Situació
Vista del conjunt des del sector de migdia d’aquest temple d’un romànic molt evolucionat.
C. Barbany-M. R. García
Actualment el poble de Gallecs està incorporat al municipi de Mollet del Vallès, i l’església de Santa Maria està annexionada a la parròquia de Sant Vicenç de Mollet. El temple és situat en un entorn rural d’hàbitat dispers, i s’hi accedeix per un trencant que porta fins a Mollet, que surt del quilòmetre 8,2 de la carretera de Sabadell a Granollers. Després d’uns 800 m ja es pot veure l’església a mà dreta de la carretera, a l’altra banda d’un torrent. També s’hi pot accedir des de Mollet, agafant la carretera que duu a Gallecs. Per visitar-la cal demanar permís a la parròquia de Mollet, ja que no s’hi celebra culte regularment.
Mapa: 37-15(393). Situació: 31TDG329018. (CBC-MRGP)
Història
El lloc de Gallecs surt esmentat per primera vegada l’any 904, en l’acta de consagració de l’església de Parets, on consta entre les viles que pertanyien a aquesta parròquia. Trobem també referències del lloc en documents de final del segle X, del cartulari de Sant Cugat: el 8 d’abril del 974 Guifré, com a testamentari de Bulgarà, lliura al monestir, entre altres coses, els béns immobles que el difunt posseïa a Galegus. Posteriorment, el trobem esmentat també el 976 amb el nom de Galecus, i el 979 i el 985 com a Gallegos. A les butlles papals del segle XI, on es confirmen possessions al monestir de Sant Cugat, també trobem anomenat el terme.
L’església es troba documentada l’any 1007, en una permuta entre el rector de Gallecs i el bisbe i els canonges de la seu de Barcelona, d’unes vinyes, una de les quals era de la casa Santa Maria de Gallecus. Com a parròquia surt esmentada el 1089, en el testament d’Umbert, fill de Gerbert, fet abans de partir cap a Jerusalem i Terra Santa, en el qual deixa terres, vinyes i cases que té “in parroquia S. Marie de Galex”. Segons el Ius Patronatrum, no tenia capellania pròpia i era de lliure col·lació del bisbe.
Des del començament del segle XV, en les visites pastorals es fa referència a l’absència de capellà i a la migradesa dels seus ingressos, de manera que el servei era fet per vicaris de les parròquies veïnes. El 1465 consta una queixa dels veïns exposant que la manca de rector era perjudicial per a les seves ànimes. Finalment, el 1499, va ser unida com a sufragània a la parròquia de Sant Genis de Plegamans.
Al segle XVIII sembla que els habitants de Gallecs tenien problemes amb el rector i els habitants de Plegamans, la qual cosa va ocasionar que tornés a tenir rectors propis fins que al final del segle XIX va ser annexionada a Sant Vicenç de Mollet.
L’edifici no va tenir modificacions importants, i ens ha arribat en un estat força pur. Va ser restaurat entre els anys 1965 i 1969, i en les obres es van trobar diverses sitges i ceràmica romana i medieval. (CBC-MRGP)
Església
Planta de l’església, amb l’absis carrat, que mostra l’estructura d’un romànic ja tardà.
M. Anglada
Santa Maria de Gallecs és un edifici construït entre els segles XII i XIV, de planta de creu llatina, amb els braços del transsepte força curts, i d’una sola nau. L’absis és quadrat i orientat a llevant, amb una finestra de doble esqueixada, de mig punt, centrada, i bastant elevada. És cobert per una volta apuntada més baixa i més estreta que la nau i queda separat per un arc de pedra apuntat. Els braços del transsepte, molt baixos, s’obren a la nau per uns arcs torals de pedra, també apuntats, que queden tallats per l’arc triomfal. A la volta es pot veure clarament l’encanyissat de la construcció. Hi ha una finestra a cada banda, de doble esqueixada i de mig punt. Van ser modificades per l’interior, fent-les més llargues. Al braç nord hi ha adossada la sagristia.
En les obres de restauració dels anys 1965-1969 es van trobar paviments de diverses èpoques. En el presbiteri s’han trobat fragments d’opus testaceum paleocristià, datats dels segles V-VI. A mà dreta de la nau, al costat de la porta, hi ha fragments del període preromànic (segles VI-VII). La pavimentació medieval dels segles XII-XIV es pot veure bàsicament en la zona del transsepte, encara que també n’hi ha petites mostres al costat dels murs nord i sud de la nau. També es van trobar quatre sitges al bell mig de la nau, dues de més grosses al centre, comunicades entre si.
