Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
mandràgora
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les solanàcies, d’arrel napiforme, molt gruixuda, sovint bífida i a vegades antropomorfa, de fulles simples, oblongues, en roseta basal, de flors campanulades i violades i de fruits en baia groga o ataronjada.
Comprèn dues espècies, Mofficinarum , de la Dalmàcia, i Mautumnalis , de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina A causa de l’estranya forma de les arrels que a vegades evoquen figures humanes, la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït
Dogma 95
Cinematografia
Moviment cinematogràfic fundat per diversos realitzadors danesos encapçalats per Lars von Trier.
Amb la intenció de tornar al cinema les emocions essencials i desproveir-lo d’artificis, aquest moviment establí una llista de preceptes rodar en escenaris naturals càmera en mà, respectar el so de les preses filmades, no recórrer a la música si no està integrada a l’escena, rodar en color i sense illuminació artificial, no fer servir filtres ni lents deformants, situar l’acció en l’època contemporània, no fer pellícules de gènere, estrenar en 35 mm i deixar el nom del director en l’anonimat Idioterne ‘Els idiotes’, 1998, de Lars von Trier, fou la pellícula inaugural del moviment
fècula
Alimentació
Midó que ocorre en forma de grànuls en les cèl·lules vegetals dels tubercles, els rizomes i d’altres arrels d’algunes plantes, com ara patates, mandioca, sagú, etc, de les quals hom l’extreu en forma de pólvores blanques insolubles en aigua freda.
La distinta qualitat de les diverses menes de fècules és determinada per la proporció amilosa/amilopectina en el midó i és identificada per l’examen microscòpic dels grànuls i la determinació del poder i la temperatura de gelificació Hom obté la fècula mitjançant els processos de mòlta de les arrels 81-85% de midó, 0,82% de proteïnes i traces de greixos i de cellulosa ratllament, rentatge amb decantació, filtració de la llet de fècula en filtres continus, assecatge, polvorització i tamisatge És emprada en la fabricació de productes alimentaris, de dextrina i de fècula soluble per…
modulació DBL
Modulació, normalment d’amplitud, en què el senyal modulat és transmès sense el to de la portadora.
Té l’avantatge d’estalviar energia en la transmissió, però requereix un receptor una mica més complex Com que la informació de cada banda lateral és redundant respecte a la de l’altra banda, ocupa un espectre de freqüències doble del que és estrictament necessari Per evitar aquest problema hom recorre a la banda lateral única BLU, filtrant una de les dues bandes de la DBL, la superior o bé la inferior, segons la que hom vulgui transmetre La modulació en banda lateral vestigial BLV, utilitzada per a senyals de televisió, és de fet una variant de la BLU en què els filtres que deixen passar una…
inactínic | inactínica
Fotografia
Química
Dit dels vidres i filtres que minven l’acció actínica de la llum.
amplificador operacional
Electrònica i informàtica
Amplificador destinat a efectuar una operació matemàtica determinada amb els senyals d’entrada, com per exemple, suma, diferència, producte, diferenciació, integració, etc.
Els amplificadors operacionals constitueixen la base dels sistemes analògics de control, de càlcul, analitzadors diferencials, simuladors, etc Actualment solen ésser circuits integrats lineals, d’unes característiques molt notables impedància d’entrada molt elevada i de sortida molt baixa, guany molt elevat superior a 100 000, banda passant molt ampla des de 0 fins a uns quants MHz, etc Generalment són amplificadors diferencials de corrent continu i tenen dues entrades, una de directa + i una d’inversora —, i una sortida única funcionen amb un bucle de retroacció, el qual determina la funció…
ultrafiltració
Química
Tipus de filtració, complementari de la diàlisi, que hom efectua emprant paper de filtre impregnat amb col·lodió o amb gelatina endurida.
D’aquesta manera, hom arriba a unes mides de porus prou petites per a permetre la separació de substàncies en fase colloidal, la qual cosa és impossible mitjançant papers de filtre ordinari La ultrafiltració, per a progressar a velocitat apreciable, necessita pressió o succió La mida dels porus és condicionada per la concentració de la dissolució emprada per a la impregnació del filtre, la qual cosa permet, aproximadament, de seleccionar la mida de partícula que hom vol separar En biologia s’empren els anomenats filtres de membrana, que solen ésser pellícules molt fines de nitrat o acetat de…
transformada en ondeta contínua
Transformació lineal que proporciona una localització en el domini del temps dels diferents components freqüencials presents en el senyal.
Des del punt de vista del processament de senyal, es defineixen les ondetes com a filtres que formen una família general que compleix una sèrie de propietats Això implica la possibilitat de realitzar codificacions per subbandes amb l’aplicació d’ondetes La transformada de Fourier amb finestra STFT aconsegueix parcialment la identificació freqüència-temps, però l’amplada fixa de la finestra limita considerablement la resolució que se'n pot obtenir En el cas de la transformada en ondeta, les funcions d’anàlisi realitzen la correlació temps-freqüència de tal manera que en les ondetes d’alta…
bobina

Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d’espires disposades en diverses capes i destinat a crear un camp magnètic en passar-hi un corrent elèctric.
Sovint va disposada sobre un nucli de ferro, i pot funcionar sola o bé amb d’altres formant tot el conjunt un enrotllament com a les màquines elèctriques o als transformadors Segons llur forma o disposició, les bobines reben diferents noms així, hi ha bobines toroidals, romboidals, planes, de disc o de galeta, en fons de cistell, de niu d’abella o de bresca, etc, algunes de les quals són correctament emprades en radiotècnia Segons llur missió, les bobines poden ésser inductores, induïdes, primàries, secundàries, etc Tota bobina, a causa de la seva autoinducció, presenta una reactància que sol…
fotometria de flama
Química
Mètode quantitatiu basat en la mesura de la intensitat de la radiació emesa per l’element a determinar quan és excitat dins una flama, intensitat relacionada amb la concentració d’aquest element en la solució problema.
Aquesta és aspirada pel corrent gasós i és introduïda com a aerosol a la flama La radiació emesa és dirigida a una cèllula fotoelèctrica a través de filtres òptics que n'eliminen els components deguts a altres elements En les flames ordinàries de gas de ciutat o d’acetilè hom assoleix temperatures 1 700-3 000°C que permeten d’analitzar només els elements químics més fàcilment excitables, com els alcalins i els alcalinoterris en flames més calentes, com la de cianogen en oxigen, el camp d’aplicació és més extens Aquest mètode és subjecte a moltes influències poca estabilitat de la flama,…