Resultats de la cerca

Els perfils suaus i el mantell quasi continu de les pinedes de pi blanc són dos trets ben definidors del paisatge de Collserola Jaume Orta La serra de Collserola 17, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre el Besòs i el Llobregat, separant la depressió del Vallès del pla de Barcelona, es dreça Collserola, una de les serres més populars per als barcelonins La seva silueta, amb el punt culminal del Tibidabo 512 m, és indissociable de l’horitzó de la ciutat La gran proximitat a un macronucli urbà no ha afavorit la conservació del seu patrimoni natural, i força de…

La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…

Situació Església parroquial del poble de Senet, d’estructura romànica malgrat el seu exterior, molt modificat ECSA - MÀ Font Aquesta església és la parroquial del poble de Senet, població situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana que es troba damunt del con de dejecció del barranc de Senet L’església, amb el cementiri, és a la part alta del nucli Mapa 32-9 180 Situació 31TCH157144 Entre els km 144 i 145 de la N-230 surt a mà dreta la carretera que es dirigeix a Senet A l’església s’hi arriba des de la plaça, per un carreró estret i costerut Podeu demanar la clau a la casa Güi MAF-…

Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…

Les lecidomatàcies Comprenen un sol liquen, Lecidoma demissum , dels sòls àcids dels Pirineus Costabona, caracteritzat per les esquàmules grisoses, convexes, contigües, els apotecis 0,5-2 mm situats entre les esquàmules, sense antraquinones i, sobretot, els ascs, amb el tolus molt pàllid i amb un anell més densament amiloide al mig Les porpidiàcies Amb tallus poc diferenciat i apotecis ben visibles, amb aspecte de lecidea però amb caràcters de l’asc ben diferents, les Porpidia comprenen moltes espècies silicícoles, més o menys nitròfiles En la fotografia, P macrocarpa , d’apotecis grossos i…

Pertany políticament a Egipte, del qual constitueix un muḥāfaẓa 58839 km 2 164000 h est 1983 La capital és Al-’Ariš És formada al N per un relleu de cuestas molt àrides i en gran part calcàries, escalonades fins prop de 1000 m altiplans d’al-’Ajma i d’al-Tī, i al S pel massís cristallí, dislocat de falles, del mont Sinaí àr Tūr Sīnā, que culmina en els cims del djebel Katrīna 2637 m Hi abunden els uadis, molt ramificats i amb goles profundes tallades en els granits per les aigües abundoses del temps plujós Petits oasis de muntanya ofereixen als beduïns punts d’estacionament El…

La geografia física El sòcol irlandès es compon d’una extensa varietat de roques primàries calcàries paleozoiques, esquists, gresos i granits Al NE afloren les capes més recents margues triàsiques, cretes secundàries i basalts terciaris de l’altiplà d’Antrim L’illa és formada per una depressió central, dominada al N i al S per massissos muntanyosos La plana central, de 180 per 129 km, és gairebé totalment calcària, sembrada de llacs i de torberes i poblada de morenes, testimoni d’un evident passat glacial Al N, massissos granítics i volcànics són separats per grans golfs Dún na…

Els aqüífers en roques fissurades Tradicionalment, les zones ocupades per materials antics molt diagenitzats i heterogenis esquists, pissarres, etc han estat considerades impermeables Dins d’aquest qualificatiu, hom inclou altres roques cristallines més homogènies, com són els granits i els gneis El gran avanç en les tècniques de perforació ràpida en roques dures rotopercussió ha permès fer milers de pous a les àrees d’escut de tot el món escut brasiler, africà, etc, que han demostrat l’existència d’un complex medi aqüífer fissurat molt anisòtrop, especialment en el segon grup de…

A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita pel N el dom…

Un gènere molt ben representat a la regió mediterrània és Buellia , de líquens crustacis, preferentment silicícoles En  la  fotografia veiem un detall de B italica , una espècie molt freqüent sobre els granits del Maresme Observeu-ne el tallus fissurat, areolat, delimitat per un hipotallus negre, els apotecis lecideïns i les obertures dels picnidis puntets Jordi Vidal Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, foliaci o, més rarament, fruticulós, de color grisenc o, amb menys freqüència bru, groguenc, o groc verdós No contenen antraquinones al còrtex Les algues són…