Resultats de la cerca

És un element de transició entre els metalls alcalinoterris i els alcalins, que actua amb un nombre de valència + 2 Forma l’ió Mg 2 + , i pot produir sals dobles o triples És d’un color blanc d’argent, molt dúctil i malleable, i és susceptible d’ésser polit té una duresa de 3 en l’escala de Mohs i de 38 en l’assaig de Brinell L’any 1808 H Davy aconseguí el metall en forma impura, i li donà el nom de magnium , però el primer d’aïllar-lo fou A Bussy 1829 El magnesi natural és una mescla dels isòtops 24 77,44%, 25 11,5% i 26 11,1% no n’hi ha en estat lliure, però els seus composts ocupen el…

És característic i fonamental en aquest procediment el fet de l’existència d’un canvi de fase en la conformació del metall De les condicions d’aquest canvi depenen les característiques mecàniques de l’objecte obtingut La fosa permet, d’altra banda, l’obtenció de peces amb formes complicades i de peces senzilles a un cost més baix que d’altres procediments forja, màquines eines, etc Aquest procediment és emprat sobretot en la fabricació de peces d’acer, fosa, bronze, llautó, aliatges d’alumini, de magnesi, de zinc, d’estany, de plom o de níquel La possibilitat de sotmetre un metall o un…

Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla Habita les regions temperades de l’hemisferi nord i, als Països Catalans, se’n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana El roure africà Q canariensis , fins de 25 m d’alçària, amb fulles marcescents, ellíptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes El roure cerrioide Q cerrioides , fins de 20 m d’alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est de la…

És emprat com a catalitzador

Té propietats putzolàniques i d’absorció d’aigua, i s’utilitza en carreteres per a l’estabilització de sòls i com a additiu dels conglomerants

Sovint pullulen en aïgues dolces riques en matèria orgànica

És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, el seu pes atòmic és 186,2 i fou descobert l’any 1925 per W Noddack, I Tacke i O Berg És un element rar, que constitueix 10 - 1 ppm del pes de l’escorça terrestre No ocorre natiu ni en forma de cap compost definit, però es troba molt repartit entre diferents minerals, principalment molibdenita, columbita i les menes del platí, com a component minoritari El metall és aconseguit, després d’una concentració prèvia, per transformació en perrenat amònic NH 4 ReO 4 i reducció d’aquest amb hidrogen en calent El metall és de color blanc d’argent…

Situació Una vista de l’exterior de l’església amb un fragment de mur que deixa veure un aparell ordenat a base de blocs de pedra a manera de llambordes, disposats ordenadament en filades i a trencajunt L Prat Al sector nord-occidental del municipi de Castellar de la Ribera, on ja les aigües corren al Segre, amb el barranc de Querol a llevant i la ribera Salada a migjorn, es troba l’església de Santa Magdalena Mapa 291M781 Situació 31TCG672546 Dels trencalls que hi ha davant la Gravera, entre els punts quilomètrics 14 i 15 de la carretera de Solsona a Basella, cal prendre el de mà dreta, que…

Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n’…

Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més…