Resultats de la cerca

Germana del també escriptor Terenci Moix Considerada una de les principals veus literàries de l’anomenada  Gauche Divine  a la Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle XX, conreà diversos gèneres, com la novella, la poesia, la literatura infantil i l’assaig, a més de la traducció i l’edició La seva poesia, en la línia avantguardista europea, es destaca per la utilització del collage Baladas para el dulce Jim 1969, A imagen y semejanza 1970, premi Vizcaya,  Call me Stone 1969, No Time for flowers 1971, etc Els llibres de relats i les novelles reflecteixen el seu entorn i…

Llicenciat en lletres 1939 i filosofia 1941 a la Universitat de Bolonya, estudià la música de l’Edat Mitjana amb U Sesini La seva tasca com a promotor dels estudis musicològics a la Itàlia del període que seguí la Segona Guerra Mundial fou molt activa Fou professor de literatura llatinomedieval 1951 i de paleografia musical 1955 a la Universitat de Bolonya, i de filologia romànica 1953-57 i d’història de la música 1955-71 a la Università Cattolica de Milà El 1968 fou nomenat director de la Scuola di Perfezionamento in Musicologia de la Universitat de Bolonya Creà la revista de filologia…

A disset anys es traslladà a Madrid per estudiar cinematografia Debutà en la literatura amb La luz prodigiosa 1991, premi Ciudad de Barbastro, a la qual seguiren Esta noche moriré 1992, El niño de los coroneles 2001, premi Nadal, La mujer de las alas grises 2003, Invasor 2004, premi Dulce Chacón, El mundo se acaba todos los días 2005, premi Ateneo de Sevilla i Todo el amor y casi toda la muerte 2010, premi Primavera En Páginas ocultas de la historia 1995, escrit en collaboració amb Juan Bas, convertí en relats els guions televisius que tots dos havien redactat per a la sèrie homònima que TVE…

L’equip es plantejà tot el procés de creació pictòrica com un treball collectiu, i en aquest sentit s’articulà amb les intencions ètiques i estètiques que configurà els corrents “Crònica de la Realitat” i “Estampa Popular”, amb una més forta radicalització iconoclasta davant la pintura tradicional que utilitzà grans contrasts temàtics a través de muntatges que tingueren molt a veure amb les tècniques cinematogràfiques L’enterrament de l’estudiant Orgaz, Populorum Progressio, Acer fred per a tu, amic , etc A nivell de llenguatge, un dels trets que l’Equip Realitat compartí amb d’altres opcions…

La capital és Córdoba Morfològicament s’hi delimiten dos sectors un de pla, a l’est i al sud, i un altre de muntanyós, a l’oest i al nord-oest, ocupat per la serralada de Córdoba El clima hi és temperat, de tendència a la continentalitat, amb temperatures mitjanes anuals entre els 19°C al nord i els 16°C al sud la pluviositat és d’uns 1 000 mm anuals, amb una distribució molt irregular més humit cap al sud i amb una estació seca de maig a setembre La província és drenada per nombrosos rius uns que davallen de la Sierra de Córdoba i es perden a l’àrea endorreica de Salinas Grandes, i uns…

Consta d’unes 2800 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Umbellíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethusa cynapium etusa , julivertassa, cicuta silvestre Ammi visnaga bisnaga , escuradents Anethum graveolens anet , fonoll pudent Angelica archangelica angèlica Angelica silvestris angèlica borda , angèlica Anthriscus cerefolium cerfull Anthricsus silvestris cerfull bord Apium graveolens api , api bord Apium nodiflorum creixen brod , gallassa Astrantia major astrància Bupleurum fruticosum matabou Carum carvi comí de prat , matafaluga borda…

Integra els economistes establerts a Catalunya Fou creat l’any 1954 com a secció de Barcelona del Colegio Nacional de Doctores Licenciados en Ciencias Políticas, Económicas y Comerciales El 1971 es constituí com a Collegi d’Economistes de Barcelona i el 1976, després d’haver-se creat aquest any les delegacions de Tarragona, Lleida i Girona, el Consejo General de Colegios de Economistas de España delimità l’àmbit territorial del Collegi a Catalunya i Balears, on ja funcionava una delegació des del 1968 El 1978, en segregar-se la delegació de Balears en un collegi independent, fou adoptada l’…

El 1939 anà a Londres a cursar estudis de dret Durant la Segona Guerra Mundial produí programes en grec per a la BBC i s’interessà pel teatre i el cinema Es formà a l’escola de l’Old Vic Theatre En tornar a Atenes, inicià la seva carrera cinematogràfica, que bàsicament inclou obres de base nacional, del teatre clàssic i de caràcter popular  Kiriakatikó Xýpnima ‘Desvetllar de diumenge’, 1953, guanyà la Palma d’Or de Canes Seguiren Stella 1955, Globus d’Or a la millor pellícula estrangera 1956,  To koritsi me ta mavra ‘La noia de negre’, 1956, To telefteo psemma ‘L’última mentida’, 1957, Eroica…

Té l’origen en les agrupacions musicals i teatrals universitàries de Buenos Aires, de les quals formaven part els fundadors A partir de diverses actuacions musicals i paròdiques a mitjan dècada de 1960 Cantata Laxatón , es consolidà un grup estable que adoptà inicialment el nom de I Musicisti El 1967 estrenà l’espectacle IMYLOH I Musicisti y las óperas históricas , però, a causa de les desavinences entre els membres del grup, quatre dels integrants Gerardo Masana, Daniel Rabinovich, Marcos Mundstock i Jorge Maronna l’abandonaren i fundaren Les Luthiers, als quals s’incorporà poc després…

Vida Estudià a l’Escola Superior Municipal de Música de Barcelona i demostrà, des de ben petit, un talent extraordinari El 1927 debutà com a compositor al teatre Novetats amb l’obra A Barcelona , que el feu popular La seva fama augmentà amb cançons com Ball de rams i Tarde de fútbol La seva activitat cinematogràfica s’inicià com a pianista acompanyant les projeccions mudes de la sala Diorama de Barcelona Als anys quaranta fou un prolífic compositor de cançons i ballables, i formà una orquestra pròpia, la Plantación, amb la qual intervingué en alguns films, com ara Mosquita en palacio 1942,…