Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
El Parlament Europeu aprova la directiva de drets d’autors
Per 348 vots a favor, 274 en contra i 36 abstencions els diputats del Parlament Europeu aproven la nova directiva del copyright , per la qual les plataformes d’internet es converteixen en corresponsables del que publiquen els ususaris YouTube, Instagram, Facebook i altres podran aplicar filtres preventius que bloquegin els continguts que considerin susceptibles de vulnerar els drets d'algun autor Nombrosos científics i activistes a favor de la llibertat d'expressió consideren que la llei afavoreix la censura prèvia dels continguts La directiva resta pendent de l'aprovació del Consell Europeu
Dogma 95
Cinematografia
Moviment cinematogràfic fundat per diversos realitzadors danesos encapçalats per Lars von Trier.
Amb la intenció de tornar al cinema les emocions essencials i desproveir-lo d’artificis, aquest moviment establí una llista de preceptes rodar en escenaris naturals càmera en mà, respectar el so de les preses filmades, no recórrer a la música si no està integrada a l’escena, rodar en color i sense illuminació artificial, no fer servir filtres ni lents deformants, situar l’acció en l’època contemporània, no fer pellícules de gènere, estrenar en 35 mm i deixar el nom del director en l’anonimat Idioterne ‘Els idiotes’, 1998, de Lars von Trier, fou la pellícula inaugural del moviment
fècula
Alimentació
Midó que ocorre en forma de grànuls en les cèl·lules vegetals dels tubercles, els rizomes i d’altres arrels d’algunes plantes, com ara patates, mandioca, sagú, etc, de les quals hom l’extreu en forma de pólvores blanques insolubles en aigua freda.
La distinta qualitat de les diverses menes de fècules és determinada per la proporció amilosa/amilopectina en el midó i és identificada per l’examen microscòpic dels grànuls i la determinació del poder i la temperatura de gelificació Hom obté la fècula mitjançant els processos de mòlta de les arrels 81-85% de midó, 0,82% de proteïnes i traces de greixos i de cellulosa ratllament, rentatge amb decantació, filtració de la llet de fècula en filtres continus, assecatge, polvorització i tamisatge És emprada en la fabricació de productes alimentaris, de dextrina i de fècula soluble per…
inactínic | inactínica
Fotografia
Química
Dit dels vidres i filtres que minven l’acció actínica de la llum.
modulació DBL
Modulació, normalment d’amplitud, en què el senyal modulat és transmès sense el to de la portadora.
Té l’avantatge d’estalviar energia en la transmissió, però requereix un receptor una mica més complex Com que la informació de cada banda lateral és redundant respecte a la de l’altra banda, ocupa un espectre de freqüències doble del que és estrictament necessari Per evitar aquest problema hom recorre a la banda lateral única BLU, filtrant una de les dues bandes de la DBL, la superior o bé la inferior, segons la que hom vulgui transmetre La modulació en banda lateral vestigial BLV, utilitzada per a senyals de televisió, és de fet una variant de la BLU en què els filtres que deixen passar una…
ultrafiltració
Química
Tipus de filtració, complementari de la diàlisi, que hom efectua emprant paper de filtre impregnat amb col·lodió o amb gelatina endurida.
D’aquesta manera, hom arriba a unes mides de porus prou petites per a permetre la separació de substàncies en fase colloidal, la qual cosa és impossible mitjançant papers de filtre ordinari La ultrafiltració, per a progressar a velocitat apreciable, necessita pressió o succió La mida dels porus és condicionada per la concentració de la dissolució emprada per a la impregnació del filtre, la qual cosa permet, aproximadament, de seleccionar la mida de partícula que hom vol separar En biologia s’empren els anomenats filtres de membrana, que solen ésser pellícules molt fines de nitrat o acetat de…
amplificador operacional
Electrònica i informàtica
Amplificador destinat a efectuar una operació matemàtica determinada amb els senyals d’entrada, com per exemple, suma, diferència, producte, diferenciació, integració, etc.
Els amplificadors operacionals constitueixen la base dels sistemes analògics de control, de càlcul, analitzadors diferencials, simuladors, etc Actualment solen ésser circuits integrats lineals, d’unes característiques molt notables impedància d’entrada molt elevada i de sortida molt baixa, guany molt elevat superior a 100 000, banda passant molt ampla des de 0 fins a uns quants MHz, etc Generalment són amplificadors diferencials de corrent continu i tenen dues entrades, una de directa + i una d’inversora —, i una sortida única funcionen amb un bucle de retroacció, el qual determina la funció…
transformada en ondeta contínua
Transformació lineal que proporciona una localització en el domini del temps dels diferents components freqüencials presents en el senyal.
Des del punt de vista del processament de senyal, es defineixen les ondetes com a filtres que formen una família general que compleix una sèrie de propietats Això implica la possibilitat de realitzar codificacions per subbandes amb l’aplicació d’ondetes La transformada de Fourier amb finestra STFT aconsegueix parcialment la identificació freqüència-temps, però l’amplada fixa de la finestra limita considerablement la resolució que se'n pot obtenir En el cas de la transformada en ondeta, les funcions d’anàlisi realitzen la correlació temps-freqüència de tal manera que en les ondetes d’alta…
bobina

Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d’espires disposades en diverses capes i destinat a crear un camp magnètic en passar-hi un corrent elèctric.
Sovint va disposada sobre un nucli de ferro, i pot funcionar sola o bé amb d’altres formant tot el conjunt un enrotllament com a les màquines elèctriques o als transformadors Segons llur forma o disposició, les bobines reben diferents noms així, hi ha bobines toroidals, romboidals, planes, de disc o de galeta, en fons de cistell, de niu d’abella o de bresca, etc, algunes de les quals són correctament emprades en radiotècnia Segons llur missió, les bobines poden ésser inductores, induïdes, primàries, secundàries, etc Tota bobina, a causa de la seva autoinducció, presenta una reactància que sol…
memòria de forma
Tecnologia
Propietat d’uns certs aliatges, sotmesos a un procés de deformació, de recobrar la forma inicial quan són escalfats.
Aquesta propietat és conseqüència d’una transformació en estat sòlid, sense difusió, anomenada transformació martensítica termoelàstica, caracteritzada per la mobilitat de les interfícies de martensita Els aliatges TiNi, CuZnAl i CuAlBe, i alguns acers inoxidables, presenten memòria de forma, però no poden treballar a una temperatura superior a 150ºC La recerca en aquest camp s’orienta, doncs, a trobar composicions que permetin de superar aquesta limitació, com és el cas dels aliatges CuAlNiCo i CuAlAg, millorats per mitjà de diversos procediments, i que suporten temperatures de treball que…