Resultats de la cerca

Fill d’ Eduard Escalante i Mateu Escriví el miracle L’incrèdul convertit 1878 i sainets com  La reunió de Jacinto ,  València a la matinada 1888, Mariquita l’estanquera 1889, Un alcalde de barrio 1897 i Un ratet en el jusgat 1914, i intentà la comèdia bilingüe amb Del porrat de Sent Antoni a les torres de Serrans 1887, Cada u de son temple 1890, Fugint de l’anguila 1891 i Mil duros i tartaneta 1898 Introduí la sarsuela en el teatre valencià de la seva època, i sobresortí, en collaboració amb els músics Salvador Giner i Vicent Peydró, en aquest gènere líric, al qual pertany la major part de…

Fill de Josep Marinello i Bosch i germà de l'actor i director teatral Baldomer Marinello Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari Las Noticias , director de La Tribuna  i fundador d’ El Día Gráfico , que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , El Rector de Vallfogona , La Llumanera , Foc Nou , Fulles d’Art , Lectura Popular  i En Patufet , i fou director de Germanor  1902 i de la collecció “Selecta Catalana de Novella” Publicà…

Vida i obra Fou actor professional fins el 1902 El 1901 fundà, amb el seu germà Francesc Millà i Gàcio la Llibreria i Arxiu Teatral Millà, després  Llibreria Editorial Millà Collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , El Teatre Català , La Tramontana , La Tomasa  i Lo Teatro Regional , entre d’altres Fou responsable dels diaris La Dida , Folletí Teatral  i Teatre Mundial , i de diversos catàlegs com Catàleg d’obres teatrals catalanes 1926  Escriví més de dues-centes obres de teatre en català i en castellà, la majoria a partir dels esquemes i gèneres del teatre popular…

Planteja la corrupció moral del món nascut del trasbals de la Segona Guerra Mundial La imminent entrada de les tropes alemanyes a París obliga Galatea, domadora de foques, a desmuntar el circ on treballa, malvendre les foques al carnisser Samson i fugir de la ciutat En la postguerra, després de refugiar-se a la zona lliure, Galatea esdevé una cantant de cabaret, de moda en els cenacles existencialistes parisencs, retroba Samson i posa fi al seu darrer destí Els personatges, de tocs farsescos, viuen una odissea entre tràgica i grotesca que presenta rivets melodramàtics Galatea viu arrelada a…

Dibuixant de professió, feu estudis de belles arts a Manresa i es donà a conèixer abans de la guerra civil del 1936 amb treballs en revistes com El be negre , L’om , El dia , Ave Maria , Full Dominical de Solsona, i altres Amb posterioritat al 1939 la seva activitat esdevingué més esporàdica, i es concentrà sobretot en treballs de temàtica específicament manresana Són coneguts els seus dibuixos d’escenes històriques i de costums de la ciutat, en un estil no gaire distant del de Junceda cartells i programes de la festa major i amb una marca satírica a la manera de Xavier Nogués La seva obra…

Estudià a l’Institut del Cos d’Enginyers de Sant Petersburg fins el 1817 i alhora rebé classes de piano de D Steibelt i J Field a qui dedicà una sonata per a piano, i de violí, cant i composició Feu el seu debut en el teatre musical l’any 1818, i a partir del 1825 s’hi dedicà plenament en ser nomenat inspector dels Teatres Imperials de Moscou, dels quals fou intendent general 1848-60 Des d’aquest lloc potencià la formació de nous cantants i ballarins d’alta qualitat La seva importància com a compositor rau en el fet que fou el principal representant de l’òpera russa abans de M Glinka Les…

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excellí com a caricaturista i ninotaire, especialitzat en la premsa esportiva catalana i, sobretot, barcelonina Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi, amb un simbolisme i un llenguatge característics Emprà el pseudònim de Dove Entre les seves creacions més populars es destaca "l’avi del Barça”, el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Començà com a…

Vida Fou un dels noms més importants a la Itàlia de la primera meitat del segle XX com a intens activador de la vida musical Nen prodigi de la música, estudià piano amb la seva mare, i a onze anys oferí el primer concert El 1900 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb Louis Diémer, X Leroux i G Fauré A París feu amistat amb Maurice Ravel i Georges Enescu, els quals l’introduïren en la música de C Debussy, R Strauss, G Mahler i el nacionalisme rus, i alhora descobrí els nous idiomes de B Bartók, A Schönberg i I Stravinsky Des del 1915 exercí de professor de piano al Liceo di Santa…

Filla de l’actriu Juana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut  La seva producció teatral, propera al costumisme sainetesc del Vuit-cents, s’inscriu en una línia sentimental i folklòrica que alterna els tons melodramàtics amb la comicitat fàcil Les seves obres foren molt populars, sobretot  La Pepa maca estr el 1954 i editada el 1959, l’èxit de la qual feu que n’escrivís la novella 1960 També estrenà —i publicà—, entre d’altres,  Ha passat una oreneta 1936 La cinglera de la mort 1958 Princesa de Barcelona 1959 La cançó de la florista 1959 Maria Coral, la pessebrista 1961 i…

A diferència del seu germà Jaume Ramon , a través del qual es relacionà amb els escriptors i intellectuals barcelonins, visqué al Vendrell, on regentà la impremta familiar i on, també amb el seu cosí Joan Ramon i Soler , publicaren El Vendrellense  1892 i El Vendrellenc  1900 Començà publicant narracions breus de caràcter costumista a revistes de Barcelona, amb el pseudònim Ramonet R , que després, gràcies a la influència d’Emili Vilanova, transformà en sainet, també en prosa, i es dedicà a l’escena El primer sainet, A cal notari, o Uns capítols matrimonials desfets 1899, en què intenta un…