Resultats de la cerca

Definició S’anomena hipertensió arterial pulmonar una elevació persistent de la pressió interna de les artèries pulmonars, que pot ésser deguda a diverses malalties del cor, dels pulmons o de les mateixes artèries pulmonars Aquest trastorn provoca un excés d’esforç ventricular dret, capaç d’originar una insuficiència cardíaca amb el pas del temps Quan la hipertensió arterial pulmonar és deguda a malalties pulmonars provoca alteracions en el ventricle dret, especialment hipertròfia o engruiximent, i dona pas a l’anomenat cor pulmonar Causes i tipus Quan la hipertensió arterial és…

Definició La denominació fibrosi pulmonar , equivalent a la de malaltia intersticial difusa del pulmó o alveolitis fibrosant , inclou una sèrie de trastorns que alteren l’espai que queda entre els alvèols, o espai intersticial, que consisteix en una substitució del teixit que normalment ocupa aquest espai per una gran quantitat de fibres de collagen, cosa que redueix la capacitat de distensió del pulmó, limita la capacitat respiratòria i ocasiona una insuficiència respiratòria Causes i tipus La fibrosi pulmonar es pot presentar com a complicació d’una malaltia pulmonar prèvia Actualment se’n…

Pel que fa a l’aparell cardiovascular, s’aprecien notables modificacions en el transcurs de la vida De fet, el cor no presenta gaires canvis anatòmics, pel que fa a la seva grandària i pes, que es mantenen en les mateixes condicions que en l’edat adulta Tanmateix, però, alhora que es perden fibres musculars o desapareixen algunes de les seves estriacions, se’n modifica l’elasticitat i la potència de les parets Si bé la despesa cardíaca es manté en nivells prou alts i el ritme cardíac no es modifica, destaca el fet que en resposta a un esforç la funció cardíaca no és tan evident com abans així…

Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i…

Hom distingeix les osteoesclerosis de caràcter congènit com l’ osteopetrosi , l’ osteoesclerosi diafisial múltiple , etc de les secundàries a intoxicacions per fluor, a malalties renals cròniques o a processos neoplàstics com l’ osteoartropatia hipertròfica o l’ osteomieloreticulosi

És el primer esbós del sistema nerviós

Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens principalment tropicals o més o menys marcadament termòfils, de tallus crustaci, típicament amb algues Trentepohlia donen ratlla groga en escarificar-los Les…

L’ arteritis de la temporal , o arteritis de cèllules gegants , és una inflamació crònica que afecta les artèries de gran diàmetre que emergeixen de l’aorta i irriguen els braços i el cap, molt especialment les artèries temporals, que se situen en les parts laterals esquerra i dreta del crani, immediatament per sota de la pell, i que irriguen el cuir cabellut i els teixits subcutanis del cap Aquest trastorn és d’origen desconegut, bé que actualment hom considera probable que sigui de tipus autoimmune, és a dir, que es presenti a conseqüència d’una resposta anormal per part de les cèllules del…

El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona…