Resultats de la cerca

En foren els membres més destacats Hugh Le Despenser I ~1223 — 1265, que assolí un paper important en l’afrontament dels barons 1258 contra Enric III i morí en la batalla d’Evesham des del 1260 ocupà el càrrec de justicier d’Anglaterra El seu fill Hugh Le Despenser II 1261 — Bristol 1326, dit el Vell , fou convocat com a baró al parlament del 1295 Fou ambaixador d’Eduard I davant del papa i un dels pocs que el 1308 defensaren Piers Gaveston, amant d’Eduard II, el qual succeí com a primer conseller del rei el 1322 fou creat comte de Winchester durant la rebellió de la reina Isabel anà a…

Duc de la Torre Es distingí durant la primera guerra Carlina que féu, en part, a Catalunya el 1840 ja era mariscal de camp Espartero l’envià a Barcelona 1842 per sotmetre la ciutat, però pocs mesos després Serrano s’afegí al pronunciament moderat-progressista de Prim, Narváez i altres que enderrocà el regent Fou nomenat ministre universal per la junta revolucionària de Barcelona Després d’un seguit de vicissituds, facilità l’adveniment al poder dels moderats maig del 1844, és a dir de Narváez Del 1846 al 1848 fou el favorit d’Isabel II, però el príncep consort reeixí a allunyar-…

La situació política del país va estar marcada per la caiguda del Govern del primer ministre Borut Pahor, en el poder des del 2008, que va perdre una moció de confiança al setembre 36 vots a favor i 51 en contra Aquest Govern, format per quatre partits de centreesquerra, es va quedar només amb un govern de coalició entre el partit socialdemòcrata SD i el partit liberal demòcrata LDS Aquest fet va obligar el president eslovè, Danilo Türk, a dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades per al 4 de desembre Aquesta derrota va tenir les seves arrels en el rebuig de la pràctica…

El 1625 es casà amb la catòlica Enriqueta de França , germana de Lluís XIII Defensor dels drets de la monarquia, derivats del seu origen diví, Carles I estigué constantment en conflicte amb el parlament, format a la Cambra dels Comuns per representants de la burgesia comerciant interessada a controlar el poder polític Els motius religiosos la pugna del monarca per imposar l’anglicanisme a puritants i a presbiterians, les sospites de complicitat amb els catòlics foren un altre factor de tensions En no aconseguir els subsidis necessaris per a la consecució dels seus objectius formació d’un…

Filla de Carles III i de Margarida de Durazzo Casada 1401 amb Guillem I d’Àustria, duc d’Estíria i de Caríntia, i vídua cinc anys després, tornà a Nàpols per succeir en el tron el seu germà Ladislau I mort el 1414 L’acompanyava Pandolfello Alopo, el seu favorit, el qual s’enemistà amb Muzio Attendolo Sforza Tot el regnat de Joana fou ja una successió d’intrigues entre nobles per tal de situar-se als llocs més alts de la cort, afavorits o contrariats per la mateixa reina Aquesta volia casar-se amb Joan d’Aragó, fill de Ferran I, amb la benvolença de Benet XIII, el qual hi veia un…

El seu regnat coincidí amb l’esclat i les conseqüències de la Revolució Francesa el comte de Floridablanca, vell ministre de Carles III, intentà d’evitar la introducció d’idees revolucionàries a la península Ibèrica i establí un cordó policíac a la frontera dels Pirineus Però aviat calgué intentar de reforçar la situació precària de Lluís XVI de França i fou confiat el poder al comte d’Aranda, simpatitzant amb els enciclopedistes, que mantingué davant la França revolucionària una actitud expectant Fou, però, destituït 1792 per la pressió de la reina Maria Lluïsa, a fi d’encimbellar el seu…

Com a príncep d’Astúries intervingué en la guerra civil a favor o bé dels infants d’Aragó o bé del seu pare la seva participació en la batalla d’Olmedo 1445 fou decisiva, com també en la confabulació que donà lloc a l’execució del conestable Álvaro de Luna Fou dominat pel seu favorit Juan Pacheco, marquès de Villena, figura clau per a comprendre certes actituds i decisions del rei, de l’oligarquia nobiliària i de la política castellana durant més de trenta anys Entre el 1454 i el 1464 es destacaren diverses projeccions de gran abast, les quals, però, restaren sense efecte per la…

La principal potència sud-americana va viure un any convuls que va culminar amb un capgirament del seu lideratge polític Així, en les eleccions presidencials del mes d’octubre, el militar i polític d’extrema dreta Jair Bolsonaro es va imposar, en la segona volta, amb el 55,13% dels vots, i va derrotar el candidat del Partit dels Treballadors, Fernando Haddad Bolsonaro –catòlic i militar de carrera, en què va arribar al grau de capità abans de passar a la reserva i començar la carrera política– ja va demostrar durant la campanya electoral, durant la qual va ser víctima d’un apunyalament, que…

Els Jocs Olímpics d’Hivern van arribar per primer cop, en la seva XXII edició, al Caucas, a la ciutat russa de Sotxi, i es van celebrar del 7 al 23 de febrer Rússia i el seu president, Vladímir Putin, van intentar que la cita fos el nou aparador del país al món Així, els Jocs es van convertir en una mostra dels excessos i de la falta de transparència governamentals La Sotxi olímpica va ser el projecte de construcció més gran de la Rússia postsoviètica quatre grans palaus d’esports, pistes d’esquí noves, 300 km de carreteres, 55 ponts, 13 estacions de tren, 50 hotels i dues viles olímpiques El…

Enrico Letta es va convertir en nou primer ministre d’Itàlia © Comissió Europea De cara a les eleccions, el primer ministre sortint, Mario Monti, es va collocar al capdavant d’una coalició de centre liberal que aspirava a trencar amb el bipartidisme, entre un centreesquerra favorit a les enquestes i la coalició conservadora al voltant d’un Berlusconi en hores baixes La sorpresa en les eleccions del 24 i el 25 de febrer va ser, però, la rotunda desfeta de Monti –10,5% dels vots–, la resistència de Berlusconi i la seva coalició entorn del Partit de la Llibertat PdL –29,1% dels vots, 125…