Resultats de la cerca

L’actual església de Sant Julià de Cerdanyola és obra del segle XVIII, un edifici de transició entre el barroc i el neoclàssic que anullà totalment l’obra romànica anterior El lloc de Cerdanyola és esmentat ja el segle X com una possessió del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’any 983 en la consagració de l’església monacal és referenciada la villa de Cerdanyola Et in villa Cerdaniola masos X cum terras et vineas et suis terminis L’església de Sant Julià no és citada, però, fins el segle XI, quan és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Cerdaniola , amb la…

Les agulles de Santa Àgueda, pobrament cobertes de vegetació, amb a penes alguns pinastres Pinus pinaster supervivents dels incendis Ernest Costa El Desert de les Palmes 14, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Situat a la comarca de la Plana Alta, el Desert de les Palmes és una serra litoral parallela a la costa, que s’estén pels termes de Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló Fou declarat Paratge Natural l’octubre de 1989, i, sens dubte, representa una fita emblemàtica per al poble castellonenc El seu nom deriva de l’existència, al centre de la…

El lloc de Ciutat, situat en un turó que domina l’aiguabarreig dels rius Segre i Valira, i tota la plana de l’Urgellet, des del congost del Baridà fins al de Tresponts, és habitat des de molt antic segons les geografies de Plini i Estrabó, era la Civitas Orgellia , capital dels ceretans, emplaçada al lloc del poblat d’Arse-Durgui Cal assenyalar que, tot i aquesta relació amb el mon romà, en aquesta època la seva importància és secundària amb relació a Llívia lulia Ubica que era el principal establiment romà de la regió aquesta és la versió històrica tradicionalment admesa, però fins ara no…

Els políptics eren uns documents privats que feien referència a l’administració del domini es tractava d’una mena d’inventaris de les propietats i dels censos que es pagaven per posseir-ne el domini útil Van ser el precedent immediat dels capbreus i quaderns de censos, propis del règim emfitèutic de la terra El políptic de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, va ser redactat en un full de pergamí gruixut i de color torrat de 523 mm de llarg per 94/99 d’ample, en diverses etapes entre el 950 i el 1060 Escrit per les dues cares, el document conté, a la primera recto una requesta feta…

Situació i presentació El terme municipal de Tarroja de Segarra, de 7,61 km 2 , es troba a la vall mitjana del Sió, que travessa el territori en direcció SE-NW És envoltat en bona part pel municipi de Torrefeta i Florejacs, que forma com una ferradura des de ponent fins a llevant pel nord, i limita també amb el terme municipal de Cervera, que l’envolta des del SW a llevant per migdia L’orografia no té altres relleus notables que les suaus carenes a banda i banda de la ribera del Sió, riu que rep en aquest municipi les aigües del torrent de Valls, nascut en el veí terme de Torrefeta i…

Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988 Morfològicament forma part del Pla d’Urgell, en contacte amb el Segrià Limita amb els termes de Vilanova de la Barca NW, Alcoletge NW, Lleida W i els Alamús SW, del Segrià, i amb els de Sidamon E, el Palau d’Anglesola NE, Bellvís NE i Torregrossa S, del Pla d’Urgell i amb l’enclavament del terme dels Alamús Segrià pel SE El terme, molt planer, és solcat per diverses séquies derivades del canal auxiliar d’Urgell, que han transformat en terres de regadiu les diverses partides Comprèn el poble de Bell-lloc, únic nucli de població…

Situació Un aspecte de les ruïnes del castell J Bolòs Castell situat al veïnat de Dosquers, actualment dins un petit bosc d’alzines, enmig de camps i prop de la riera de Maià, que el separa dels plans on hi ha l’església de Sant Martí Mapa 257M781 Situació 31TDG796718 Si hom segueix la carretera que va de Besalú a Figueres, després del km 4, molt poc abans d’arribar al trencall de Maià de Montcal, cal girar a mà dreta, passar per davant de Can Marifont i seguir un camí carreter uns quants centenars de metres Després de passar dues cases, en arribar a la tercera, el mas Usall, cal deixar l’…

Situació Planta, a escala 1200, de les restes del possible torreó G Orriols Les restes de la fortalesa, o castell dels Tavertet o del Puig de la Força, es troben a l’anomenat Puig de la Força, que és un cingle que forma una illa separada de la cinglera de Tavertet i separada d’aquest per un petit istme, només accessible des de la vall de Sau, la riera de Balà o per un grau des del pla del castell de Tavertet El lloc domina amb supèrbia la vall del Ter i l’indret de Balà Tota l’illa és cinglera menys la unió a l’istme, que és, lògicament, allí on es troba la fortalesa Aquest castell figura…

Situació Aspecte que ofereix un dels murs de l’exterior de l’edifici J M Melció Sala o casa forta situada al costat de l’església de Sant Miquel, al sector més oriental de la Vall del Bac Mapa 256M781 Situaciò 31TDG549796 Des de Sant Pau de Seguries, cal agafar un camí transitable amb auto, bé que no gaire bo, que travessa tota la Vall del Bac, uns 9 km, i porta fins a l’Hostal Un cop aquí, cal anar a peu a Cal Ferrer, passar la riera i pujar per una pista, al llarg d’1 km escàs, fins a arribar a la Torre Hom també pot anar a l’Hostal de la Vall del Bac des de la carretera d’Oix, seguint la…

Carta de poblament de Tortosa, 1149 AHCTE / RM Amb aquest nom o altres de semblants carta de poblament, carta pobla, o l’originari de carta populationis , la historiografia medieval ha designat uns privilegis o concessions atorgats pels sobirans o els titulars de senyories jurisdiccionals i àdhuc dominicals als pobladors, presents o futurs, d’una localitat S’hi consignaven essencialment les condicions de tinença del sòl i de residència en aquest també es fixaven, donat el cas, unes normes fonamentals per a l’encarrilament de la convivència jurídica de la comunitat veïnal La…