Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Museística 2019
Museologia
El CosmoCaixa va presentar la nova exposició estable, la Sala Univers © MediaproExhibitions El 2019, a Barcelona, el CosmoCaixa va presentar la nova exposició estable, la Sala Univers, de 3500 m 2 , amb l’objectiu de continuar sent un referent mundial en el camp de la divulgació científica Permet fer un recorregut que s’inicia amb el big-bang a la secció Kósmos, segueix amb la secció Evolució, que mostra des de l’origen de la vida fins als primers passos dels humans, i finalitza amb Fronteres, on s’explica com només la ment humana es pot preguntar per les lleis que regeixen l’univers i…
Arquitectura 2019
Arquitectura
Àsia Temple catòlic del barri de New Bund, a Pudong Xina, obra de l’estudi madrileny Ábalos-Sentkiewicz © Abalos+Sentkiewicz AS+ Al nou barri de New Bund, de Pudong, al sud de Xangai, l’estudi madrileny Ábalos-Sentkiewicz va inaugurar un temple catòlic L’edifici, distingit amb el premi FAD internacional del 2019, que es troba en un solar difícil sobre les infraestructures del metro, estén el seu cos longitudinal com a porta d’entrada al parc lineal del riu Huangpu i crea un espai de confluència urbana i un mirador vers l’entorn A Pequín es van acabar dues obres de la desapareguda arquitecta…
música d’Alemanya
Música
Música desenvolupada a Alemanya.
Tant la música culta com la música popular produïda a l’estat d' Alemanya mantenen estretes interrelacions amb totes les manifestacions musicals produïdes al territori de llengua alemanya format per Alemanya, Àustria i diversos cantons suïssos, i per tant són freqüents les referències a la música de l’antic imperi austríac i l’Estat austríac actual Àustria Música culta Durant tota la seva història, la música de tradició culta a Alemanya ha combinat l’assimilació d’elements externs amb un caràcter molt particular A més, s’observen marcades diferències entre les àrees del país El fet que…
art alemany
La catedral de Freiburg im Breisgau, un dels edificis més representatius del gòtic alemany
© B. Llebaria
Art
En un sentit ampli, art que s’ha desenvolupat —des dels temps carolingis i, especialment, des dels temps otonians— dins els territoris de població alemanya.
El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…
L'art de les avantguardes
Les avantguardes “històriques” Al començament del segle XX la producció artística ha arribat a un punt de ruptura respecte de la tradició, i cada cop es fa més profund el solc que durant molt de temps separà els artistes del gran públic i determinà el distanciament existent en part encara ara entre els “intellectuals” i la gran majoria de la gent L’art, en privilegiar sobretot el treball teòric, se serveix ara de llenguatges que escapen a la comprensió immediata de l’obra per part del públic Fins aleshores aquest reconeixia de seguida els temes tractats En realitat, però, el simple…
L'art barroc i neoclàssic
El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…
L’arquitectura
Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…