix en L’Amfiparnaso 1597 d’O Vecchi El compositor la subtitulà comedia harmonica , tot i que en el pròleg de la partitura la definí com a comedia musicale Es tracta d’una obra formada per un pròleg i tres actes per a cinc veus sobre un text dialogat, però sense individualització musical dels…
Francesco De Sanctis
Literatura italiana
Professor i crític literari italià.
Influït per Vico, Schlegel i sobretot Hegel, abandonà la seva formació illustrada i es decantà cap a una valoració de l’obra literària, no pas pels seus elements exteriors, sinó en la seva totalitat i en relació amb el temps en què fou concebuda Per la seva participació en els fets del 1848, fou retirat del seu lloc de professor a Nàpols, empresonat i forçat a l’exili A Torí collaborà en diaris i revistes i impartí un curs sobre Dant Professor de literatura italiana al Politècnic de Zuric 1856, continuà les lliçons sobre Dant i Petrarca Valutazione della Divina Commedia, Situazioni…
Hayden V. White
Historiografia
Historiador i teòric literari nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Michigan el 1956, i ha estat professor de les universitats de Wayne State 1955-58, Rochester 1958-68 i Califòrnia, a Los Angeles 1968-73 Director del Centre per a les Humanitats de la Universitat de Wesleyan 1973-78, des del 1978 fou professor al campus de Santa Cruz de la Universitat de Califòrnia Inspirant-se en el neoidealisme de Benedetto Croce i Friedrich Nietzsche, es convertí en el capdavanter del corrent que defensa la idoneïtat del discurs narratiu per tal de representar la part de la realitat que anomenem història És autor de diverses…
Cimabue
Cimabue La Mare de Déu i el Nen amb Sant Francesc, mural de la basílica inferior de Sant Francesc, a Assís (1280)
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb el qual és conegut Cenni di Pepo, un dels pintors més notables de l’escola florentina del final del segle XIII.
Es traslladà a Roma 1272, on conegué l’obra de Pietro Cavallini, però la seva veritable formació tingué lloc a Florència, mentre participava en la realització dels mosaics de la cúpula del Baptisteri d’aquesta ciutat amb les dues escenes de la Història de Josep i la Imposició del nom del Baptista D’aquesta primera etapa seva és la creu pintada de l’església de San Domenico a Arezzo L’obra que enllaça amb el seu període de maduresa és la Maestà , pintada per a l’església florentina de Santa Trinità ~1285, Uffizi, que conserva els elements compositius simètrics i la iconografia dels models…