Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
Santa Trinitat d’Anglesola
Art romànic
Situació Bases i fragments de columna pertanyents a un possible porxo del claustre d’aquest antic convent, atribuïbles al final de l’època romànica, apareguts dins una cisterna del seu malmès edifici ECSA-J Gallart Les restes de l’antic convent dels trinitaris es troben situades al Carrer Major de la vila d’Anglesola, a l’alturadel Raval PRG Mapa 33-15 389 Situació 31TCG405135 Història El convent dels trinitaris a Anglesola fou fundat el 1204, d’acord amb sant Joan de Mata, pels nobles Berenguer II d’Anglesola i la seva esposa Anglesa, senyors de la vila i el castell d’Anglesola Fou el tercer…
Sant Miquel de Terrassa
Art romànic
Església Capçalera poligonal de l’església de Sant Miquel D Ferran L’església baptisteri de Sant Miquel d’Ègara és un edifici clarament diferenciat arquitectònicament, concretament en la planta i l’alçat, de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria, cosa que s’atribueix, hipotèticament, a la seva funcionalitat com a baptisteri Malgrat les nombroses reformes i transformacions realitzades al llarg dels segles i, sobretot, les diferents campanyes de restauració del final del segle XIX i principi del segle XX F de Paula Villar, Josep Puig i Cadafalch i Jeroni Martorell, sense oblidar les…
Santa Maria de Gallecs (Mollet del Vallès)
Art romànic
Situació Vista del conjunt des del sector de migdia d’aquest temple d’un romànic molt evolucionat C Barbany-M R García Actualment el poble de Gallecs està incorporat al municipi de Mollet del Vallès, i l’església de Santa Maria està annexionada a la parròquia de Sant Vicenç de Mollet El temple és situat en un entorn rural d’hàbitat dispers, i s’hi accedeix per un trencant que porta fins a Mollet, que surt del quilòmetre 8,2 de la carretera de Sabadell a Granollers Després d’uns 800 m ja es pot veure l’església a mà dreta de la carretera, a l’altra banda d’un torrent També s’hi pot accedir des…
mòdul
Arquitectura
Mida del semidiàmetre de la part inferior del fust d’una columna, presa com a unitat per a determinar les proporcions de les altres parts d’un ordre arquitectònic.
El mòdul fou emprat a l’antiguitat era de dotze parts iguals en els ordres toscà i dòric i de divuit parts en els ordres jònic, corinti i compost
Sant Pol (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera, amb l’absis central i el del costat de tramuntana Bé que estan mancats d’ornamentació, llueixen un bon aparell E Pablo L’església de Sant Pol ha donat nom al poblat rural de Sant Pol de la Bisbal o de les Gavarres, dins el municipi de la Bisbal, parròquia de la qual l’església de Sant Pol és sufragània Mapa 334M781 Situació 31TEG032423 Situats a la Bisbal d’Empordà, cal agafar la carretera local de Calonge Fets uns 6 km hi ha a mà esquerra, el camí que porta, uns 500 m més enllà, al petit nucli de Sant Pol, presidit per l’església La clau de l’església…
Sant Sebastià de Guimerà, abans Santa Maria
Art romànic
Situació Vista de l'església des del castell MC Aquesta església, parròquia de Guimerà, és a llevant del castell, prop del cim del turó on s’esglaona el poble Mapa 34-15 390 Situació 31TCG489033 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior CPO Història La parròquia de Guimerà va dependre en un primer moment del bisbat de Vic per passar a mitjan segle XII al de Tarragona Trobem documentada per primera vegada l’església de Guimerà en una relació de parròquies del bisbat de Vic que es pot datar a mitjan segle XI Guimerà fou una de les parròquies de Vic que l…
Sant Martí de Lleida
Església
Església del municipi de Lleida (Segrià), a ponent del turó de la catedral de Lleida.
No se’n coneix la data de la consagració, però és esmentada dins l’ Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis , el document promulgat pel bisbe restaurador Guillem Pere l’any 1168 L’edifici romànic és d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per tres arcs torals, de perfil també apuntat, suportats per columnes semicirculars amb capitell, fust llis i base sobre un baix podi La nau és capçada a llevant amb un absis semicircular, l’interior del qual és decorat amb set petits arcs de mig punt, suportats per sis pilastres de menor alçada que les columnes Les pilastres suporten…
piló
Construcció i obres públiques
Element constructiu vertical, cilíndric o prismàtic, esvelt, de fusta, de formigó, de ferro, etc, introduït o preformat en el sòl, que transmet una càrrega a les terres inferiors o circumdants, o comprimeix i augmenta la capacitat de resistència de les terres subjacents.
Els pilons són elements de fonament la longitud dels quals és molt superior a les dimensions transversals de la secció Els pilons es poden clavar en el terreny o bé construir en una excavació prèvia Els fonaments a base de pilons s’utilitzen quan el terreny ferm es troba fora de l’abast de sabates i pous, quan es vol limitar la magnitud dels assentaments de l’edifici o quan les càrregues transmeses per l’estructura són molt grans i concentrades, com és el cas de les torres En general els pilons es disposen formant grups Els caps d’un grup de pilons s’uneixen rígidament per mitjà d’un encep,…
monestir del Canigó

El monestir del Canigó
JoMV
Abadia
Abadia benedictina (Sant Martí del Canigó) situada en un esperó rocallós de la muntanya del Canigó, a 1.055 m alt, al vessant de la dreta de la vall de Cadí, damunt el poble de Castell de Vernet (Conflent).
Fou fundada entre el 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent La comunitat, dirigida pel monjo Esclua —que fou el constructor de les primeres edificacions—, ja hi residia el 1004 el 1009 el bisbe Oliba d’Elna consagrà l’església dedicada a sant Martí, santa Maria i sant Miquel El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l’…
Escultura arquitectònica de l’antiguitat tardana del conjunt episcopal de Barcelona
Introducció El conjunt de fragments que inventariem, conservats als magatzems del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona MHCB, procedeixen en la seva major part de les excavacions realitzades al carrer dels Comtes, a Barcelona, a la zona de la plaça de Sant Iu, durant els anys 1949 i 1950 Fou en aquesta campanya de prospeccions que es descobriren les restes del que s’identificà com a basílica cristiana El conjunt d’elements escultòrics demostrava, segons A Duran i Sanpere 1972-75, vol I, pàg 40, que durant el segle VI la basílica s’havia enriquit amb “marbres decorats als cancells i…