Interior de l’església, amb l’absis al fons, la volta apuntada, i els arcs d’entrada a les dues capelles laterals.
C. Barbany-M. R. García
La nau és coberta amb una volta apuntada, i s’hi poden observar l’encanyissat i els trams en què va ser construïda. Al mur sud hi ha un petit entrant, obert a la nau amb un arc de mig punt, on hi ha una pila baptismal de pedra, procedent d’una masia veïna on servia de dipòsit. Aquesta obertura fa pensar, per les seves dimensions i la seva situació, en una antiga porta d’accés al temple. També al mur nord, arran de façana, hi ha una petita obertura amb arc de mig punt, on actualment es guarden restes de ceràmica i altres materials arqueològics trobats durant les obres de restauració. Exteriorment es correspon amb una petita obertura tapada.
L’aparell és de carreus no gaire escairats i de mides desiguals, no molt grosses. La seva disposició és molt regular; forma fileres. Destaquen les pedres que formen els arcs, ben treballades i de pedra més vermella que la resta.
La porta es troba a ponent, i si bé per l’interior s’obre amb un arc apuntat, a l’exterior és de mig punt. És adovellada, amb uns brancals molt estrets, i amb una motllura semicircular al damunt. A sobre, hi ha una finestra coronella de mig punt. El mainell d’aquesta obertura és una petita columna, de fust decorat, més estret en la part inferior. Té una motllura que forma anells a la part superior.
Dels murs exteriors destaca la pedra d’un color molt vermellós, molt regular i ben disposada. La coberta és de dos vessants, feta amb teules aràbigues, i es pot veure que fou aixecada uns 70 cm. El mur de façana, que és més alt, també presenta la mateixa modificació. Sobre l’arc triomfal s’alça una espadanya amb dos buits, que fou restaurada entre els anys 1967 i 1968.
Adossada al mur de migdia hi havia la rectoria, que fou enderrocada per tornar la forma original al conjunt, i de la qual es pot veure encara el paviment. Amb la mateixa finalitat, el cementiri, que es troba a la façana principal, fou soterrat. (CBC-MRGP)
Escultura
A l’actual façana de l’església, avui molt restaurada, i damunt la portalada, es conserven els elements originals d’una finestra geminada dins l’estructura del que sembla una finestra posterior o restaurada. Aquests elements originals són dos petits arcs de mig punt sostinguts per una columna o mainell.
La columna presenta una base molt ben conservada, junt amb el fust. El capitell està absolutament escapçat i no en queda res, tan sols se’n pot conèixer l’alçada. La base de la columna és formada per dos tors juxtaposats i un plint quadrat, aquesta forma és pròpia del segle XI, segons Puig i Cadafalch(*), i es troba també, per exemple, al claustre de la catedral de Manresa. És important cridar l’atenció sobre el fet que actualment la columna està al revés; els arcs de la finestra descansen sobre la base i el fust sobre el capitell totalment escapçat, de manera que sembla un que en sigui una prolongació. Aquest canvi es devia realitzar segurament en els últims treballs de restauració, a causa de la inexistència del capitell.
Segons R. Vall aquesta finestra prové d’un edifici anterior al que avui es conserva, que correspon al moment de transició del romànic al gòtic (R. Vall, 1983, pàg. 156), però no en precisa la cronologia. Si es té en compte la tipologia de la finestra: pedra monolítica dels arcs, basament de la columna, proporció estreta de l’obertura, se’n pot delimitar la cronologia entre l’últim quart del segle XI i el primer quart del XII, tenint present que és un àmbit rural i apartat, on els corrents artístics arriben amb retard.
L’actual situació d’aquests elements no és l’original, ja que la seva tipologia és pròpia de la part exterior de l’esqueixada d’una finestra, no de l’interior. És probable que el seu lloc fos la façana portada de l’anterior església. (CPeiG)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 156
- Estrada-Dies, núm. 14
- Mañé, 1981, pàgs. 103-104
- Rius i Serra, I, 1945, docs. 104, 113, 135 i 165
Bibliografia sobre l’escultura
- Estrada-Dies, 1978
- Martí i Bonet, 1981, pàg. 631
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 156