Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
Xavier Theros
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en antropologia per la Universitat de Barcelona, l’any 1991 cofundà amb Rafael Metlikovez el grup de poesia escènica Accidents Polipoètics, amb el qual creà espectacles que presentà a Catalunya, l’Estat espanyol, Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Colòmbia i Mèxic, Publicaren conjuntament els poemaris Más triste es robar 1997, Todos tenemos la razón 2003 i Polipoesía urbana de pueblo 1995 Així mateix, collaboraren en projectes del grup teatral La Fura dels Baus i de la coreògrafa Sol Picó Ha impartit cursos i tallers de poesia oral, i ha estrenat espectacles en solitari i ha…
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
OBC
Música
Institució musical fundada a Barcelona el 1967 amb el nom d’Orquestra Ciutat de Barcelona, que adoptà el nom actual el 1994.
Substituí l’antiga Orquestra Municipal de Barcelona en l’organització de temporades d’abonament i dels concerts populars dels diumenges al matí al Palau de la Música Catalana Hi collaboren solistes i directors internacionals Antoni Ros i Marbà en fou el director titular fins el 1978 Posteriorment han ocupat el càrrec Salvador Mas 1978-81, novament Ros i Marbà 1985-86, Franz Paul Decker 1986-91 i Luis Antonio García Navarro 1991-93 Després d’una etapa sense director titular, ocuparen el càrrec Lawrence Foster 1996-2002,…
Ernest Xancó i Creixell
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra.
Inicià els seus estudis de violoncel amb el mestre Gálvez Bellido al Conservatori del Liceu Als 12 anys, per recomanació de Gálvez, ingressà a l’Institut Casals, on rebé classes de Francesc Vidal i del mateix Pau Casals El 1932 es traslladà a París i estudià composició amb Nadia Boulanger Marxà a Xile, convidat pel govern d’aquest país per estrenar el Concert per a violoncel i orquestra del compositor xilè Adolfo Allende A partir del 1942 fixà la seva residència a l’Argentina, a Buenos Aires, on treballà amb el mestre Erich Kleiber, el qual en valorar les seves qualitats musicals el reclamà…
Sant Joan d’Alacant
L’església de Sant Joan d’Alacant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als plans meridionals litorals valencians, a l’horta d’Alacant, que presenta un glacis en suau rost vers la propera costa de l’E.
El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del Montnegre els…
Sant Miquel d’Oló (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat nord-oriental F Junyent-A Mazcuñan Petita capella situada a la banda nord-oriental del terme, a mig camí entre les poblacions de Santa Maria d’Oló i l’Estany, prop de l’antic camí ral que les unia i a frec del mas Sant Miquel, actualment deshabitat Long 2°04’04” - Lat 41°52’25” L’accés a la capella cal fer-lo per una pista que s’origina a Santa Maria d’Oló i que, avançant primerament cap a migjorn i després cap a llevant, i bo i passant pel mas Turiges, mena a la capella, la qual es fa trobadissa prop del serrat del Guix FJM…
posada
A Mallorca i a Menorca, casa que les famílies pageses, senyors o amos (masovers), tenen dins la vila per allotjar-se els diumenges i altres dies que els convé.
Torre i necròpoli del Negre (Áger)
Art romànic
Situació Fortificació situada als peus del Montsec, davant la plana d’Àger És a poc més d’1 km cap a l’W de l’ermita de Pedra Mapa 32-12289 Situació 31TCG137552 Cal agafar la pista del coll d’Ares, que s’enfila fins al cim del Montsec, i arribar al mas Masierol La masia de la Torre del Negre o masia de la Torre, on hi ha restes de la torre medieval, és situada uns centenars de metres al N d’aquest mas, al peu de la muntanya, a l’esquerra del camí que porta a l’ermita de Pedra Torre Es tracta d’una torre, de planta circular, amb uns 6 m de diàmetre i amb unes parets amb un gruix d’1 m Aquesta…
Cesc Gay

Cesc Gay
© Festival Internacional del Mar del Plata
Cinematografia
Nom pel qual és conegut el realitzador cinematogràfic Francesc Gay i Puig.
Estudià a l’Escola de Mitjans Audiovisuals EMAV, feu un curs de realització i producció de l’Oficina Catalana de Cinema de Catalunya i diversos tallers i seminaris tant a Barcelona com a Nova York, on conegué l’argentí Daniel Gimelberg, amb el qual rodà el llargmetratge de baix pressupost Hotel Room 1997, una producció independent en 16 mm, en blanc i negre i en anglès i amb actors no professionals, que es presentà a la secció Zabaltegi del Festival de Cinema de Sant Sebastià 1998 i al Festival de Cadis 1999, en què fou premiat De tornada a Catalunya, dirigí Kràmpack 1999, versió lliure de l…
missa
Cristianisme
En l’Església llatina, nom donat a la celebració de l’eucaristia.
Derivada del verb llatí mitto ‘enviar’, la paraula missa significa ‘comiat’ Els romans la utilitzaven per a indicar l’acomiadament dels participants en una reunió o dels oients d’un tribunal, un cop acabada la sessió Aquest és el sentit de l’expressió Ite, missa est ‘Aneu-vos-en, és el comiat’ que el president de l’eucaristia cristiana o el ministre anomenat diaca empra immediatament abans del final de la celebració Per un curiós procés semàntic, iniciat al segle IV, el mot acabà significant el ritu eucarístic tot sencer, i no pas només l’acabament La forma com actualment la litúrgia romana…
Sant Esteve de Bagà
Art romànic
L’església vella de Bagà, dedicada a Sant Esteve és avui perduda Estava situada al lloc que avui ocupen les ruïnes de l’església de Sant Sebastià, al nord de la vila de Bagà, al vessant dret del torrent de Paller Dins l’antic comtat de Cerdanya, a la vall de Brocà, el lloc de Bagà Bagada s’esmenta per primera vegada l’any 949, en una donació de béns del bisbe Radulf d’Urgell al monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera menció directa de l’església de Sant Esteve és referenciada en l’acta de consagració de l’església monacal del monestir de Sant Llorenç, l’any 983, però d’una manera molt…