Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
Les esparganiàcies
Esparganiàcies 1 Espargani Sparganium erectum a aspecte general amb les flors unisexuals reunides en inflorescències glomerulars compactes, les masculines a la part superior i les femenines, més grosses, a la inferior x 0,5 b inflorescència masculina Ix 3,3, b’ flor masculina amb quatre estams envoltats per unes esquames petites x6,6 c infrutescència x 1,1, c’ flor femenina envoltada per sis bràctees i amb la presència d’un estil simple i persistent que forma un bec prominent x4,4, c " el fruit és una drupa amb l’exocarp sec i esponjós x 4,4 Eugeni Sierra Els esparganis són…
Les ostropals
Sobre roca calcària, amb les mateixes preferències per indrets humits i poc illuminats, podem trobar líquens del gènere Petractis estictidàcies El tallus és poc visible, ja que és immers en la roca endolític i els apotecis, primer immersos, s’obren en estrella L’espècie més freqüent a la regió mediterrània és P luetkemuellerii Noteu-hi la maduració progressiva dels apotecis i, principalment, la fase en què el marge es fissura radialment, caràcter al qual alludeix el nom del gènere, que vol dir, precisament, «estrella de la pedra» Jordi Vidal Es tracta d’un grup principalment no liquenificat…
Els estromatèids: pàmpol pudent
Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…
Fra Angelico
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Guido (o Guidolino) di Pietro, pintor italià.
L’any 1407 entrà al convent de dominicans de Fiesole, on prengué el nom de Fra Giovanni de Fiesole És considerat deixeble de Lorenzo Monaco, que conreà l’estil gòtic internacional Del 1409 al 1418 s’exilià, amb tota la comunitat, a Foligno i Cortona, puix que no havien acceptat el papa, Alexandre V, elegit a Pisa per solucionar el Cisma d’Occident Cap al 1438 començà a decorar el convent de San Marco, a Florència El 1447 anà a Roma, on inicià la decoració de la capella de Nicolau V, al Vaticà Prior del convent de Fiesole del 1448 al 1450, continuà treballant a Florència i a Roma Les seves…
glomèrul de Malpighi
Anatomia animal
Part del nefró constituïda per una aglomeració de capil·lars arterials envoltats per la càpsula de Bowman; és el lloc on es forma l’orina primitiva per ultrafiltració del plasma.
N'hi ha en gran quantitat a la zona cortical del ronyó
Casa forta de la Torre dels Moros (Lasquarri)
Art romànic
Situació Els murs d’aquesta fortificació, de planta gairebé quadrada, són al cim d’un petit turó al nord-oest de Lasquarri, envoltats pel bosc ECSA - J Bolòs La fortificació anomenada la Torre dels Moros és situada al nord-oest de la població de Lasquarri, entre el barranc de Solans i el de Salanova, al cim d’un petit turó Mapa 32-11 251 Situació 31TBG948771 Si venim per la carretera de Graus o de Benavarri, no cal arribar al poble de Lasquarri Hem d’agafar la carretera que segueix l’Isàvena, cap a Bonansa Havent fet uns 500 m, quan veiem a mà esquerra una nau que és un garatge,…
Quist i pseudoquist pancreàtic
Patologia humana
És anomenada quist una lesió, generalment esfèrica, que correspon a una mena de sac tancat ple de líquid, la paret del qual es compon de teixit epitelial i el contingut inclou fonamentalment líquid secretat per les mateixes cèllules de revestiment El quist pancreàtic , o quist localitzat al pàncrees, és una lesió poc freqüent, en alguns casos congènita, és a dir, existent ja des del naixement, com s’esdevé en la fibrosi quística del pàncrees, o bé forma part de tumors benignes o malignes molt estranys El pseudoquist pancreàtic és una lesió molt semblant però que, a diferència del quist…
telofase
Biologia
Darrer estadi de la mitosi en el qual els cromosomes —ja arribats als pols en l’anafase— s’agrupen i són envoltats per una membrana, i es constitueixen els dos nuclis fills.
Es fan visibles els nuclèols, la cèllula s’allarga lentament i a nivell de la placa equatorial comença la separació de les cèllules filles
monestir de Ponts
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana (Sant Pere de Ponts) fundada a l’església de Sant Pere, situada al cimal del castell, prop de la vila de Ponts (Noguera), a l’indret conegut per Sant Peret.
L’edifici El conjunt és format per l’església, reconstruïda, i per les ruïnes de les dependències canonicals, que segurament s’estenien al nord i al sud del temple L’església consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt A la capçalera hi ha tres absis semicirculars, disposats en forma trevolada entorn d’una cúpula, suportada per quatre trompes angulars i coronada per un cimbori Els tres absis van precedits d’arcs presbisterals en gradació L’absis central té tres nínxols semicirculars emmarcats per una arquivolta sostinguda per semicolumnes de…
Martinet menut
Àrea de nidificació del martinet menut lxobrychus minutus als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans és un ocell estival que cria localment a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Ha niat a Mallorca i hi ha alguns indicis que, esporàdicament, pot haver-ho fet a Menorca Durant la migració es veu regularment per tot el litoral, i és més escàs al rerepaís, tot i que és citat en pas per totes les grans valls fluvials, i fins i tot ha niat en alguns embassaments, com el de Sant Llorenç de Montgai Noguera i en estanys o basses de reg a Raïmat Segrià…