Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
El bany del nadó
Un cop ha caigut el cordó umbilical, ja es pot començar a banyar l’infant cada dia El bany diari és la mesura més adequada per a mantenir una bona higiene, i al nen li agrada i el relaxa Els pares han de trobar el moment més oportú per a poder-lo banyar amb tranquillitat És convenient de fer-ho cada dia a la mateixa hora, perquè el petit s’hi acostuma Pot ésser útil banyar-lo al capvespre, especialment si és inquiet, perquè així es relaxa i dorm millor En qualsevol cas, sempre s’ha de fer abans de donar mamar, no després Per tal d’evitar situacions imprevistes mentre se’l banya, convé seguir…
Tomeu Terrades i Sabater
Literatura catalana
Narrador.
Dedicat inicialment a escriure guions per a ràdio i televisió com ara, Aquest és el tema 1984, Catalunya Ràdio, Botó fluix 1986-87, TV3 o Matraca no 1990, TV3, les seves obres s’han adreçat específicament al públic juvenil, amb la recreació i l’actualització preferentment dels referents i els mites clàssics De la raça dels déus, de la raça dels homes 1990, Relats del llibre primer 1991, Troia, enllà del mar 1992, Tindreu una nova terra 1993, Retorn a Ítaca 1994 i Coses del Màrio 1995 Ha estat jurat de la Lletra d’Or
buf
Patologia humana
Soroll de caràcter bufant que hom pot percebre mitjançant l’auscultació.
Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració anomenat buf pleural La…
pi de Sant Antoni
Etnografia
Folklore
Festa popular que se celebra a Pollença (Mallorca) el dia de Sant Antoni Abat, consistent en l’ascensió a un tronc de pi per tal d’aconseguir el trofeu, un gall lligat al cim.
El pi, que sol fer de divuit a vint metres, és donat per una de les possessions de la comarca colles de joves i homes —sobrepassen els dos-cents individus— van a buscar-lo i després de dinar el planten a la plaça Vella Comença la competició després d’haver untat el pi, ja sense escorça, amb sabó fluix i blanc d’ou Abans era collocat la vigília de la festa, però ara es fa el mateix dia de Sant Antoni i la competició sols és motiu de recordació dins la programació dels actes festius en el seu origen devia tenir un sentit de torneig amorós Hi resta fins el dimecres de Cendra, que és…
àcid bòric
Química
Àcid que es presenta en forma de cristalls transparents o pólvores blanques de tacte untuós que es fonen prop dels 160°C.
Per escalfament es deshidrata successivament i dóna, a 105°C, àcid metabòric HBO₂, i a 140-160°C àcid pirobòric H₂B₄O₇, que després passa a triòxid B₂O₃ Soluble en alcohol, glicerina i aigua, en solució actua com a àcid fluix, i dóna l’ió BOH₄ - És emprat en la fabricació de vidres resistents a la calor, d’esmalts per a porcellana, en composicions anticombustibles, en pintures, com a enduridor de l’acer i en la indústria dels cosmètics en medicina és emprat com a antisèptic suau i astringent L’àcid bòric forma part d’una diversitat de banys fotogràfics per tal d’augmentar-ne el…
Jaume Arnella
Música
Músic, cantant i compositor de cançons.
Vida És un dels capdavanters del moviment de música popular a Catalunya des dels anys seixanta, en què participà en formacions com ara el Grup de Folk 1967-69, Els Sapastres, la Cobla Cotó fluix o l’Orquestrina Galana Va actuar formant grup amb Rafael Sala, i des del 1987 proposa en solitari un gènere singular com a creador i cantador de romanços Ha participat en nombroses formacions i en l’enregistrament d’una quarantena de discos Cançons de Vi i Taverna , Eròtica monàstica , La raó i el desig L’any 1991 rebé el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya en qualitat d’…
binarisme

Classificació pel mètode del binarisme dels fonemes oclusius catalans
©
Fonètica i fonologia
Mètode que consisteix a ordenar tots els trets distintius fonològics, i lingüístics en general, a feixos, que tendeixen a augmentar en progressió geomètrica, d’oposicions entre dos membres correlatius.
Fou introduït a la fonologia per Roman Jakobson per tal de traslladar les oposicions privatives del lloc d’articulació en els sistemes vocàlics al dels sistemes consonàntics Així, l’oposició que hi ha entre els ordres labial, dental, palatal i velar en les interruptes o oclusives catalanes, on la negació d’un so en dóna necessàriament un altre de determinat —al revés, per exemple, de l’oposició entre sonoritat i sordesa, on la negació de l’una implica l’altra—, pot ésser reduïda, en virtut de les conclusions espectrogràfiques del mateix Jakobson, a una classificació binària si oposem les…
Josep Albertí i Morey
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Llicenciat en dret per la UIB Es donà a conèixer amb el recull Modus vivendi 1971, premi Blanquerna de poesia 1970 També és autor de “Com a una resistència” dins el volum Poesia 1972 , Aliorna 1974, Era plena de canoes 1977, Poemes d’aire condicionat 1979, Cutis 1980, Lesions 1982, Nimfomania amb Tomeu Cabot, 1995 i Sabó fluix de camp de concentració amb T Cabot, 1998 Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Balears, membre fundador del Taller Llunàtic i collaborador de les publicacions Neon de Suro i El Correu de Son Coc , la seva obra està molt vinculada als…
,