Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Films selectos
Cinematografia
Revista especialitzada en cinema dirigida a Barcelona per T.
Gutiérrez Larraya del 1930 al 1937 Hi collaboraren A Furnó Anfurso , M L Morales Felipe Centeno , I Polo, F X Gibert, L F Martínez de Ribera, J M Plaza, M Pérez de Somacarrera, J Palau, J M Amich i Bert Amichatis , J Sagré, J Virós, J Parellada, M Moragas, C A Màntua, J Ruiz de Larios, J Serra Oller, S Mistral, M Santos, S Gasch, A de Armenteras, L Gómez Mesa, À Ferran, M Villegas López, etc En sortiren 328 números Amb una bona presentació, oferí arguments generosos i retrats d’intellectuals interessats pel cinema Edità també fulletons enquadernables de novelles populars, números…
Ivan Tubau i Comamala
Literatura catalana
Poeta, narrador i periodista.
Fou catedràtic de la Facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà habitualment en diversos mitjans de comunicació i actuà en el teatre i com a actor de doblatge Publicà obra poètica i narrativa en castellà i català, entre d’altres, les novelles Abans que no arribi l’hivern 1986 i Projecte Snoopy juvenil, 1991, la narració Vides privades 1991, i, en poesia, Les ostres i el vi blanc 1987 El 2001 guanyà la viola d’argent als Jocs Florals de Barcelona per Des d’un altre segle Posteriorment, amb Semen 2004, guanyà el premi Ausiàs Marc de poesia de Gandia 2003 També …
Josep Fèlix Pons i Alonso

Josep Fèlix Pons i Alonso
© FC Barcelona
Periodisme
Esport general
Locutor de ràdio i presentador de televisió.
L’any 1959 s’incorporà a Televisión Española, on desenvolupà la seva carrera professional Destacà com a presentador del programa Polideportivo , entre els anys 1974 i 1980, que creà escola de periodistes esportius Destacà en la descripció realista dels aspectes tècnics del joc Juntament amb Josep Maria Casanovas, l’any 1982 retransmeté el primer partit de futbol en català televisat de la història, l’anada FC Barcelona - Lokomotiv de Leipzig dels quarts de final de la Recopa d'Europa Fou també un dels primers locutors a especialitzar-se en la retransmissió dels partits de bàsquet Treballà…
,
Pierre Huygue
Art
Artista francès.
Desenvolupa el seu treball en projeccions de vídeo i installacions, però també fa intervencions amb pòsters Li interessa el procés de desdoblament de la imatge i del text, l’ellipse en el film i les referències cinematogràfiques A Dubbing 1996 interroga la relació entre paraula i temps a través de la interpretació de la narració Multi-language Versions 1997 tracta de les versions plurilingües de pellícules aparegudes per primer cop el 1929 abans de l’aparició de la tècnica del doblatge, interpretacions diferents d’una història Blanche-Neige Lucie és un film documental sobre la…
Jordi Vila
Teatre
Actor, de nom real Jordi Vilaseca i Anguera.
S’inicià en el teatre d’afeccionats del seu barri, Sant Andreu, i debutà professionalment l’any 1964 amb la companyia de Pau Garsaball a En Baldiri de la Costa Posteriorment actuà a Marat Sade , dirigida per Adolf Marsillach 1968 La seva projecció definitiva, però, fou en el teatre de revista, gènere en el qual aconseguí una gran popularitat a Barcelona i a Madrid des de l’èxit del musical en clau política, Charly no te vayas a Sodoma 1974 A Barcelona fou molt actiu al Parallel, sobretot al Teatre Victòria, on actuà amb Sara Montiel , Bárbara Rey, Joaquim Cardona, Empar Moreno —amb qui…
Mundial Film
Cinematografia
Distribuïdora.
Fou constituïda a Barcelona el 1955 per Herminio García Calvo, un industrial relacionat amb la seda, i Enric Esteban i Delgado, que marxà ben aviat L’empresa començà a funcionar bé a partir del 1956, quan s’hi incorporà Luis G de Blain Ambdós socis viatjaren arreu del món a la recerca de títols i aconseguiren contractar obres de primera fila i figurar entre les firmes capdavanteres de l’Estat El 1961 la central es traslladà a Madrid, i les oficines de Barcelona passaren a ser una sucursal Blain continuà a Barcelona ocupat en la recerca de films, supervisant el doblatge que es…
Marta Flores
Cinematografia
Actriu.
Vida Treballà al cinema, al teatre i feu doblatge A tretze anys començà fent funcions d’aficionats i a disset anys feu el seu primer càsting cinematogràfic, mentre debutava als escenaris professionals amb les companyies d’Enric Guitart i Antonia Herrero S’inicià en el doblatge el 1936 als Estudis Metro-Goldwyn- Mayer, i durant anys treballà en diversos estudis posant la veu a actrius famoses Al mateix temps, debutà al cinema amb Los héroes del barrio 1936, Armando Vidal i al teatre, sollicitada pel sindicat de l’espectacle SIE/CNT En el cinema, el seu primer paper protagonista el tingué a…
Joan Lluís Oliver i Hernández
Cinematografia
Muntador.
Vida Durant la dècada del 1940 s’inicià com a ajudant de muntatge, principalment a la productora Emisora Films A partir del 1948 fou successivament contractat pels estudis de doblatge Fono Barcelona, per la productora Estela Films i la nova empresa d’Ignasi F Iquino, on debutà com a muntador en cap amb Camino cortado 1955 Després treballà amb Antonio Santillán Cuatro en la frontera , 1956-57 Antoni Momplet Julia y el celacanto , 1959 Josep Maria Forn Pena de muerte , 1961 i Los culpables , 1962 Francesc Rovira i Beleta Los atracadores , 1961 Armand Moreno Maria Rosa , 1964 i…
sopranista
Música
Terme emprat per a designar els cantors masculins que per un rar do de la natura, o pels efectes d’una eviració, desenvolupen el registre més agut de la veu masculina.
L’àmbit de la seva tessitura vocal troba la seva correspondència amb el registre agut de la veu blanca i de la veu femenina Des de l’Edat Mitjana fins a l’època del Barroc, l’escriptura de les parts agudes de cantus, superius o sopranus de la polifonia eclesiàstica estava destinada a rebre la coloració tímbrica dels nens cantors amb veu de tible El doblatge que els ministrers feien de les parts polifòniques als centres eclesiàstics de major relleu els menà a comptar, al llarg dels segles XVI i XVII, amb la presència de cantors sopranistes adults, naturals o castrats, la potència…
Estudis IFISA
Cinematografia
Estudis de rodatge fundats per Ignasi F.
Iquino el 1950 a l’avinguda del Parallel de Barcelona El 1955 ja tenien tres platós, cinc models de càmeres, projectors de llum, "girafes", tràvelings, cinc sales de muntatge, de projecció, de doblatge, i altres serveis camerinos, maquillatge, sastreria, perruqueria, etc Per agilitar els rodatges, Iquino també creà els seus propis estudis de sonorització, els Parlo Films, per als quals adquirí equips d’enregistrament Klangfilm Durant alguns anys, els IFISA foren un punt de referència important per a la cinematografia espanyola, i sobretot després de la desaparició dels estudis creats…