Resultats de la cerca

L’estructura de la flor és formada per fibres molt més fines i compactes que l’epidermis el constituent principal és el collagen, i hom hi troba també alguns teixits Histològicament, la capa de flor rep el nom de capa hialina , i s’hi insereixen les beines del pèl i les glàndules sudorípares i sebàcies La flor presenta un dibuix natural, el gra , característic de cada espècie i format per un conjunt de protuberàncies i de porus

Són carateritzats pel fet d’ésser recoberts per un tegument format per una epidermis exterior, d’epiteli estratificat procedent de l’ectoderma, i un derma intern o còrion, de teixit conjuntiu que deriva del mesoderma pel fet de presentar l’endoesquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d’apèndixs articulars pel fet de tenir els músculs fixats a l’esquelet per a efectuar els moviments, el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral i proveït de glàndules digestives grosses…

És anomenat via de propagació o difusió el recorregut que efectuen els microorganismes després de passar la porta d’entrada Les vies de propagació són immensament variables segons la localització de la porta d’entrada de la infecció i el tipus de microorganismes de què es tracta N’hi ha, però, de molt característiques Una de les vies de propagació més importants és la determinada pels conductes i els òrgans a través dels quals els teixits orgànics comuniquen amb l’exterior o amb el tub digestiu Així, per exemple, gèrmens que s’estableixen en la uretra poden avançar per aquest conducte fins a…

L’ esporotricosi és una infecció produïda pel fong Sporotrix schenckii , que es manifesta per petits abscessos a la pell, el teixit subcutani o les mucoses, o més rarament els teixits profunds, i que evoluciona generalment de forma crònica El Sporotrix schenckii és un fong d’àmplia distribució entre els vegetals i els sòls, especialment a les zones càlides i humides La infecció es pot contreure per via cutània, en general a través de ferides provocades per espines, fragments vegetals o objectes tallants contaminats i més rarament per via respiratòria, en inhalar espores, o formes resistents…

El xantoma és una lesió plana o elevada, de color groguenc, deguda a una acumulació de cèllules greixoses en el derma És possible que es presenti una lesió aïllada, però sovint són nombroses El trastorn sol ésser degut a una alteració del metabolisme dels greixos, que genera una elevació dels nivells sanguinis de lípids i llur dipòsit posterior en les cèllules de la pell També pot ésser degut a un trastorn localitzat del metabolisme dels lípids, sense que es modifiquin els nivells sanguinis L’alteració dels greixos pot ésser deguda a causes diverses, a les quals corresponen…

Fou fundada el 1914 per Antoni Puig i Castelló Vilassar de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 1979 amb el nom d’ Antonio Puig El 1922 llançà al mercat el seu primer producte de fabricació pròpia, Milady, el primer pintallavis fet a l’Estat espanyol L’any 1940 creà la colònia Agua Lavanda Puig, un dels seus grans èxits A mitjan anys cinquanta, els quatre fills del fundador, Antoni Barcelona, 1924 – 2018, Marià Barcelona, 1927 – 2021, Josep Maria Barcelona, 1931 – 2024 i Enric Barcelona, 1939 – 2008, s’incorporaren a l’empresa, i fins avui ha conservat el caràcter familiar, amb la tercera…

La coloració de la pell depèn de tres pigments la melanina, l’hemoglobina i el carotè L’ hemoglobina és la proteïna que transporta l’oxigen en la sang D’aquesta substància depèn el color vermellós de la sang, que varia de tonalitat segons la concentració d’oxigen La sang que circula per les artèries, rica en oxigen, és d’un color vermell viu la sang que circula per les venes, és més blavosa perquè és pobra en oxigen La coloració de la sang dels vasos del derma és visible en la superfície cutània, a la qual dóna un color rosat Igualment, els canvis en la vascularització de la pell…

Sipúncul de l’espècie Phascolosoma granulatum , fotografiat en el seu ambient natural, en un fons tou litoral de la nostra costa Josep M Gili Els sipúnculs o sipuncúlids agrupen aproximadament unes 300 espècies de verms exclusivament marins que viuen als fons marins sorrencs Són metazous protostomats, amb simetria bilateral i desproveïts de metamerització, característics per la forma del cos, cilíndrica, i acabada per davant amb una trompa Formen un grup molt homogeni i probablement tenen un origen molt antic Morfologia Presenten l’aspecte d’un verm, però d’una gran varietat de formes de sac…